L'extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD) ha guanyat les eleccions de l'estat de Mecklenburg-Pomerània Occidental amb un 38,3% dels vots, mentre que a Berlín ha estat L'Esquerra (Die Linke) qui ha obtingut la majoria dels vots, amb un 25,3% del suport, segons el sondeig de la televisió pública alemanya. Aquest diumenge s'han celebrat les eleccions als dos parlaments regionals, unes setmanes després que l'AfD obtingués gairebé la majoria absoluta a les eleccions federals de Saxònia-Anhalt, a l’est, deixant oberta la possibilitat de formar govern i fer que es trenqui el cordó sanitari.
A Berlín, els neocomunistes han duplicat el seu suport respecte a les eleccions del 2023 i supera la Unió Democràtica Cristiana (CDU), que fins ara governava en coalició amb l'històric Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), i que ha obtingut un 19% dels vots. En tercer lloc hi ha l'extrema dreta (16,3%) i, en quart, Els Verds (14,4%). Els resultats són un dur revés per als democristians del canceller Friedrich Merz.
Una de les prioritats de la candidata de L'Esquerra, Elif Eralp, és aconseguir un habitatge assequible. "Des d'avui, canviarem Berlín junts", ha assegurat. Si bé l'AfD no ha guanyat a la ciutat-estat berlinesa, sí que ha obtingut un millor resultat -de fet, el millor de la història- que a les passades regionals. També ha augmentat la participació a Berlín, que a les 16 hores era del 58,5%.
L'AfD guanya al nord-est d'Alemanya
A Mecklenburg-Pomerània Occidental, però, l'extrema dreta sí que s'ha imposat als socialdemòcrates, on Manuela Schwesig era la presidenta regional fins ara. Així, l'SPD ha obtingut un 35,4% dels vots, una mica per sota que el 2021. Molt més lluny, amb un 6,5%, hi ha L'Esquerra, mentre que el CDU ha obtingut un 4,9%.
A les portes de tocar poder
Les eleccions d'aquest diumenge prenen rellevància en el context actual, especialment després dels resultats de les de Saxònia-Anhalt del passat 6 de setembre. El candidat de l'extrema dreta, Ulrich Siegmund, que va fregar la majoria absoluta, defensa l'expulsió d'immigrants, inclosos els refugiats ucraïnesos, més rus a les escoles i la creació de patrulles ciutadanes.
Fins ara, un govern de la democristiana CDU, els socialdemòcrates de l’SPD i els liberals de l’FPD governava amb dificultats. Ara, l’extrema dreta pot arribar al poder encara que no tingui la majoria absoluta dels vots perquè el sistema electoral alemany exigeix el 5% per entrar al legislatiu. Algunes forces minoritàries quedaran fora del parlament saxó i això donarà més representativitat a l’AfD en el repartiment d’escons.
