Antoni Balbuena, catedràtic emèrit de Psiquiatria de la UAB que va tractar Jonathan i Isak Andic en sessions conjuntes per resoldre els seus problemes personals ha assegurat en una entrevista a El Món a RAC1 aquest dilluns que pare i fill anaven a teràpia "disposats a estar bé, però en diferents estats". Balbuena ha subratllat que anar a la consulta "és molt difícil" i ha defensat que, si ho feien, vol dir que tenien la intenció de millorar la seva situació i ha explicat que els va veure "molt ben disposats".
D'altra banda, el psiquiatre desconfia del testimoni de Johanna, la traductora i ajudant de la terapeuta Julia Lüderwaldt que afirma que Jonathan va mostrar molt interès i fins i tot va explorar una teràpia que consistia a empènyer un familiar "a qui s'odia" per un barranc. Sobre aquesta teràpia de xoc, ha valorat que Jonathan no estava preparat per afrontar-la de manera satisfactòria, ja que no estava en una fase de millora, alhora que el nivell de funcionament col·lectiu i de grup no era prou bo. "En un cas com aquest, no crec que la indicació fos tan clara. No ho sembla”, ha dit.
Tanmateix, Balbuena ha explicat que es tracta d'una teràpia "d'alta tensió emocional" que exigeix molta formació que un traductor "no incorpora". Fins i tot, ho ha titllat de "trampa" i ha lamentat que el fet que la visita al barranc de Montserrat es promocionés com una teràpia de luxe reforça la seva impressió que caldria desconfiar-ne.
La defensa de Jonathan Andic nega que s’interessés per aquesta teràpia
D'altra banda, la defensa de Jonathan Andic ha emès un comunicat en què neguen que el seu client hagués manifestat interès per la teràpia explicada per Johanna. Asseguren que el principal sospitós de la mort del fundador de Mango “nega que conegués o que s’interessés per teràpies de simulació de caiguda a la muntanya”.
Concretament, la teràpia consistia a simular que la terapeuta era la mare del pacient que Lüderwaldt a part de Jonathan. Amb la presència d'un infermer per si de cas, es col·locaria al límit del barranc i demanaria a l'home que l'empenyés. Tot plegat, per demostrar-li que, tot i l'odi, no podria ni voldria fer-li mal. "Volia demostrar la incapacitat de passar a l'acció", va explicar Johanna al jutjat.
La caiguda d'Isak Andic no està relacionada amb problemes de salut
Al seu torn, els Mossos d'Esquadra han descartat que la caiguda d'Isak Andic tres mesos abans de precipitar-se a Montserrat estigués provocada per problemes de salut, tal com argumenta la defensa de Jonathan, que va presentar el vídeo com a prova. La policia nega també que aquesta caiguda mantingui similituds amb la de Collbató.
Les noves proves s'emmarquen en l'estudi del contingut del telèfon d'Isak Andic dels 12 mesos previs a la seva mort per determinar quin era l'estat físic i de salut del fundador de Mango abans de la caiguda mortal. La defensa del principal sospitós al·lega que el seu pare tenia problemes d’artrosi i presenta com a prova una caiguda que va patir l'empresari a la Mutua Universal, però els Mossos no ho validen.
Un home que va fer de xofer d'Andic a Quito avala la versió del mòbil robat
Un testimoni ha certificat que Jonathan va ser a Quito, a l’Equador, el març del 2025 i ha avalat la versió que allà li van robar el mòbil. Tal com avança El Nacional i han confirmat a l’ACN fonts jurídiques, es tracta d’un home que li va fer de xofer i que ha explicat als investigadors que Andic li va dir que li havien sostret el mòbil i que el va acompanyar a comprar-ne un de nou.
La jutgessa que instrueix el cas havia demanat que s’investigués la desaparició del mòbil el març del 2025, tres mesos després de la mort del pare, perquè va desaparèixer de manera “sospitosa” i en circumstàncies “estranyes”. Segons Andic, el mòbil antic li va ser robat a Quito, Equador, en un viatge llampec que va fer el 24 de març. Va tornar a Espanya dos dies després.
A més, segons informació aportada als Mossos recollida del departament de ciberseguretat de Mango, Jonathan Andic va canviar de mòbil en quatre ocasions des del 2021, una freqüència, segons sostenen les mateixes fonts, similar a altres membres de la direcció.
