La investigació sobre la teràpia psicològica que rebia Jonathan Andic incorpora noves pistes que posen en dubte el testimoni de l'acusat i la feina i professionalitat de la seva terapeuta Maria Julia Lüderwaldt. Després que La Vanguardia publiqués que Andic va mostrar molt interès i, fins i tot, va explorar una teràpia que consistia a empènyer un familiar "a qui s'odia" per un barranc; aquest dissabte el mateix diari ha avançat que la terapeuta hauria demanat a la seva ajudant que identifiqués per al fill del fundador de Mango els "punts perillosos" de la ruta en què va morir Isak Andic.
Segons explica el diari, Lüderwaldt i la seva ajudant i professora d'anglès, Johanna, van realitzar el mateix recorregut que van fer pare i fill dues setmanes abans de la mort d'Andic per identificar els trams "més perillosos" del Camí de les Feixades, a Collbató. L'objectiu era estudiar la ruta com a part d'una teràpia de confrontació d'un altre pacient de Lüderwaldt, tot i que Jonathan es va interessar per aquest tractament, segons va declarar Johanna davant dels Mossos.
Durant l'itinerari, Johanna assenyalava a la terapeuta els punts que podien presentar un risc i aquesta prenia nota, especialment en els trams de barrancs. Un cop finalitzada l’excursió, Lüderwaldt li va dir a Johanna que l’empresari tenia dificultats amb la gestió dels diners i que volia fer una ruta de muntanya amb una neboda, però Jonathan Andic no té nebodes.
Uns dies després, Johanna i Jonathan Andic van fer el recorregut del Camí de les Feixades i la terapeuta va enviar un àudio de WhatsApp -que forma part del material que els Mossos investiguen- a la professora d’anglès en què li demanava que mostrés a Jonathan els punts perillosos i els barrancs.
La defensa de Jonathan Andic nega que s’interessés per aquesta teràpia
D'altra banda, la defensa de Jonathan Andic ha emès un comunicat en què neguen que el seu client hagués manifestat interès per la teràpia explicada per Johanna. Asseguren que Andic “nega que conegués o que s’interessés per teràpies de simulació de caiguda a la muntanya”.
Concretament, la teràpia consistia a simular que la terapeuta era la mare del pacient que Lüderwaldt a part de Jonathan. Amb la presència d'un infermer per si de cas, es col·locaria al límit del barranc i demanaria a l'home que l'empenyés. Tot plegat, per demostrar-li que, tot i l'odi, no podria ni voldria fer-li mal. "Volia demostrar la incapacitat de passar a l'acció", va explicar Johanna al jutjat.
Un home que va fer de xofer d'Andic a Quito avala la versió del mòbil robat
Un testimoni ha certificat que Jonathan Andic va ser a Quito, a l’Equador, el març del 2025 i ha avalat la versió que allà li van robar el mòbil. Tal com avança El Nacional i han confirmat a l’ACN fonts jurídiques, es tracta d’un home que li va fer de xofer i que ha explicat als investigadors que Andic li va dir que li havien sostret el mòbil i que el va acompanyar a comprar-ne un de nou.
La jutgessa que instrueix el cas havia demanat que s’investigués la desaparició del mòbil el març del 2025, tres mesos després de la mort del pare, perquè va desaparèixer de manera “sospitosa” i en circumstàncies “estranyes”. Segons Andic, el mòbil antic li va ser robat a Quito, Equador, en un viatge llampec que va fer el 24 de març. Va tornar a Espanya dos dies després.
A més, segons informació aportada als Mossos recollida del departament de ciberseguretat de Mango, Jonathan Andic va canviar de mòbil en quatre ocasions des del 2021, una freqüència, segons sostenen les mateixes fonts, similar a altres membres de la direcció.
