L'oficialitat del català a Europa passa per un nou examen aquest dimarts i Plataforma per la Llengua ha mogut fitxa per pressionar un dels principals estats opositors. El president de l'entitat, Òscar Escuder, ha enviat una carta al cònsol italià de Barcelona perquè el seu país no obstaculitzi la qüestió. El moviment arriba després que aquesta setmana el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, situés l'estat transalpí com un dels "màxims obstacles" perquè la qüestió tiri endavant, fet que fins llavors s'havia centrat especialment en el paper opositor d'Alemanya.
Escuder demana que el cònsol traslladi a Giorgia Meloni i al seu consell de ministres la necessitat de reconsiderar la seva posició. Concretament, el president de Plataforma recorda que el català també és una llengua d’Itàlia, parlada a l’Alguer, i defensa que el seu reconeixement reforçaria la diversitat lingüística europea. L’entitat considera difícil d’entendre que es mantinguin les reticències italianes. A la carta, Escuder assenyala que, un cop resoltes les qüestions objectives plantejades durant les negociacions, la persistència d’aquestes reticències “sembla respondre més a consideracions de caràcter polític que no pas a arguments tècnics o pressupostaris”.
La carta s’ha enviat a pocs dies per la propera reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, prevista pel pròxim dimarts a Brussel·les, en què l’oficialitat del català tornarà a sotmetre’s a debat. Plataforma per la Llengua recorda que la qüestió es debat des de l’estiu del 2023 i que, durant aquests tres anys, s’han anat aclarint els aspectes tècnics i jurídics vinculats a l’oficialitat. A més, fa notar que Espanya s’ha compromès a assumir els costos addicionals de traducció i interpretació que se’n derivin, de manera que la mesura no hauria de comportar cap impacte financer per al pressupost de la Unió Europea ni per a la resta d’estats membres.
Els obstacles d'Itàlia
El govern espanyol ha situat aquesta setmana un nou "màxim obstacle" per a l'oficialitat del català a Europa: Itàlia. Segons deia Albares, és el seu homòleg del país transalpí, Antonio Tajani, qui està fent més esforços per allargar el veto a la qüestió. Així ho ha afirmava el ministre en una intervenció aquest dimecres al ple del Congrés, des d’on acusava el PP de demanar als països on governen els seus socis que “frenin” aquesta iniciativa. Plataforma, en el comunicat emès, també denuncia la persistència del PP espanyol perquè els seus socis europeus vetin la qüestió.
Amb aquest posicionament, l'Estat situa en primera línia un nou veto per a l'oficialitat del català a Europa. En els últims mesos, la responsabilitat del bloqueig s'havia situat sobre el govern d'Alemanya, presidit per socis del PP. De fet, la sensació és que el veto de sis altres països cauria si finalment el govern alemany accedia a avalar l'oficialitat. Per aconseguir-ho, el govern espanyol va acordar un diàleg bilateral ara farà prop d'un any amb l'executiu de Frederic Merz, però la posició del govern teutó continua sent la mateixa.
L'oportunitat per veure si hi ha un canvi de sentit es veurà en la pròxima reunió del Consell d'Assumptes Generals de la Unió Europea de la setmana vinent. El govern espanyol ha tornat a introduir l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a l'ordre del dia de la trobada del 22 de setembre, un any després de l'últim cop que ho va fer. En aquesta ocasió, però, amb una mesura de pressió molt clara: el govern espanyol no acceptarà noves adhesions d'estats a la Unió Europea sense que abans s'avali l'oficialitat del català a Europa. L'Estat activa un moviment diplomàtic que, fins ara, havia preferit no fer.
Qui està a favor i en contra de l'oficialitat?
Els passos fets fins ara han fet moure alguns països en favor de l'oficialitat, però cal unanimitat abans de votar. Albares deia fa uns mesos que queden set països per convèncer perquè, malgrat no estar en contra, encara mostren reticències: serien Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, la República Txeca i Finlàndia, tot i que d'altres havien expressat dubtes o bé no s'havien posicionat. Entre els estats que van expressar obertament el seu suport a la mesura hi ha Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre.
Fonts diplomàtiques indiquen el govern espanyol ha sol·licitat que s'inclogui com a punt de debat, i no com a votació. Per tant, no es prendrà cap decisió. Segons expliquen les mateixes fonts, s'espera que l'executiu de Sánchez, de nou, faci una exposició dels seus arguments a favor de l'oficialitat de les tres llengües i que, posteriorment, s'obri el debat entre la resta de ministres del bloc europeu. En tot cas, el que es veurà és si la mesura de pressió del govern espanyol és efectiva i comença a obrir la porta a l'oficialitat. El calendari, per tempos electorals a l'Estat, ja juga a la contra.
