Després de dues decepcions consecutives, la CUP fa una aposta contundent amb Laure Vega (Sant Boi de Llobregat, 1991) com a candidata a l'alcaldia de Barcelona, notícia avançada per Nació. El repte és complicat, però l'actual diputada és una de les figures ascendents dins la formació i tant companys com rivals parlamentaris en destaquen el nivell. I té molt clar quin és l'objectiu, tal com explica en l'entrevista amb aquest diari: que ni la dreta governi ni Jaume Collboni repeteixi com a alcalde. Per aconseguir-ho, deixa clar que en l'últim procés intern, la formació anticapitalista va decidir que estava disposada a assumir responsabilitats de govern.

Serà la candidata de la CUP a l'alcaldia de Barcelona. Per què ha decidit fer el pas?
Perquè fa uns anys que visc a Barcelona i tinc la sensació que ens estan robant i que cada vegada és més difícil viure-hi. La ciutat genera un terç de la riquesa de tot Catalunya, però les persones que hi viuen pateixen humiliacions cada dia. No et pots quedar a viure al barri on vas créixer i on tens la família o els amics. Qualsevol compra és molt cara i ni tan sols pots fer vida en la teva pròpia llengua. I sembla que ningú fa res, perquè fer vídeos no és fer res. M'ho van proposar les companyes de la CUP Barcelona, em va semblar que estaven donant batalla, que tenien ganes i creia que el deure era estar amb elles.

A qui es refereix amb quan diu que "fer vídeos és no fer res"?
No és una qüestió de què ha fet l'un o l'altre. Però Collboni no sé què pot dir que ha fet de bo per Barcelona. Bàsicament es dedica a anar tallant cintes. No té cap sentit que parli de fer complir la llei però no posi multes en habitatge. Continuem tenint molts pisos de lloguer de temporada i jo mateixa vaig participar de la llei que prohibia aquestes pràctiques per esquivar els topalls del lloguer, però no hi ha multes. Hi ha moltes empreses que estan incomplint els drets lingüístics, però no hi ha cap multa. Sembla que la llei està feta només pels treballadors i si ets una gran empresa no hi ha cap llei. En tot això s'ha de donar batalla, no només val amb la queixa.

La CUP va anunciar que obria el procés per teixir una candidatura "àmplia". Què ha fet diferent el partit respecte al 2023 o al 2019?
La clau té a veure amb aquesta candidatura àmplia. La CUP no ha fet un replegament en les seves sigles. En un moment que pot semblar difícil per l'esquerra, hem obert les portes. Qui vulgui donar aquesta batalla pels barcelonins i pel dret a la ciutat és benvingut, no demanen carnets ni militància. Ni tan sols és una confluència només CUP-Comunistes. Això és un canvi diferencial amb les CUP anteriors.

Això vol dir que no es presentaran amb les sigles de la CUP a la papereta electoral?
Hem de decidir quina és la marca i el nom que presentem, però no serà CUP Barcelona.

La candidatura "àmplia" continua oberta a altres formacions, com per exemple ERC o els Comuns?
Qui vulgui sumar amb una candidatura independentista i d'esquerres, endavant. Però no plantegem una suma de sigles. La CUP està obrint unes portes amb la idea que fa falta a la capital del país una candidatura independentista d'esquerra, que doni resposta a la ràbia que pateix la gent cada dia quan puja al metro i va ple, quan no pot seure a fer un cafè o quan no pot fer una vida normal en la seva llengua. Qui tingui això clar és benvingut. Però no seurem per intentar salvar despatxos per aritmètiques electorals.

Què els distancia d'ERC i els Comuns a Barcelona?
Té a veure amb com es dona la batalla. Cadascú sap la feina que fa. Però si una cosa ha demostrat la CUP, també el Parlament, és que no importa que aritmèticament no siguis necessari, que pots donar batalla mentre estiguis mobilitzat i organitzat. Sense ser necessaris aritmèticament, per exemple, hem aconseguit que s'aturés la vulneració del dret a la baixa per part de la consellera de Salut. Hi ha una forma de donar batalla que crec que nosaltres aportem.

En les dues últimes municipals, la CUP ha quedat prou lluny d'entrar a l'Ajuntament. Es donen ara les condicions per estar més a prop?
Quan veig el malestar que hi ha a Barcelona, penso que aquesta candidatura el pot representar. I ara veig espais com l'Assemblea Popular Municipalista on hi ha molta gent que abans no havia participat de la CUP i que probablement tampoc l'havia votat en les dues anteriors eleccions. I ara s'organitzen, discuteixen el programa i són referents veïnals o de moviments socials que han anat més enllà de les sigles. Hi ha partit.

Les enquestes situen ERC com la primera força independentista a l'Ajuntament. Es veurien dins un govern independentista a l'estil Girona?
Una de les qüestions que va decidir el procés de Garbí és que la CUP pot assumir aquest tipus de responsabilitats. S'ha vist a Girona, liderada per Lluc Salellas, i ara per ara no estem descartant cap opció.

Per tant, els podríem veure en una suma independentista però també en una d'esquerres?
La nostra candidatura té claríssim que, si és per nosaltres, no governarà en cap cas la dreta i que Collboni no serà alcalde.

De moment, és diputada al Parlament. Deixarà l'acta durant la campanya o si és elegida com a regidora?
La CUP té claríssim que no es pot tenir més d'un càrrec. Bàsicament perquè creiem que en una democràcia que ja té prou dèficits no pots no tenir una dedicació plena amb més d'un càrrec. I això és una diferència de molts altres diputats que combinen ser batlle amb ser diputat o ser regidor amb ser diputat. Si entrem a l'Ajuntament de Barcelona, per descomptat, deixaria l'acta de diputada.

Veurem un discurs propi a Barcelona o serà similar al de la CUP en l'àmbit nacional?
Hi ha molts problemes que a Barcelona són molt més aguts, però que també es comparteixen al conjunt del país, Barcelona s'ha tornat la zona zero on és encara més difícil que puguis fer vida en la teva llengua, que tinguis un lloc on viure o que sàpigues on estaràs d'aquí a deu anys. Això és determinant pel que fa al discurs. Crec que sí que pot tenir trets característics també perquè no és la CUP pròpiament, és tot un moviment que es genera al voltant i això segurament genera diferències.

El problema de l'habitatge a Barcelona consisteix que no s'apliquen les mesures que impulsa el Parlament o cal fer polítiques pròpies?
Cal anar més enllà i tenim possibilitats. Per exemple, l'IBI pot apujar-se al màxim, un 150%, als pisos de luxe. S'ha de multar, evidentment, pels pisos que estiguin buits. Vam tenir un conseller d'Interior, que es deia Felip Puig, que me'n recordo perquè li dec contusions, que va dir: "Anirem fins on permeti la llei i una mica més". Doncs a mi m'agradaria sempre que ho fes l'esquerra, sobretot en habitatge.

Hi ha qui diu que cal assumir que a Barcelona no hi pot viure tothom.
És una absurditat quan el que tenim és més de 15 milions de turistes que passen per aquí. Em sembla una absurditat estar plantejant que hi ha barris que no són per als barcelonins i que en canvi sí que són pels turistes. Per què si ets de Gràcia i t'has criat a Gràcia, algú ha decidit que allà no s'hi pot viure? Les coses belles de Barcelona només són pels turistes i a mi em sembla profundament humiliant.

Què pot fer Barcelona per revertir la pressió turística?
S'ha de regular la quantitat de turistes, però també com està conformada Barcelona. On abans hi havia una llibreria emblemàtica ara hi ha un Taco Bell, on vivien les veïnes ara hi ha un Soho House. Ja tenim un Poble Espanyol de cartó i pedra, no pot ser que la resta de la ciutat sigui igual. No té cap sentit que sigui molt més fàcil en cinc minuts aconseguir cinc imants diferents del drac de Gaudí que comprar peix fresc. Torrons Vicens o els mitjons de colors són una forma de souvenirs. I la gent del Gòtic necessita carn fresca i no tres parells de mitjons que diuen "I love Barcelona".

La CUP considera que hi ha un problema d'inseguretat a Barcelona?
La pobresa estructural genera situacions d'inseguretat i conflictes i això, en funció de l'època, tindrà a veure amb el subjecte que sigui més pobre. Això no falla, a Barcelona i a qualsevol ciutat. Però jo crec que ens estan robant cada mes quan no s'apliquen els topalls del lloguer, o quan hi ha milions d'hores extres no pagades, o quan hi ha biblioteques tancades, o quan fins i tot mor una treballadora municipal d'un cop de calor i l'Ajuntament intenta que no transcendeixi.

Però hi ha partits poc sospitosos que cada cop parlen més de seguretat. Els Comuns, per exemple, plantegen augmentar penes per tinença d'armes de foc.
No hi ha tants assassinats al país en comparació als accidents laborals, que n'hi ha un cada quatre dies. Una altra cosa és que aquests assassinats es polititzin i es mediatitzin. Nosaltres volem parlar de seguretat i no volem que els barcelonins visquin amb por. Models com la marca Barcelona d'empobriment i de saturació genera molta inseguretat. Crec que s'han d'abordar aquests problemes estructuralment, però l'alarmisme tampoc funciona.

ERC ha fet un discurs molt propi a Barcelona, centrat en la identitat que consideren que s'està perdent. Comparteixen aquest diagnòstic?
Compartim que Barcelona no pot ser una sort de PortAventura. El que passa és que no es tracta d'una nostàlgia d'un moment. El que tenim clar és que el problema de Barcelona no és la gent que viu aquí. Qui expulsa els veïns no és la persona que ve del Pakistan o del Marroc i que treballa dotze hores en un súper 24 hores. Són els grans propietaris que o viuen als barris més alts de Barcelona o a milers de quilòmetres d'aquí. Barcelona ha de continuar sent ella mateixa i per això és un problema el turisme depredador que fa que el centre de Milà, de Londres i de Barcelona siguin iguals. Hem de tenir molt clar qui és l'enemic.

Què li sembla que la CUP renunciï a presentar-se a la tercera ciutat del país, Terrassa, i ho estigui valorant a una de les quatre capitals, Lleida?
La CUP mai ha fet allò de les llistes fantasma, de presentar els candidats d'un lloc cap a un altre jugant a veure si rasquem alguna cosa per la marca i per la política nacional. Si les companyes de Terrassa han pres la decisió que prefereixen batallar quatre anys més, construint, ampliant i estan en altres llocs, respecto profundament la seva decisió. Estic tranquil·la perquè sé que continuaran donant batalla, tinguin o no representació.

I això no és més difícil sense estar a l'ajuntament?
No necessàriament. A Barcelona, el Sindicat de Llogateres ha aconseguit canvis legislatius, aconsegueix que es compleixin les lleis, i a vegades, fins i tot quan tot està perdut en un judici, aconsegueix que la gent no sigui desnonada. Es pot fer molt des de fora, tot i que penso que és bo tenir una pota a cada lloc i per això estic també en la lluita institucional.

A Igualada va haver-hi un intent fallit de coalició amb ERC i els Comuns. A Lleida es valora anar amb els Comuns. Tenen sentit aquests moviments perquè la CUP pugui aconseguir representació en certs municipis on en solitari no se'n surt?
En el cas d'Igualada, la CUP va fer aquest gest d'obertura i va ser Esquerra qui va decidir que no. Ells sabran. Però crec que allà on tingui sentit no és per un terme electoral, sinó que té sentit per anar més enllà. Perquè si no són coses que després no aguanten més enllà de la candidatura i tothom està una mica cansat que es presentin junts, després se separin, ara tinguin un altre nom. No pot ser que la política institucional sigui un circ. Si es va junts, que sigui perquè hi ha raons molt més profundes.

Es presenta a les municipals, però probablement les primeres eleccions seran les espanyoles. La CUP s'hi ha de presentar?
La CUP té obert el debat, però presentar-se perquè toca no té sentit. Si la CUP decideix presentar-se al Congrés és perquè té una aposta clara que a hores d'ara no està sobre la taula i, si no s'acaba presentant, també estarà bé. Cal saber quina batalla es vol lliurar. També s'ha vist que estar per estar a les institucions no serveix, que només té sentit quan es té força. I no sé si ara mateix seria clau que la CUP es presentés al Congrés.

L'alcalde de Girona ha estat una de les veus que ha proposat alguna mena d'entesa d'esquerres catalanes al Congrés.
Ell deia que era interessant aquest front en tant que fos un front independentista i d'esquerres. Ha de ser un front independentista i d'esquerres que anés al Congrés tenint claríssim que el dret a l'autodeterminació és tan important com els drets lingüístics, com el dret a l'habitatge o com el dret a viure bé. No es pot intentar fer un rànquing de drets. Si es té això clar, a mi també em semblaria bé la proposta.