Aquest dilluns al matí la consellera d'Educació, Esther Niubó, anunciava la destitució de Teresa Sambola, fins ara secretaria general. Ho anunciava dins el marc d'una "nova etapa" per a la cartera, ja que des que Niubó l'encapçala les crisis no han parat d'encadenar-se: "Les PISA han estat el detonant, però hi ha coses que no han funcionat", argumentava Niubó en roda de premsa. Hores després, el diari Ara avançava que l'encarregada de recollir la torxa seria Marta Clari, la qual ha estat ratificada aquest matí pel consell executiu. Des d'avui mateix, doncs, és la nova número dos de la consellera Niubó i s'enfronta al repte de resoldre -o, com a mínim, reconduir- la guerra oberta amb els sindicats del sector.
Clari ha estat fins ara una d'aquestes peces fixes del sottogoverno de l'Ajuntament de Barcelona. Va començar a treballar al consistori de la capital catalana el 1990 i, malgrat que és psicòloga infantil i pedagoga social de formació, la seva especialització sempre ha estat la gestió -té un màster de gestió pública a Esade. Gestió d'equips, grans estructures, però també de conflictes. Personal de l'Ajuntament de Barcelona que ha treballat amb ella la defineix a Nació com "una professional molt solvent i molt treballadora, amb molt criteri i que genera equip". Malgrat que té "fama de dura", com apunten algunes veus del sector educatiu, el consens és que és "bona", sobretot a l'hora d'afrontar situacions conflictives i complexes. Una qualitat molt necessària en un moment com aquest.
Ha estat gerent des del 2000, primer del Consorci de Biblioteques de Barcelona, organisme que va crear per coordinar la xarxa de biblioteques municipals entre el consistori i la Diputació. Després va passar a encarregar-se la gerència de l'Institut Barcelona Esports amb l'arribada de Xavier Trias a l'alcaldia. La marxa de CiU de l'Ajuntament i la irrupció d'Ada Colau es va traduir en un canvi de carteres per a Clari, que va passar a encarregar-se de la gerència de l'Àrea de Drets Socials, coordinant la xarxa d'atenció social, infància i serveis a les persones.
El 2017 va assumir la direcció executiva de l'àrea de Cultura de la ciutat, gestionant els museus, equipaments culturals, grans festivals i festes populars. El 2018 també va asumir la de l'Institut de Cultura de Barcelona. Dos anys més tard, quan Colau va revalidar-se com a alcaldessa de la ciutat, Clari va continuar escalant dins l'administració barcelonina, assumint la gerència de la macroàrea transversal que unificava la política cultural, els serveis educatius, la recerca i la promoció científica de Barcelona -és a dir, l'àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat.
Collboni, en fer-se amb el càrrec en les darreres municipals, la va mantenir dins el seu sottogoverno com a gerent de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat, on s'ha encarregat fins ara de la coordinació de tots els districtes de la ciutat i la descentralització dels serveis municipals.
Una cara "desconeguda" (fins ara) a l'educació catalana
El nomenament de Clari no sorprèn pel perfil gestor malgrat que és una cara "desconeguda" entre el sector educatiu del país, sobretot fora de Barcelona. Diverses fonts sindicals consultades per aquest diari asseguren que, fins al moment del nomenament, no havien sentit a parlar de Clari, motiu pel qual encaren amb peus de plom la nova etapa dins la conselleria d'Educació. De fet, algunes fonts afirmen que el seu perfil, "pel poc que hem vist", no els acaba de fer el pes, ja que està més enfocat a la gestió que a l'àmbit educatiu. Així i tot, és precisament aquesta capacitat gestora la qual pot ser clau per reforçar una de les crisis enquistades al sector. El mateix personal del consistori que ha treballat amb ella "només pot destacar qualitats positives".
Aquest dijous ja hi haurà la primera presa de contacte entre la nova mà dreta de la consellera i les organitzacions sindicals, ja que es reuniran a les deu del matí per intentar acostar posicions abans de la vaga de dimarts vinent pel primer dia de curs. L'objectiu de la conselleria és frenar l'aturada, però els sindicats es mantenen ferms amb les seves reivindicacions, cosa que dificulta un resultat òptim per al Govern. Com a mínim, a curt termini.
