El canvi climàtic és un fenomen global: arreu augmenten les temperatures. Ara bé, no ho fan de manera uniforme en les diverses regions del planeta i tampoc en funció de l’altitud. Aquest fenomen, que fins ara s’havia documentat en massissos com els Alps, les Rocalloses i l’Himàlaia- i que ara el Meteocat ha pogut demostrar al Pirineu. Concretament, l’escalfament és major entre els 1.500 i els 2.200 metres -les cotes mitjanes de l’alta muntanya- i especialment en les mínimes de l’hivern. La principal causa? La reducció de la coberta de neu.
Fins a 3 graus més en 25 anys
El Meteocat, en el marc del projecte Life Pyrenees4Clima, ha aconseguit demostrar que la serralada també té un escalfament diferenciat en funció de l’altitud. Concretament, ha analitzat tres franges: per sota dels 1.500 metres, entre 1.500 i els 2.200, i per sobre d’aquesta cota.
Per fer-ho, ha aplegat aquelles sèries amb més de 20 anys de dades, tant les pròpies com dels serveis meteorològics andorrà, francès i espanyol. “Tenim molt ben representada la zona entre Benasc i Andorra, en ambdós vessants”, explica Pere Esteban, tècnic del projecte.
Malgrat que l’augment de temperatura és general en els darrers 25 anys, és clarament per sobre a les denominades cotes intermèdies -o les baixes de l’alta muntanya-. En aquest sentit, s’enfila a 1,8 graus en tot el període, però fins a 2,1 graus en el cas de la mínima.
Ara bé, també hi ha canvis molt evidents en funció de l’estació. A l’hivern, segons destaca Esteban, s’arriba als 2,9 ºC a les màximes i fins a 3,1 en les mínimes.
En canvi, els augments són una mica més moderats tant a les zones culminants com a les cotes inferiors als 1.500 metres: amb màximes amb una anomalia aproximada d’1,6 ºC i mínimes d’1,3 graus, segons els resultats encara preliminars del Meteocat.
La reducció de la neu, principal hipòtesi
Per què augmenta més la temperatura a les zones on s’ubiquen la base de les estacions d’esquí que els cims? La principal hipòtesi del Meteocat -com passa en alguns altres massissos- és que està vinculat a la reducció del mantell nival a causa de l’augment de les temperatures.
“La neu funciona com un congelador i la seva presència atempera l’escalfament de l’aire provocat per la radiació solar”, apunta Esteban. En aquest sentit, es tracta clarament d’un “efecte que es retroalimenta”, ja que la reducció de la neu augmenta les temperatura i l’augment de les temperatures acaba reduint la neu.
En zones més altes, en canvi, el fet que el mantell nival pugui aguantar més evita que, especialment a l’hivern, les temperatures tinguin una anomalia tan exagerada. A l’estiu, en canvi, sense la neu com a element diferencial els increments són molt més similars tant entre latituds com entre màximes i mínimes.
Ara bé, els responsables del projecte Life Pyrenees4Clima -que aquest dilluns i dimarts presenten els resultats preliminars a Vall de Núria- també pretenen analitzar una altra hipòtesi. Com els canvis en la circulació atmosfèrica -amb el desplaçament cap al nord de l’anticicló de les Açores- pot també tenir l’efecte d’incrementar les temperatures de cotes altes a causa d’un reforçament de la inversió tèrmica: quan la presència de potents anticiclons provoca que faci més fred al fons de les valls que als cims de les muntanyes.
Aprofundir en els resultats
L’estudi ha analitzat una vintena de sèries d’estacions del Pirineu amb més de vint anys de dades. Ara bé, per aprofundir en els resultats, els tècnics del Meteocat van instal·lar sensors de temperatures i humitat relativa a la zona de Bonabé-Moredo, al Pallars Sobirà. Concretament, hi ha un element de mesura cada 200 metres, des de la cota 1.500 fins als 3.000.
Aquest transsecte, que l'Institut Pirinenc d'Ecologia (IPE-CSIC) ha replicat a la zona de Panticosa, permetrà obtenir perfils verticals de temperatura i humitat relativa per comprendre millor l’impacte de l’altitud en els efectes del canvi climàtic.
"Quan es disposin de més anys de dades, la intenció és incorporar els resultats de l'anàlisi de l'escalfament diferencial en altitud a les pròximes edicions del Butlletí d'Indicadors de Canvi Climàtic dels Pirineus, que elabora anualment el Meteocat amb la col·laboració de la resta des socis del projecte Life" assenyala Jordi Cunillera, cap de l'equip de canvi climàtic del Servei Meteorològic.
