Els embassaments de les conques internes han superat l'estiu més càlid mai mesurat a Catalunya amb el 76,7% de les reserves, un nivell tres punts superior al de fa just un any, i per sobre de la mitjana de l'última dècada. En els tres mesos estivals, el nivell de les reserves ha caigut vint punts, una baixada lleugerament superior a l'habitual, segons el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Josep Lluís Armenter, que explica a l'ACN que "l'evaporació ha estat més alta que altres anys", coincidint amb les temperatures inusualment elevades.
Segons dades de l'ACA del 14 de setembre, el nivell dels pantans que nodreixen zones com l'àrea metropolitana de Barcelona se situava al 76,7% del seu màxim. Es tracta del nivell més alt en aquest moment de l'any des del pandèmic 2020, quan els pantans es van omplir arran del temporal Gloria del mes de gener.
La majoria dels embassaments se situen al voltant de les tres quartes parts de la capacitat total o més després de l'estiu. És el cas de la Llosa del Cavall (88,5%), Susqueda (82,1%) o Sant Ponç (80,3%), així com la Baells (74,8%), Sau (73,2%) o Siurana (72,4%). El pantà de Darnius Boadella, a l'Alt Empordà, registra un 61% aquesta setmana, mentre que el de Foix se situa pràcticament a la meitat de la seva capacitat i el de Riudecanyes (Baix Camp) fa tres mesos estava ple, però el nivell de reserves ha caigut fins al 34,4% durant l'estiu.
El director de l'ACA creu que els nivells actuals són "una bona notícia" i que són fruit del fet que es va començar la temporada amb prop del 100%. Aquestes xifres, segons ell, són producte de la gestió que s'han fet els mesos anteriors, "un ús molt acurat dels recursos", una eficiència cada cop més alta del regadiu i una "contenció de l'aigua dels embassaments".
Tant és així que a mitjans de juny, els nivells de les conques internes estaven en el 94,7%, 18 punts més que a mitjans de setembre. La caiguda estival es dona gairebé cada any als embassaments, tot i que en la majoria de temporades des del 2010, és de menys de 15 punts respecte als nivells de mitjans de juny. Armenter addueix que l'evaporació ha estat superior altres estius, i en aquest sentit i després de la recent sequera, les dessalinitzadores no han parat de produir. "Això fa alentir molt la baixada de recursos i dels nivells de reserva als embassaments", explica, recordant també la recent posada en marxa de la potabilitzadora de Sant Feliu de Llobregat, la futura ampliació de la planta del Besòs, a la Trinitat, o el major aprofitament de l'aigua subterrània i superficial al riu Besòs.
L'estratègia de l'ACA per als propers anys inclou sumar tres plantes dessalinitzadores a les dues actuals arreu del país abans del 2033, cosa que duplicaria la capacitat de producció d'aigua actual amb aquest mètode. Segons l'estratègia dissenyada per la Generalitat, el 2030, la dessalinització i l'aigua regenerada haurien d'haver passat del 30% al 70% del conjunt de l'aigua disponible, mentre que l'emmagatzemada als embassaments gràcies a les pluges hauria de retrocedir del 70% actual al 30%.
Les conques de l'Ebre, gairebé al 60%
D'altra banda, Armenter afegeix que l'estratègia no preveu altres opcions com les transferències d'aigua d'altres conques. La conca de l'Ebre, que ocupa el terç oest del país, marquen uns nivells més baixos, ja que el conjunt de principals pantans han passat del 70,8% al 58,9% de la capacitat en un any. Segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre recollides per l'ACA, alguns estan pràcticament plens, com el de Riba-roja d'Ebre (96,1%) o bé el de Terradets (96,6%), mentre que d'altres se situen amb poc més de la meitat de les reserves. És el cas del d'Oliana (56,8%), el de Rialb (55,6%) o el de Talarn (53,4%), i també de Camarasa (52,8%) i Canelles (50%).
Les conques catalanes de l'Ebre representen el 60% del consum d'aigua del país, però pràcticament tota és d'ús agrícola, mentre que les conques internes concentren el gruix de l'ús domèstic, ja que abasteixen un 92% de la població. En el conjunt de Catalunya, segons l'ACA, el consum ha baixat en les últimes dècades, en part arran dels dos grans episodis de sequera d'aquest segle. Així, el 2004, just abans del primer, el consum era d'uns 145 litres per persona i dia, mentre que vint anys després, just quan es deixava enrere el segon episodi, la xifra baixava dels 110.
