Aquesta setmana, el Govern ha fet el primer pas per tirar endavant la denominada llei de transició hídrica. La idea és convertir en norma un nou model en què es pretén deslligar l’abastament d’aigua de la pluja a partir la dessalinització, la regeneració, la recuperació d’aqüífers i altres fonts alternatives. “És definir la Catalunya hídrica del 2050”, expliquen els responsables del Departament de Territori.
Tanmateix, a curt termini, la majoria d’obres anunciades per evitar noves sequeres a l’àrea metropolitana de Barcelona acumulen retards. Les actuacions previstes per al 2025 no han entrat en servei -malgrat estar força avançades- o s’han desprogramat. “Era un calendari modulable anunciat quan l’anterior crisi hídrica no havia acabat”, justifiquen les mateixes fonts. Per altra banda, l’Estat continua sense licitar les noves dessalinitzadores més de dos anys després que l’aleshores ministra Teresa Ribera anunciés 500 milions per desencallar-les.
El primer acord de Govern
La consellera Sílvia Paneque va ser una de les veus més crítiques quan era a l’oposició amb la gestió de la sequera per part de l’executiu d’ERC. Per demostrar un cert punt d’inflexió, el primer acord del nou Govern va ser precisament la denominada Estratègia de la gestió de l’aigua.
Entre altres, fixava quines obres calia per evitar noves crisis hídriques. La majoria ja estaven contemplades per l’anterior executiu, però introduïa novetats com una dessalinitzadora a l’Alt Empordà o la connexió entre la depuradora del Besòs i la del Llobregat per augmentar el cabal d’aigua reutilitzada.
L’acord es va prendre a finals d’agost del 2024, amb el sistema Ter-Llobregat al 30%. Havia passat el pitjor de la sequera: s’havia derogat tant l’escenari d’emergència com d’excepcionalitat. Dos mesos després, el Govern va fixar un calendari per tal de tenir 280 hm3 “d’aigua nova” -el triple que el consum anual de la ciutat de Barcelona- a finals de la dècada [consulta aquí el cronograma].
Retards generalitzats i cap obra en servei
El document diferenciava dos àmbits: el sistema Ter-Llobregat i la resta de conques internes de Catalunya. En el primer cas, hi havia fins a cinc actuacions per al 2025: l’ampliació de la potabilitzadora de la Trinitat (riu Besòs), la potabilitzadora Estrella i els nous pous de Sant Joan Despí, al Llobregat.
En el primer cas, les obres ja estaven en marxa. De fet, el novembre del 2023, en una visita d’obres, David Mascort i Àngel Simón, en aquell moment conseller d’Acció Climàtica i president d’Aigues de Barcelona, respectivament, van allargar la finalització dels treballs: de finals d’any al juny del 2024. Tanmateix, segons un document del Departament de Territori, a data 14 d’abril del 2026 tot just s’ha arribat al 76% d’execució.
La potabilitzadora Estrella està al 91% mentre que els pous de Sant Joan Despí, segons fonts de l’ACA, també estan en obres, però sense quantificar-ho. A més, la conversió de la depuradora de Sant Feliu en planta de regeneració -prevista per aquest 2026- frega el 90%.
En canvi, s’han desprogramat -ja no es consideren urgents- dues actuacions més: l’aportació d’aigua de l’estació de regeneració de Gavà al Llobregat (prevista per a finals del 2025), així com la provinent de la riera de Rubí. A més, s’ha descartat la connexió entre la depuradora del Besòs i la del Llobregat per incrementar el cabal d’aigua regenerada. Finalment, els pous de Montcada -marcats inicialment per l’any passat- no es realitzaran abans del 2029, segons ha confirmat l’ACA a Nació.
Una altra obra que s'ha endarrerit és la reparació de la canonada d'ATL a Badalona i que des de fa dues dècades perd uns 225.000 litres d'aigua diaris. Prevista per al 2026, en el nou cronograma se situa a inicis de 2027.
Fora de la regió metropolitana, sí que han entrat en servei l’aprofitament de l’afluent de l’EDAR de Figueres fins a la Muga i el tractament d’ultrafiltració a la depuradora d’Empuriabrava. A més, han finalitzat els mòduls de dessalobració en aquest mateix punt -que s’havien anunciat com a dessalitzadores portàtils i que finalment no s’instal·laran a Roses- i els pous de Peralada. Un conjunt d’actuacions a l’Alt Empordà que suposen una inversió global de més de 18 milions d’euros.
Les dessalinitzadores s’endarrereixen fins al 2030
El 5 de febrer de 2024, en el moment més crític de la sequera, l’aleshores ministra Teresa Ribera i l’exconseller David Mascort van comparèixer per anunciar que es desencallaven les dues noves dessalinitzadores de la Tordera i el Foix amb l’aportació d’uns 500 milions d’euros de fons europeus.
Aquell dia es va assegurar que el primer projecte s’inauguraria el 2028 i el segon el 2029. Nació ja va explicar mesos més tard que la Generalitat havia proposat a l’abril un acte solemne amb la ministra per tal de signar la licitació de l’obra. Finalment, no només no es va produir, sinó que es va entrar en un laberint burocràtic, ja que l'Advocacia de l'Estat va posar objeccions a un acord que implicava el Ministeri, Acuamed, la Generalitat i ATL amb finançament europeu.
Malgrat que en diverses ocasions s’ha assegurat que s’havia resolt -la darrera el setembre passat després d’una reunió a Madrid-, la realitat és que 26 mesos després encara no s’han licitat. Fonts del Departament de Territori insisteixen que serà “pròximament”, una afirmació que s’ha anat produint repetidament des de l’inici de la legislatura.
De fet, una vegada es resolgui, seran necessaris 12 mesos de tramitació administrativa i 36 més d’execució. Un total de quatre anys que ha suposat que el Govern assumeixi un nou retard. Si primer va passar del 2028 al 2029, ara ja no podrà ser abans de mitjan 2030. Durant els dos primers anys de funcionament, la gestió en proves correspondrà a la unió temporal d’empreses (UTE) que l’hagi construït abans de traspassar-la definitivament a l’empresa pública Aigües Ter Llobregat.
Horitzó 2030 per al Besòs
A l’espera de moviments per part del Ministeri de Transició Ecològica, el gran projecte que s’ha de desenvolupar des de Catalunya és l’aprofitament de l’aigua depurada del Besòs. Es tracta, de fet, de reproduir el mateix esquema que ja funciona al Llobregat.
La construcció d’una planta regeneradora ha de permetre tornar a bombar el recurs hídric riu amunt per barrejar-lo amb el cabal natural i poder-lo tornar a aprofitar, també com a aigua prepotable. En aquest sentit, no només s’ha de construir l’estació regeneradora a tocar de l’actual depuradora, sinó dues potabilitzadores a Barcelona i Montcada -a banda d’acabar l’ampliació de l’actual de la Trinitat, ja en la recta final-.
Tot plegat encara està molt a les beceroles. La planta de regeneració tot just s’ha començat a analitzar, com ha de ser, el projecte de la potabilitzadora de Barcelona l’està redactant l’AMB mentre que en el cas de Montcada, que serà gestionada per ATL, es preveu licitar ben aviat. El conjunt del sistema no serà realitat, com a mínim, fins al 2030 i hauria de permetre substituir el Ter com una de les principals “fonts” de l’àrea metropolitana de Barcelona. De fet, les dues noves potabilitzadores també s'han endarrerit en el nou cronograma.
ETAP, EDAR, ERA i ITAM
Potabilitzar, depurar, regenerar o dessalar són quatre processos que requereixen quatre tipus d'instal·lacions. Sigles que sovint es poden confondre per al públic en general: l'ETAP tracta aigua per convertir-la en potable, mentre que l'EDAR tracta aigua ja utilitzada per depurar-la. Les ERA van un pas més enllà de la depuració, regenerant l'aigua per a nous usos mentre que les ITAM converteixen aigua salada marina en potable.
- ETAP (estació de tractament d'aigua potable): són les plantes potabilitzadores. S'encarreguen de captar aigua de fonts naturals (rius, recs o aqüífers) i sotmetre-la a processos físics i químics per fer-la apta per al consum humà.
- EDAR (estació depuradora d'aigües residuals): són les plantes depuradores. L'objectiu és netejar l'aigua residual procedent dels habitatges, indústries i clavegueram abans de retornar-la al medi natural, siguin rius o directament al mar.
- ERA (estació de regeneració d'aigua): Ssón instal·lacions que tracten l'aigua ja depurada per una EDAR per millorar-ne la qualitat i permetre el seu reutilització en usos com el reg agrícola, la neteja de carrers o usos industrials. En un projecte pioner, a Catalunya s'ha utilitzat com a recurs prepotable bombant-la riu amunt al Llobregat.
- ITAM (instal·lació de tractament d'aigua Mmarina): són plantes dessalinitzadores. S'encarreguen de treure la sal i altres impureses de l'aigua del mar per convertir-la en aigua potable a partir d'un procés d'òsmosi.
