Amb els embassaments de les conques internes al 92% i tota la primavera per davant pot semblar estrany parlar de sequera. Ara bé, els responsables de gestionar l’aigua a Catalunya són conscients que tot just és una “treva”. Un clima que ja ha canviat -i també l’ús dels recursos- ha convertit la situació d’escassetat en estructural. En aquest context, els darrers governs fa temps que aposten per un nou model “on es deixi de dependre de la pluja”. Un canvi de paradigma que ara es vol convertir en norma: el consell executiu ha fet el primer pas per a la futura llei de transició hídrica. “Cal generar un marc normatiu que s'adapti a la nova realitat climàtica”, ha assegurat la consellera Sílvia Paneque.
Un pas molt preliminar
La llei de transició hídrica està a les beceroles. De fet, el Govern tot just n’ha aprovat la memòria preliminar de l’avantprojecte. A partir d’ara, s’obren dos mesos per tal que tots els agents implicats facin les aportacions. S’espera, per exemple, que els col·legis professionals insisteixin en la proposta d’interconnectar totes les xarxes del país, una possibilitat que fonts del Departament de Territori insisteixen que -de moment- no està sobre la taula.
La futura llei -que es pretén aprovar al final de la legislatura- vol posar negre sobre blanc sobre el canvi de model hídric que impulsa l’executiu. Un model que es basi en la resiliència -dessalinització, regeneració i ús d’aigua prepotable-, en augmentar tant l’oferta com la demanda així com en definir una nova governança.
Més enllà de les actuacions concretes, que han d’aportar 280 hm3 d’aigua nova fins al 2030 -el triple que el consum anual de la ciutat de Barcelona-, la nova llei pretén dibuixar com ha de ser la Catalunya hídrica de mitjan segle XXI. I, en un context de sequera estructural, que fixi un model on “es deixi de dependre de la pluja”, segons Paneque. “Ha de ser una mirada integral a tot el cicle de l'aigua que deixi el país en una situació capdavantera”, ha afegit.
Recuperar aqüífers: objectiu estratègic
Hi ha molt pocs detalls sobre el contingut de la llei. Ara mateix, per exemple, es desconeix si inclourà l’obligatorietat als nous edificis de reaprofitar les aigües grises -com ja fa l’Ajuntament de Barcelona, entre altres municipis-.
Un dels elements estratègics serà la recuperació dels aqüífers, actualment molt contaminats. “Són els embassaments subterranis”, expliquen des del Departament de Territori. En aquest sentit, es volen estudiar sistemes de recàrrega, per exemple, aprofitant les avingudes dels rius. Cal recordar que la regeneració a la depuradora del Llobregat s’utilitza, en bona part, per recuperar unes aigües subterrànies molt salinitzades per la intrusió del mar.
Per altra banda, es pretén generalitzar la reutilització d'aigua. Per exemple, per l'any 2030 es pretén replicar el model del Llobregat al Besòs. Consisteix en regenerar el recurs depurat, bombejar-lo riu amunt i barrejar-lo amb l'aigua superficial com a recurs prepotable. De tal manera, com va passar durant la sequera, els ciutadans de l'àrea metropolitana tornen a beure la mateixa aigua que ja han utilitzat.
