Hola! Just ara fa un any una de les qüestions que marcaven l'agenda climàtica a casa nostra era l'aprovació dels pressupostos de carboni. El comitè d'experts havia presentat una proposta i el Govern estava a punt de posar a sobre la taula la reducció d'emissions que considerava assumible.

Finalment, l'executiu va acceptar que les emissions de Catalunya a final de la dècada haurien de ser un 31% menors -la proposta inicial era del 42%-. El Parlament ho va validar a la tardor i, des d'aleshores, se n'ha parlat poc.

Les dades no conviden a l'optimisme. Les estimacions del Monitor Públic d'Emissions -una iniciativa pública que anticipa la quantitat de CO2 que Catalunya emet dos anys abans que ho faci oficialment la Generalitat- assegura que després de la forta caiguda del 2023 (-5,5%) com a resposta a la invasió d'Ucraïna, els dos següents exercicis es va frenar de cop: -0,2 i -1,0%, respectivament.

Tot plegat, fa encara més difícil el compliment dels pressupostos de carboni, una eina que un alt càrrec del Govern -el prestigiós economista David Lizoain Bennet, director general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica- va qualificar fa pocs dies en un acte de l'aliança d'entitats El Futur és Ara com “una Constitució alternativa”.

Per intentar no desobeir-la, les entitats han posat sobre la taula un paquet de 12 mesures per aplicar en el bienni 2027-2028. Pot semblar un full de ruta radical -inclou accelerar renovables, substituir calderes per bombes de calor, eficiència al polígon químic de Tarragona i electrificar la mobilitat-, però a la pràctica només és un primer punt d'inflexió. De fet, deixaria el gruix de la reducció per als anys 2029-2030 i, sobretot, per les dues dècades posteriors. Començar a aplicar aquestes mesures -o unes altres- amb objectius clars, concrets i verificables, és imprescindible per evitar que els pressupostos de carboni esdevinguin un altre document pioner que acabi en el fons d'un calaix.

Tot l'estiu amb Collserola tancat

Era un secret de domini públic, però ara ja és oficial. Almenys fins després de l'estiu -i sense cap garantia que no s'allargui- la Generalitat mantindrà Collserola tancada i la resta d'espais naturals de la zona d'alt risc.

• Es mantenen sine die les restriccions en 19 municipis del Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Barcelonès.
• Malgrat que el conseller havia assegurat que es podrien flexibilitzar, en una reunió celebrada aquest dimarts amb els alcaldes va confirmar que es mantindrien com fins ara.
• Tot plegat, després que una caminada popular amb unes 200 persones desafiés un tancament que cada vegada aixeca més crítiques.

Aquesta setmana també és notícia

• Gestió forestal | Els boscos «beuen» un 20% més d'aigua i eixuguen els rius
• Contaminació | L'efecte inesperat del canvi climàtic a Barcelona: menys brisa marina, més contaminació per ozó
• Crisi climàtica | El planeta es torna a escalfar: el maig va ser el segon més càlid mai registrat

La volta al món en quatre notícies

1. «Cada dia hi ha més barreres»: els EUA tanquen la porta a refugiats climàtics de països com Hondures, el Sudan o Somàlia (llegit a The Guardian).
2. Curaçao i altres zones del Carib queden fora dels programes climàtics de la Comissió Europea per a illes i zones costaneres, denuncien eurodiputats dels Països Baixos (llegit al Curaçao Chronicle).
3. Montserrat, “l'illa maragda del Carib”, s'uneix al programa de biodiversitat Blue Belt del govern del Regne Unit i es compromet a protegir almenys un 20% de la superfície marina (llegit a Oceanographic).
4. El primer ministre de Tuvalu, una de les illes del Pacífic més amenaçades pel canvi climàtic, assegura que “han de ser compensats pels emissors de CO2” (llegit al Post-Courier Online).