No hi ha cap dubte que la superfície forestal -i la seva densitat- va en augment. A Catalunya, per exemple, s'acosta al 65% del conjunt del país. Una situació que ja fa anys que s'adverteix que afecta el cicle hidrològic: augmenta l'aigua verda -la que utilitzen els vegetals- i cau l'aigua blava -la que arriba als rius i torrents-. Ara, un estudi del CREAF hi ha posat xifres: els boscos “beuen” un 20% més d'aigua i la que acaba als cursos fluvials s'ha reduït un 28%.
Una modificació del cicle de l'aigua
Els boscos de la península Ibèrica han canviat molt en només tres dècades. Un fet que provoca que utilitzin prop d'un 20% més d'aigua que als anys 90 del segle passat, segons un estudi publicat a Journal of Environmental Management liderat pel CREAF. Per arribar a la conclusió de l'estudi, els investigadors han utilitzat un model ecohidrològic per separar els components del cicle de l'aigua a partir de la informació obtinguda en quasi 11.456 parcel·les d'arreu de l'estat espanyol -només en territori peninsular- en els inventaris 1986-1996, 1997-2008 i 2009-2024.
La vegetació no ha parat de créixer per l’abandonament rural i la manca de gestió. No només utilitzen més aigua sinó que redueix en un 28% la que arriba als rius i rieres, la denominada aigua blava. “Els boscos s’han densificat molt durant les darreres dècades, ara tenen més fulles que abans, i aquest fet ha canviat la manera com circula l'aigua dins dels ecosistemes”, explica Jesús Sánchez-Dávila, investigador del CREAF, primer autor de l'estudi. “De fet, els nostres resultats indiquen que l’estructura del bosc expliquen la major part dels canvis en el cicle de l’aigua en aquests darrers 30 anys més que el mateix canvi climàtic”, afegeix.
El paper dels arbustos
Tot i que a moltes zones augmenten tant els arbres com el sotabosc, els investigadors atribueixen els canvis en el cicle de l'aigua sobretot a l'augment dels arbustos, per la seva elevada capacitat d'evapotranspirar. Precisament, aquest és l'element amb una major taxa d'increment, tant pel retrocés de la ramaderia extensiva com per la manca de gestió forestal, explica Jordi Vayreda.
Ara bé, els arbustos no són per se un problema. Protegeix el sòl, dona refugi a moltes espècies i forma part dels ecosistemes mediterranis. Ara bé, el seu increment en una situació d'escassedat sí que esdevé un repte. En aquest sentit, els investigadors del CREAF consideren que la clau passa per mantenir-lo a ratlla preservant-ne les funcions.
Més aigua blava o gestionar l'aigua verda?
En l'anterior legislatura es va posar sobre la taula un projecte per avaluar el potencial d'augmentar l'aigua blava a partir de la tala selectiva de boscos a les capçaleres. Els investigadors remarquen que no aposten per generalitzar aquesta opció -si més no a escala peninsular-, ja que cal compatibilitzar-ho amb la resta de serveis ecosistèmics.
En aquest sentit, apunten que quan es talen arbres o es redueix la densitat en una zona mediterrània àrida, la vegetació que queda aprofita ràpidament l'aigua disponible perquè ja tenia un dèficit crònic. Això permet que els arbres disposin de més recursos i suportin millor les sequeres, però sovint no es tradueix en un augment significatiu de l'aigua que arriba als rius.
“El repte principal no és produir més aigua blava, sinó gestionar millor l’aigua verda i ajudar els boscos a continuar funcionant en un context cada vegada més sec”, explica l'ecòleg Jordi Vayreda.
Segons els autors, només en zones més humides o després d'intervencions molt intenses -per exemple transformant un bosc en una pastura- es poden observar increments clars de l'aigua que arriba als cursos fluvials. Tot i això, aquests efectes acostumen a durar poc, perquè un cop tallats, els arbustos i els arbres tornen a créixer, recuperen ràpidament les fulles i tornen a captar una gran part de l'aigua disponible. Així, aquestes accions necessitarien un manteniment costós i continu per controlar aquest creixement.
En canvi, aposten per models de gestió forestals com el de la silvicultura de coberta contínua, que evita obrir grans clarianes al bosc. En aquest sentit, es limita l'entrada massiva de llum al sòl i es redueix el creixement explosiu dels arbustos que es pot produir després de les tallades més intenses.
- Font: Journal of Environmental Management: “Recent water cycle changes in Spanish forests are driven by stand structure more than climatic changes”.
