En els darrers anys en bona part de la regió mediterrània s’han produït megaincendis. Milers d’hectàrees calcinades, víctimes mortals i, puntualment, el col·lapse dels sistemes d’extinció. Sigui per una bona planificació o per un punt de sort, Catalunya els ha evitat, però -si no s’actua- tard o d’hora acabaran produint-se. En aquest context, els consellers Òscar Ordeig i Núria Parlon han presentat aquest dilluns una nova estratègia forestal que inclou delimitar 14 grans franges de territori que impedeixin al foc saltar entre massissos. Per fer-les possible, serà necessari realitzar tales en unes 35.000 hectàrees per rebaixar la densitat de combustible vegetal.
De les franges de les urbanitzacions als eixos de confinament
Ara fa més de vint anys es van aprovar per llei les franges per protegir urbanitzacions i nuclis de població. Una dècada més tard va ser el torn de definir els denominats perímetres de protecció prioritària, una trentena de massissos on es marquen actuacions clau i zones segures per a l’actuació dels Bombers.
Malgrat que aquestes dues polítiques acumulen molt retard, Catalunya fa un pas més amb els denominats eixos de confinament. Es tracta de 14 grans franges de territori que han d’impedir al foc saltar entre diverses zones forestals. Per exemple: del Montnegre al Montseny, de l’Albera a l’Alta Garrotxa o de la serra de Montsant a les muntanyes de Prades, entre altres.
Definides entre els Bombers, Agricultura i Territori, no es plantegen com a “tallafocs gegants” sinó com a paisatges agroforestals resilients. És a dir, zones on la recuperació del mosaic tradicional eviti que el foc es propagui de manera descontrolada. Ocupen un total de 224.000 hectàrees, de les quals la majoria estan formades per conreus, espais oberts o zones urbanitzades. En canvi, en quasi 35.000 cal actuar-hi de manera directa: sigui a partir de l’estassada del sotabosc o combinat amb les aclarides de les capçades. No s'ha d'entendre com una eliminació total de la vegetació, sinó una gestió forestal orientada específicament a la prevenció.
Les cinc zones on la Generalitat actuarà immediatament
Per tal que un eix de confinament sigui efectiu -i permeti frenar un incendi que avança fora de la capacitat d’extinció- cal eliminar, com a mínim, més d’un 60% del combustible vegetal. En aquest sentit, segons els Bombers GRAF, els arbres només poden cobrir un màxim del 20% de la superfície, els matolls un 30% i les branques a terra un 20.
- Els consellers Ordeig i Parlon han visitat una de les zones on s'han iniciat els eixos de confinament
- Cedida per Agricultura
Des del Departament d’Agricultura, s’admet que és un projecte a llarg termini, però que es vol començar a “aplicar immediatament”. En aquest sentit, ja s’han seleccionat cinc zones prioritàries amb un total de 900 hectàrees. Els treballs en aquests espais, majoritàriament boscos públics, però també de privats amb plans de gestió aprovats, suposaran una inversió de quasi 4 milions d’euros, dels quals 2,85 ja estan licitats.
- Igualada-Martorell-Santa Coloma de Cervelló
- Perafita-Manresa
- Girona-Celrà
- Argentona-la Roca
- Rasquera-el Perelló
Si el projecte es completés, segons els departaments d'Interior i Agricultura, quedarien protegides un total de 850.000 persones. Aquests són els 14 eixos plantejats:
- A-2
- Berga - Alp
- C-25 (Eix Transversal)
- Cardener
- Conca de Tremp - Segre
- Empordà
- Gironès - Ardenya - Gavarres
- La Bisbal del Penedès - Argençola
- Lladurs - Biosca
- Montsec
- Montseny - Montnegre
- Priorat - Prades
- Segre - Rialb
- Vall de l'Ebre
Quan els incendis superen els Bombers
Grècia, Turquia, Portugal, Galícia, Algèria, el País Valencià o l’Aragó han patit els darrers anys megaincendis. En plena acceleració del canvi climàtic, són focs amb desenes de milers d’hectàrees calcinades, víctimes mortals i una velocitat de propagació extrema.
Són els incendis de sisena generació, una denominació encunyada a Catalunya i que ha fet fortuna arreu del món. Malgrat que el nostre país s’ha escapat fins ara de focs absolutament destructius, els responsables dels Bombers de la Generalitat adverteixen que “s’han produït diversos avisos”.
Destaquen els de la Jonquera del 2012, la Torre de l’Espanyol el 2019 o el de Baldomar del 2022, que segons va admetre David Borrell -màxim comandament dels Bombers- en aquest mitjà, hagués pogut cremar el Prepirineu sencer. A més, l’estiu passat, l’incendi de Torrefeta va suposar un salt: quasi 6.000 hectàrees calcinades en només dues hores. Oficialment, es va considerar de sisena generació i va obligar els operatius a retirar-se a l’espera que col·lapsés la columna d’un espectacular pirocúmul.
En aquest sentit, hi ha un llindar d’energia -10.000 kW/m- que supera la capacitat d’extinció, hi hagi 100 o 1.000 efectius treballant-hi. Aquest fet era excepcional a inicis del segle XXI -un 0,2% dels incendis- i ara ja suposa l’11%, segons Marc Castellnou, cap dels GRAF.
A mesura que les condicions climàtiques es fan més extremes, deixen de ser impossibles megaincendis com el que podria afectar des de la Noguera fins a Osona o des del Penedès-Garraf fins al Maresme passant per Collserola. Els denominats eixos de confinament, aquestes grans franges que permetin passar de focs de capçada incontrolables a focs de superfície manejables semblen l’única vacuna per evitar l’escenari dels incendis de sisena generació a Catalunya.
