El canvi climàtic provoca l'augment de temperatures, un règim de precipitacions irregular i un augment del nivell del mar, entre altres. Ara bé, un canvi tant brusc en la dinàmica atmosfèrica causa altres efectes menys evidents i més inesperats. A Barcelona, per exemple, els científics alerten que disminuirà el règim de brises marines, fet que provocarà un augment de contaminants com l'ozó. Així ho demostra una recerca de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que ha projectat amb alta resolució com evolucionaran el règim de vents i la qualitat de l’aire segons els escenaris de canvi climàtic previstos per a 2050 i 2100.
La importància de les brises marines
Les brises marines tenen un paper crucial durant els mesos d’estiu: actuen com un regulador tèrmic natural que frena la calor extrema a la costa i, alhora, funcionen com un mecanisme de ventilació que ajuda a dispersar i desplaçar els gasos contaminants urbans des del litoral cap a l’interior del territori. Aquest procés alleuja la contaminació a les zones costaneres, tot i que també trasllada part de l’impacte cap a àrees interiors, com ara la plana de Vic, on l'ozó és un problema als mesos d'estiu.
Ara bé, les simulacions d’aquest nou estudi revelen un canvi de patró sense precedents de cara a l’any 2100: en lloc de penetrar cap a l’interior, el vent tendirà a accelerar el seu component paral·lel a la línia de costa. L'estudi apunta que la conseqüència suposarà reduir la capacitat d’avançar terra endins i n'endarrerirà l’arribada entre una i dues hores.
Segons Gara Villalba, investigadora ICREA a l’ICTA-UAB i el Departament de Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB, les masses d’aire contaminat quedaran retingudes sobre les zones costaneres -les més poblades- i prolongarà l’exposició de la població als contaminants. El principal és l'ozó, format a partir de la combinació dels òxids de nitrogen del trànsit i de la indústria que, en condicions d’alta radiació solar i temperatures elevades, descomponen les molècules d'oxigen.
L’estudi demostra que l’augment generalitzat de les temperatures modificarà l’estructura de la capa més baixa de l’atmosfera, fet que accelerarà la producció química d’ozó -l'estiu passat va ser un dels més complicats a Catalunya en aquest aspecte-. Com a conseqüència d’aquesta combinació de factors -major producció de contaminants i menor capacitat del vent per arrossegar-lo-, es preveu un augment de la concentració de cara a finals de segle. "L’estudi apunta a increments d’entre 5 i 7 parts per bilió en les concentracions d’ozó a la franja costanera, litoral i prelitoral central durant els episodis de calor més forts", indica Sergi Ventura, investigador principal de l’estudi.
Un problema de salut pública
La contaminació atmosfèrica és un problema de salut pública. En el cas de l'ozó, l’exposició prolongada a aquest element pot provocar problemes respiratoris i cardiovasculars aguts, especialment en col·lectius vulnerables durant les onades de calor. Aquests resultats impliquen, a més, un canvi en els mapes de risc de contaminació de l’àrea de Barcelona.
Segons els investigadors, els resultats apunten que ja no n’hi ha prou amb reduir el volum d’emissions dels cotxes i de les fàbriques, sinó que també cal integrar urgentment com l’escalfament global modifica les dinàmiques dels nostres propis vents i dels fenòmens microclimàtics locals.
- Font: Science of the Total Environment: "Projected changes in sea-land breeze dynamics and pollutant transport under future climate conditions".
