Barcelona acumula aquest estiu moltes mínimes tòrrides, quan els termòmetres no baixen dels 25 ºC. No és només un problema a l’hora de dormir, també és un greu risc per a la salut. En aquest sentit, investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) alerten que la calor mata més a la nit que al dia. En aquest sentit, l’illa de calor converteix la capital catalana en un hotspot nocturn que els sistemes públics d’alerta no tenen prou en compte, segons els investigadors.
Les mínimes pugen quasi quatre graus
Barcelona s’escalfa cada vegada més. En només mig segle, la temperatura mitjana de la capital catalana ha passat de 15,82 a 19,04 ºC, és a dir, 3,22 graus més. És un increment molt superior a la mitjana de l’Estat (+1,96), de la conca mediterrània (+1,83) i del planeta (1,29) per al període 1971-2024.
Ara bé, a diferència del conjunt del país, a Barcelona l’augment és més intens a les nits. Les mínimes han pujat 3,97 graus -dels 12,15 als 16,02-, mentre que les màximes “només” ho han fet en 2,57 ºC. En el primer cas s’apunta a l’illa de calor nocturna i la manca de brisa refrescant, mentre que en el segon per la moderació de la marinada, un impacte del canvi climàtic que suposa un risc per a la dificultat de dispersar contaminants com l’ozó.
Ara bé, per què és tan rellevant l’efecte illa de calor. Els investigadors de la UPC apunten l’elevada densitat urbana, l'alta impermeabilització del sòl, el baix albedo i el dèficit de zones verdes. “L'illa de calor a Barcelona nocturna és extrema”, explica Josep Roca, doctor en Arquitectura. En aquest sentit, es perd l'efecte del mar que suavitza les temperatures diürnes -a diferència de ciutats com París i Londres- i dispara les mínimes. “Una ciutat no es pot desconstruir, l'única alternativa és augmentar el verd urbà”, afegeix en declaracions a Nació.
Més morts per calor a la nit que al dia
El Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC ha presentat aquest dijous el resultat de dues investigacions recents sobre les temperatures extremes a Barcelona: “Vulnerability of Older Adults to Heatwaves: the Barcelona case” i “Climate classification and energy efficiency of buildings. A new climate classification for the energy efficiency of buildings in Spain”.
Els investigadors -Blanca Arellano i Josep Roca, doctors en Arquitectura; i Dolors Martínez i Carina Serra, doctores en Física- no només han analitzat l’impacte sobre la mortalitat sinó com el sistema de certificació dels habitatges està desajustat “perquè no avalua la càrrega energètica i tèrmica de les llars durant les onades de calor”.
L'anàlisi de la relació entre temperatura i mortalitat mostra que, entre els anys 2007 i 2018, van morir a Barcelona més persones per calor extrema a les nits (721) que al dia (571). En aquest sentit, els investigadors adverteixen que la calor nocturna impedeix el descans de la població i això es tradueix en una mortalitat superior. De fet, consideren que s’hauria de començar a parlar d’“onades de calor sanitàries”.
La metodologia desenvolupada pels científics de la UPC estableix que el risc significatiu per a la salut comença a partir dels 30,2 °C de dia i dels 24 °C de nit. De fet, un estudi recent per al conjunt de l’àrea metropolitana apuntava que la mortalitat es disparava a partir dels 32 graus.
Aquest escenari, segons els investigadors, afecta directament el col·lectiu més vulnerable: les persones grans. El 2026 ja eren més de 361.914 persones -més habitants que l’Hospitalet- i es preveu que a mitjan segle arribi a les 700.000. En aquest sentit, apunten que els sistemes d’avisos per calor haurien de ser diferenciats per edat per tal de reduir-ne l'impacte.
A més, qüestionen que els avisos de calor nocturna del Meteocat a Barcelona se situïn als 27 graus -fins al nivell 3 sobre 6- i als 29 -en els avisos taronja i vermells-. “Són llindars massa elevats, que es produeixen relativament poques vegades i que subdimensionen el risc per a la salut”, alerten els investigadors. En aquest sentit, Josep Roca critica que s'apliqui el mateix patró en les màximes que les mínimes. “Augmentar dos graus la una temperatura nocturna extrema -de 27 a 29- té un impacte sobre la salut molt major que dos graus d'una màxima”, afegeix en conversa amb aquest diari.
La certificació energètica equipara Barcelona a Ourense
Els estudis del CPSV constaten que a Barcelona les necessitats potencials de refrigeració ja superen àmpliament les de calefacció. L'any 2025, la càrrega de refrigeració anual va requerir 7.484 MWh, xifra que quasi multiplica per tres les necessitats de calefacció. Gairebé el 30% de la demanda potencial de refrigeració es produeix a la nit, i aproximadament dues terceres parts d'aquesta despesa nocturna es dediquen exclusivament a reduir la humitat (calor latent) per assolir el confort climàtic.
Malgrat aquesta realitat, la zonificació climàtica que està regulada en el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) manté un esquema obsolet que situa Barcelona a la zona C2 (la mateixa que la ciutat gallega d'Ourense), basant-se en registres meteorològics antics. La zona climàtica on està ubicat un edifici és un element fonamental, en el marc de la Directiva Europea d'Eficiència Energètica, per estimar les càrregues energètiques, i també les emissions de CO2. “És evident que Barcelona no té res a veure amb Ourense”, explica el professor de la UPC.
Això no obstant, segons els estudis presentats, el CTE infravalora la temperatura real de Barcelona en més de 4 °C de mitjana (arribant a gairebé 5 °C a l'estiu). Com a conseqüència directa, el sistema oficial de certificació energètica inverteix la realitat i indica erròniament que les necessitats energètiques derivades de la demanda de calefacció a la ciutat multipliquen per 7 les de refrigeració. Barcelona té, a efectes del CTE, un clima relativament fred.
La certificació energètica actual tampoc no diferencia els llindars de confort de dia i de nit. Tendeix a sobrevalorar les necessitats de calefacció (ja que, de nit, la temperatura de confort és apreciablement inferior a la diürna, durant l'hivern), així com a infravalorar les necessitats de refrigeració (25 °C pot representar, per exemple, una temperatura confortable durant el dia, però calorosa durant la nit). Tampoc no considera la problemàtica de la calor humida de ciutats de la costa mediterrània com Barcelona i, per tant, no aborda la necessitat de dissipar aquesta elevada calor latent.
En aquest context, els investigadors de la UPC adverteixen que és urgent modificar el procediment de càlcul de la certificació energètica, perquè s'ajustin a la realitat del clima actual, no del passat, i tinguin en compte el progressiu procés d'escalfament.
Fonts
- Frontiers on Public Health: “Vulnerability of Older Adults to Heatwaves: the Barcelona case”
- “Climate classification and energy efficiency of buildings. A new climate classification for the energy efficiency of buildings in Spain”.
