No hi ha cap dubte que la calor extrema és un problema de salut pública sinó de desigualtat social. En aquest sentit, un nou estudi -en aquest cas impulsat per l'AMB i elaborat per l'institut Metròpoli- ho analitza a l'àrea metropolitana de Barcelona. Concretament, estima en 10.000 morts en dues dècades, una xifra que és un 62% superior en les dones que els homes, i que es dispara a partir dels 32 graus.
L'efecte illa de calor mata
La recerca constata com la calor incrementa la mortalitat, sobretot en zones densament urbanitzades per l’efecte d’illa de calor urbana. El 2022 destaca com un dels episodis més crítics de la sèrie, amb 1.060 morts atribuïbles a la calor entre el 15 de maig i el 15 d’octubre, coincidint amb un dels estius més càlids registrats, i representen el 8,9% total de morts en aquest període. D’aquestes, unes 230 es van produir durant els dies amb una calor més intensa (quan les màximes superen en dos graus els llindars de calor extrema, és a dir, avisos taronja o vermell). El 2022 culmina una tendència lleugerament ascendent iniciada el 2017.
L’estudi Vulnerabilitat social al canvi climàtic i salut a l’àrea metropolitana de Barcelona constata una intensificació de les temperatures extremes durant les darreres dues dècades. En diversos anys recents (2018, 2019, 2021 i 2022), s’han superat els 40 graus, amb un màxim registrat de 41,9 °C l’any 2019. Els valors, no provenen d'estacions meteorològiques, sinó del model URB-CLIM, que estima la temperatura a cada secció censal amb molt detall, expliquen fonts de l'Institut Metròpoli.
L’estudi, a més, confirma una tendència clara, ja identificada pel Servei Meteorològic de Catalunya, d’allargament dels períodes de calor intensa més enllà dels mesos tradicionalment associats a l’estiu, tradicionalment l’agost.
Pel que fa a la relació de la temperatura amb la salut, els resultats mostren que el risc de mortalitat es manté estable fins a temperatures properes als 30 °C, però augmenta de manera accelerada a partir de 32 °C, amb increments molt significatius per sobre de 36,5 °C, tant en barris mitjans com especialment als més vulnerables al canvi climàtic.
Les dones, més vulnerables a la mortalitat per calor
Les dones presenten sistemàticament una mortalitat més elevada que els homes, gairebé un 62% superior, fet relacionat amb l’esperança de vida de les dones. L’any 2022, s’estimen unes 740 morts en població de 85 anys i més, el que correspon aproximadament al 70% de les morts totals.
La recerca també ha pogut demostrar que la població que viu en zones amb un índex de vulnerabilitat al canvi climàtic molt alt -el Raval així com ciutats del sud del Baix Llobregat i de l'entorn del Besòs-, presenta increments de mortalitat més pronunciats. En aquests municipis s’arriba a més de 3 casos per cada 1.000 habitants, davant d’uns 2 en la resta, fet que reforça la relació entre vulnerabilitat estructural i impacte de la calor.
Les persones que viuen en municipis del litoral presenten un nivell de risc més elevat davant la calor que les de municipis de l’interior. La vulnerabilitat a la calor és més elevada en zones amb habitatges antics, poca infraestructura verda i població envellida (on predominen les dones per la seva major esperança de vida), mentre que la renda i el nivell educatiu actuen com a factors protectors.
L’estudi també destaca la necessitat de mesures com incorporar la calor nocturna com a factor clau, incorporar noves dimensions de vulnerabilitat, com la salut mental, l’aïllament social i l’exposició dels infants en entorns com escoles i activitats a l’aire lliure, i establir sistemes d’avaluació contínua, entre altres.
