El setembre passat la Generalitat va anunciar que utilitzaria un biocida orgànic per erradicar la presència de peixos invasors en almenys dos estanys d'alta muntanya. El projecte, que va generar certa inquietud al Pallars Sobirà, ha estat un èxit: el veró ha desaparegut de les dues zones on s'ha aplicat el producte i les condicions ecològiques han millorat notablement. En aquest sentit, les imatges ho deixen clar: l'aigua dels dos estanys de l'Alt Pirineu torna a ser transparent.
Eliminació completa del veró
El veró o barb roig (Phoxinus spp.) és un peix invasor molt temut en zones com el parc natural de l'Alt Pirineu. Introduït amb la tècnica prohibida de l'esquer viu -els pescadors tiraven a l'aigua els exemplars sobrants-, es reprodueixen sense control. “El veró acaba sent l'única espècie de l'estany i també elimina amfibis i macroinvertebrats i també els ocells i mamífers que en depenen”, explicava fa deu mesos Marc Ventura, científic del CEAB-CSIC i especialista en estanys d'alta muntanya, just abans d'iniciar el procés d'erradicació.
L'actuació, realitzada en el marc d'un projecte europeu, ha estat un èxit i ha permès eliminar-lo completament tant als Tres Estanys del Mig com als Tres Estanys de Baix. Les dues zones, segons destaca el Departament de Territori, mostren una recuperació notable de la transparència de l'aigua i de la biodiversitat, amb el retorn d'amfibis i invertebrats, animals que no s'havien detectat des que es van iniciar els primers programes de seguiment l'any 2014.
Segona prova amb rotenona
L'actuació, que va generar certa inquietud entre sectors com els pescadors del Pallars, va consistir a aplicar rotenona, un ictiocida biodegradable, amb l'objectiu de restaurar l'equilibri ecològic. Es tractava de la zona prova pilot realitzada al Pirineu català, després de la intervenció del setembre de 2024 al petit estany de Manhèra, a la Val d'Aran.
Segons Barend L. van Drooge, investigador de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), “el seguiment dels nivells de la rotenona a l'aigua ha permès constatar que es degrada a la velocitat prevista, amb una vida mitjana del producte d'entre 10 i 20 dies, fet que n'escurça la permanència al medi aquàtic i apunta a una afectació molt limitada sobre l'ecosistema”.
Així mateix, segons Territori, no s'ha detectat cap rastre de rotenona al riu situat aigües avall dels estanys tractats. Aquest resultat confirma que, tal com estava previst, el producte ha quedat confinat a l'àmbit d'actuació i no s'ha dispersat.
Quim Pou-Rovira, director de Sorelló Estudis al Medi Aquàtic i responsable tècnic de l'actuació, explica que a Tres Estanys “el repte era especialment rellevant perquè la intervenció es va dur a terme en un sistema de dimensions més grans i amb una complexitat superior a la de l'estany de Manhèra pel fet de tractar-se d'estanys interconnectats”. En aquest sentit, els resultats obtinguts demostren que aquesta metodologia també pot ser efectiva en sistemes lacustres més extensos i complexos.
Seguiment científic a llarg termini
Tot i que l'eliminació del veró en les dues proves pilot ja s'ha pogut confirmar, els responsables del projecte remarquen que la recuperació completa d'aquests ecosistemes és un procés gradual que requereix un seguiment continuat a llarg termini. Per aquest motiu, les tasques de monitoratge es mantindran durant els pròxims anys per avaluar l'evolució de les comunitats biològiques i documentar la recuperació dels processos ecològics naturals dels estanys.
- Els Tres Estanys, al parc natural de l'Alt Pirineu, han recuperat la transparència de l`aigua
- Cedida a Nació
“Aquests primers resultats són una notícia molt positiva per a la conservació dels estanys d'alta muntanya. Més enllà de l'èxit de l'actuació, la prova pilot demostra que és possible recuperar ecosistemes que havien perdut una part important de la seva biodiversitat i generar coneixement útil per afrontar reptes similars en altres estanys del Pirineu”, conclou Marc Garriga, director del parc natural.
