El parc natural de l'Alt Pirineu és el més gran de Catalunya amb quasi 80.000 hectàrees. Creat l'agost de 2003, ja va tenir una primera ampliació fa vuit anys. Ara, podria viure la segona, que faria créixer aquest espai natural de protecció especial cap al sud. Concretament, l'Ajuntament de Baix Pallars ha proposat afegir quasi 2.500 hectàrees més, un fet que la junta rectora del parc accepta i que, segons ha pogut saber Nació, la Generalitat veu amb bons ulls.
Abastar el sud del Pallars Sobirà
Baix Pallars és el municipi més al sud del Pallars Sobirà. Creat el 1969 per la fusió dels antics termes de Baén, Gerri de la Sal -seu de l'actual ajuntament-, Montcortès de Pallars i Peramea, té una vintena de nuclis habitats. Amb una superfície de 129 km2, el consistori proposa que el 25% del municipi passi a formar part del parc natural.
De fet, Baix Pallars era una de les dues úniques poblacions de la comarca que no en formen part actualment. L'altre és Espot, però en aquest cas constitueix una de les dues portes del parc nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, l'únic existent a Catalunya. “No s'acabava d'entendre, quedàvem com una illa sense protecció entre el parc natural i la reserva del Boumort”, explica l'alcaldessa Anna Sentinella.
La proposta d'ampliació, que ja compta amb el suport del ple municipal i s'ha presentat a la junta rectora del parc natural, argumenta que l'ampliació és estratègia per unir ecològicament l’alta muntanya del Pallars amb les serres prepirinenques i les valls de l’Alt Urgell. “A banda de ser un territori amb molt potencial per formar-ne part, és una manera de refermar la nostra pertinença al Sobirà”, apunta Sentinella en declaracions a Nació.
Segona ampliació
El parc natural es va declarar amb quasi 70.000 hectàrees. Tanmateix, menys d'una dècada després diversos municipis van demanar una nova delimitació “amb l'objectiu d'aportar coherència a l’espai protegit, augmentar la zona protegida i millorar-ne la gestió”.
Aquesta primera ampliació es va concretar el 2018 amb la incorporació de 9.500 hectàrees dels nuclis de Farrera, Rialp, Alt Àneu, Llavorsí, Soriguera i les Valls de Valira, que van incloure sectors d’alt interès natural, de fons de vall i mitja muntanya.
Ara, l'Ajuntament de Baix Pallars torna a proposar augmentar la zona protegida. Es tracta de 2.390 hectàrees, de les quals un 80% corresponen a hàbitats d'interès comunitari. Entre aquests, destaquen més de 700 hectàrees d’alzinars i carrascars, més de 320 hectàrees de boixedes, gairebé 150 hectàrees de prats seminaturals, hàbitats singulars de l'entorn de les salines de Gerri de la Sal, i boscos de ribera d’alt valor ecològic. La zona també acull espècies emblemàtiques i protegides com el gall fer, voltor negre, cranc de riu i el trencalòs, catalogades en perill d’extinció.
Tradicionalment, alguns ajuntaments s'havien oposat a formar part de parcs naturals -ha passat amb Porrera i la Juncosa al de Muntanyes de Prades-, però cada vegada és més habitual que els municipis reclamin augmentar les zones protegides. “Tenim una visió més àmplia. Ens compensa molt més que les limitacions que pot suposar en determinades activitats”, assegura l'alcaldessa.
Si l'ampliació acaba tirant endavant, el parc natural més gran de Catalunya arribarà a les 81.697 hectàrees. Segons ha pogut saber Nació, el Departament de Territori ho veu amb bons ulls -precisament aquesta setmana ha iniciat la tramitació dels parcs del Montsec i l'Albera així com les ampliacions dels Aiguamolls de l'Empordà i del Montgrí- i s'espera que, si el Govern hi dona el vistiplau, es pugui executar en un termini relativament curt, de dos o tres anys.
