A Catalunya aquest estiu ja han mort almenys 245 persones per les altes temperatures. És l'estimació oficial del Ministeri de Sanitat, però que queda molt curta respecte a estudis científics com els de l'ISGlobal. El 2024, per exemple, la xifra es va disparar de 226 a 1.153. Dos anys enrere, el més càlid a Europa, les 582 oficials van arribar a 2.269, segons la investigació publicada a la revista Nature Medecine.

Més enllà de la xifra, el retrat robot es repeteix onada rere onada de calor. Una dona gran, malalta, d'un barri de renda baixa i sense aire condicionat. Ho destaca un estudi publicat aquesta setmana per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) que mostra com es multiplica per 10 quan es passa dels vuitanta anys i més d'un 50% en les dones. “Qui mor ho fa per raons socials abans que meteorològiques”, expliquen els seus autors revisant investigacions prèvies arreu del món.

En l'actual context, siguin els 44 graus de màxima a Vinebre, una Barcelona que s'ha acostat puntualment a 41 o els 32,5 de mínima a Portbou -nou rècord absolut a Catalunya-, sembla que una solució imprescindible en l'àmbit residencial és l'aire condicionat. Aquí, es demostra com l'adaptació a la calor extrema va per barris: en tenen el 71% de les llars amb rendes altes, però només el 39 de les baixes. A més, en el cas de l'àrea metropolitana, només el 2,2% dels pisos amb climatització disposen d'aerotèrmia, sistema eficient que no dispara ni factura ni emissions.

Actualment, no hi ha cap càlcul municipal ni comarcal sobre les morts per calor. Ara bé, l'estudi d'IDRA -realitzat per la demarcació de Barcelona- identifica un total de 39 poblacions que tenen el còctel perfecte: renda baixa, habitatges deficients i calor extrema. Normalment, es pensa amb ciutats metropolitanes com l'Hospitalet, Santa Coloma, Badalona o Cornellà per l'antiguitat del parc, l'efecte illa de calor i les nits tòrrides per la proximitat amb el litoral, però també es destaca una segona tipologia: ciutats mitjanes i pobles de l'interior que es couen de dia per màximes extremes i pisos en mal estat. Aquí s'hi inclouen Manresa i Manlleu, però també Artés, Gironella, Monistrol i Santa Margarida de Montbui, entre altres.

El canvi climàtic és -també- un problema de desigualtat social. I és imprescindible que les administracions ho assumeixen a l'hora d'abordar les polítiques d'adaptació. L'estudi identifica deu mesures en tres horitzons temporals: protegir ara, desplegar en els pròxims anys i transformar estructuralment. En definitiva, que ni la urgència ens faci oblidar la necessitat de repensar el model ni viceversa. Hi ha moltes vides en joc.

S'acaba la segona onada de calor, comença la tercera

No és la primera vegada que faig servir aquesta frase, però estic segur que recordarem aquest “tren d'onades de calor” -com algú ha batejat- del juliol de 2026 (i que pràcticament ha estat una continuació del 21-24 de juny). Diumenge, per cert, comença la tercera. Aquestes són algunes de les dades més destacades de la segona:

• Fins al dia 10 de juliol ja s'acumulen 8 dies per sobre dels 40 graus i tot apunta que la setmana vinent es continuaran acumulant.
• A la xarxa del Meteocat hi ha hagut 176 superacions als observatoris, una xifra que ja supera les 159 de l'any passat, quan es va assolir el rècord amb 16 jornades.
• Els 44,1 ºC de Vinebre -el màxim d'aquesta onada- és rècord local i el setè registre absolut del Servei Meteorològic.
• Al centenari Observatori Fabra de Barcelona es va arribar a 40,9 graus -nou dècimes més que l'únic dia que s'havia assolit la quarantena-.
• Els 32,5 ºC de mínima roent del coll dels Belitres de Portbou són un nou rècord absolut a Catalunya. Ja es comença a parlar de quin adjectiu triar per si s'acaben produint nits per sobre dels 35.

Aquesta setmana també és notícia

• Interactiu | Catalunya encadena els dos pitjors anys d'incendis en dues dècades
• Aigua | Primera gran actuació per prevenir futures sequeres: «Tindrem aigua encara que no plogui
• Renovables | L'Estat pot obligar a desmantellar els molins experimentals si afecten espècies marines protegides

La volta al món en quatre notícies

1. “Millor prevenir que curar”: Grècia instal·la una barrera flotant per evitar peixos tòxics (llegit a The Guardian).
2. El Sudan, el quart país del món més afectat pel canvi climàtic, segons un índex de vulnerabilitat global (llegit a Radio Dabanga).
3. Papua Nova Guinea s'assegura una aportació de 63,4 milions de dòlars per protegir els boscos i donar suport a les comunitats (llegit REDD+ Papua New Guinea).
4. L'Alt Consell per al Clima alerta de la urgència de “canviar l'escala” de les polítiques ambientals a França (llegit a Le Monde).