Quantes persones han mort aquest estiu a Catalunya a causa de les elevades temperatures? És una pregunta difícil de respondre, entre altres coses, perquè rarament la calor és la causa directa de mort sinó que agreuja problemes de salut existents -bàsicament cardiovasculars, respiratoris o renals-. Tanmateix, hi ha sistemes per estimar-ho. El que desenvolupa el Ministeri de Sanitat assenyala que aquest estiu van morir 670 persones, la xifra més alta d'ençà que hi ha registres. Tanmateix, diversos estudis científics apunten a xifres molt elevades que podrien a multiplicar per cinc les dades oficials.
La xifra de morts oficial bat el rècord
El sistema de monitorització de la mortalitat diària (Momo) permet estimar les víctimes per fenòmens com les altes temperatures -també el fred a l'hivern- a partir del diferencial respecte al comportament esperat. Desenvolupat per l'Institut Carlos III per al Ministeri de Sanitat, utilitza dades de l'INE, del Departament de Justícia i de l'Aemet.
Per aquest estiu, consideren que a Catalunya van morir un total de 670 persones a causa de la calor extrema. Una xifra que supera el rècord vigent -582 el 2022- i que és el més elevat d'ençà que es van començar a estimar l'any 2015.
La xifra és congruent amb el fet que el nostre país, segons el Meteocat, hagi viscut el segon estiu més càlid -només superat pel 2003 i empatant amb el 2022-.
Hi ha estudis que multipliquen per cinc els oficials
ISGlobal és una institució de referència internacional en salut pública i aquest dilluns ha publicat a la revista Nature Medicine les estimacions de mortalitat per calor al conjunt d'Europa. La investigació inclou el càlcul per al 2024 i perfecciona els dels dos anys anteriors.
La comparativa amb les dades oficials és clara: es multipliquen entre 4 i 5 vegades. L'any passat, per exemple, mentre el Ministeri de Sanitat va quantificar les morts en 226 persones, ISGlobal ho fa en 1.153. En el cas del 2022, tan càlid com el d'enguany, la bretxa se situa entre 582 i 2.269.
“Utilitzem models epidemiològics que representen l'associació real entre mortalitat i temperatura. Són models d'última generació que no s'utilitzen en les estimacions oficials”, argumenta Tomáš Janoš, investigador de l'Institut de Salut Global, en declaracions a Nació.
En el conjunt d'Europa, el mateix estudi conclou que l'any passat van morir 62.775 persones, una xifra que el 2022 havia arribat a les 67.900. Per països, Itàlia i l'estat espanyol van ser els estats amb una xifra més elevada.
La influència del canvi climàtic a la mortalitat
Hi ha un tercer estudi, en aquest cas de l'Imperial College London i la London School of Hygiene & Tropical Medicine que també ha estimat les morts per calor extrema. Ja ha calculat la xifra per aquest estiu i només a Barcelona se situen en 786. Això sí, la comparació amb la dada oficial no és fàcil perquè no pren ni el conjunt de la demarcació ni de Catalunya, sinó per a una població de 2,7 milions de persones -seguint el criteri d'Eurostat-, corresponent a la capital més la primera corona.
Metodològicament, hi ha certa similitud entre els dos estudis científics. “No van utilitzar la mortalitat real per totes les causes per calcular la fracció atribuïble a la calor, sinó que van assumir que la mortalitat per totes les causes durant l'estiu del 2025 va ser la mateixa que durant els anys anteriors. En el nostre cas, vam usar dades reals de mortalitat per totes les causes publicades per Eurostat per calcular la fracció atribuïble a la calor”, explica Tomáš Janoš
El valor de l'estudi de l'Imperial College London és que assenyala quina diferència de mortalitat hi hauria si no s'estigués produint canvi climàtic. En aquest sentit, atribueix 630 de les 786 morts a l'escalfament global i que situa Barcelona com la tercera ciutat més afectada d'Europa només per darrere de Milà i Roma.
I una pregunta obligada. Aquestes diferències en els càlculs poden crear confusió entre el públic? “Sí, per descomptat. Per tant, és important interpretar els resultats amb precaució tenint en compte el període i la zona de referència”, assegura l'investigador de l'ISGlobal. “Ambdues poden ser útils. L'oficial és una primera estimació per a l'estiu en curs mentre que el nostre proporciona estimacions més robustes i precises utilitzant models d'avantguarda que poden ser la base de polítiques i estratègies d'adaptació i mitigació”, conclou.
