Diu el tòpic que els incendis s'apaguen a l'hivern. En el cas de les sequeres, si existís, seria que s'eviten quan els embassaments són plens. En aquest context, Catalunya afronta uns anys clau per intentar prepar-se per a la pròxima crisi hídrica. Aquest divendres, finalment, s'ha inaugurat la primera obra important de la bateria d'infraestructures que haurien d'aportar més oferta d'aigua a la regió metropolitana de Barcelona: la nova potabilitzadora Estrella de Sant Feliu de Llobregat. "Tindrem aigua encara que no plogui", ha defensat el president Salvador Illa.
Salvador Illa: "Assolirem un 70% d'autonomia hídrica"
L'estació de tractament d'aigua potable (ETAP) Estrella pot aportar al sistema un cabal màxim de fins a 1.000 litres per segon, però operarà normalment al voltant de 400. Al cap de l'any, segons fonts d'Aigües de Barcelona, això pot suposar una producció estimada de 12 hm3, equivalent a quasi dos mesos del consum de la ciutat de Barcelona. D'aquest volum, 8 hm3 es consideren "nova aigua" i formen part del paquet de 33 que entraran en servei enguany.
La potabilitzadora ha suposat una inversió de 47 milions d'euros i s'ha finançat a través de la tarifa aprovada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona. "És molt més barat que no tenir aigua", ha assegurat Salvador Illa. De fet, ha insistit amb el pla de l'executiu per tal d'assolir un 70% d'autonomia hídrica, és a dir, que bona part de l'aigua procedeixi de recursos no convencionals com la dessalació o la regeneració.
Amb una infraestructura d'aquesta dimensió, no ha d'estat d'estranyar la concentració d'autoritats per inaugurar-la: el president de la Generalitat i la consellera Sílvia Paneque, però també la CEO de Veolia, Estelle Brachlianoff així com el president d’Aigües de Barcelona, Miquel Roca. Cal recordar que la potabilitzadora la gestiona per l'empresa mixta participada majoritàriament per la multinacional francesa.
En aquest sentit, tant l'advocat com la directiva han fet una gran defensa de la col·laboració publicoprivada reblat Antonio Balmón, vicepresident de l'AMB: "Allà on no arriba la musculatura pública, ho ha de fer la privada". "Barcelona i Catalunya parlen al món: cal anticipar-se i reaccionar pels riscos climàtics que vindran", ha afegit Brachlianoff.
Osmosi inversa i carbó actiu
La potabilitzadora aprofita recursos subterranis captats a través de cinc pous existents. Ara bé, les antigues potabilitzadores que hi havia, no s'adaptaven a normatives com la del reial decret de 2023.
En aquest sentit, inclou més contaminants i en redueix els llindars d'altres, per a substàncies com els organoclorats, els plaguicides i els PFA, coneguts com els "químics permanents". Per tractar-los, s'apliquen dos tractaments extres als habituals.
A l'aigua que arriba amb una qualitat mitjana passen per les línies de carbó actiu. En canvi, les que tenen presència major d'alguna substància, passen per l'osmosi inversa, un procés similar a la dessalinització i, per tant, amb un consum energètic notable. Aquests tractaments permeten assegurar-ne la qualitat fins i tot en èpoques de sequera quan les concentracions de certes substàncies poden augmentar.
De fet, fonts d'Aigües de Barcelona expliquen que en un context de crisi hídrica -o de l'aturada d'altres grans instal·lació- la planta podria operar al 100% i arribar a subministrar el 15% del consum de l'AMB.
La primera gran obra a entrar en servei
El PSC es va mostrar molt crític amb l'executiu de Pere Aragonès per la gestió de la sequera. Per tal de mostrar un punt d'inflexió, el primer acord del nou Govern va ser precisament la denominada Estratègia de la gestió de l’aigua. Entre altres, fixava quines obres calia per evitar noves crisis hídriques. La majoria ja estaven contemplades, però introduïa novetats com una dessalinitzadora a l’Alt Empordà o la connexió entre la depuradora del Besòs i la del Llobregat per augmentar el cabal d’aigua reutilitzada.
L’acord es va prendre a finals d’agost del 2024, amb el sistema Ter-Llobregat al 30%. Havia passat el pitjor de la sequera: s’havia derogat tant l’escenari d’emergència com d’excepcionalitat. Dos mesos després, el Govern va fixar un calendari per tal de tenir 280 hm3 “d’aigua nova” -el triple que el consum anual de la ciutat de Barcelona- a finals de la dècada [consulta aquí el cronograma].
El document diferenciava dos àmbits: el sistema Ter-Llobregat i la resta de conques internes de Catalunya. En el primer cas, hi havia fins a cinc actuacions per al 2025: l’ampliació de la potabilitzadora de la Trinitat (riu Besòs), la potabilitzadora Estrella i els nous pous de Sant Joan Despí, al Llobregat. L'ETAP de Sant Feliu s'ha convertit aquest juliol en la primera obra a entrar en servei. "Després de la sequera del 2006-2008 es van prometre unes inversions que no es van executar. Aquesta vegada, sí", ha destacat l'alcaldessa Lourdes Borrell. En el mateix municipi, el maig també es va posar en marxa la planta regeneradora, que allibera 600 litres per segon d'aigua al medi fluvial amb capacitat posterior de ser potabilitzada a Sant Joan Despí.
Segons les previsions del Departament de Territori, enguany s'hauria d'inaugurar la infraestructura per augmentar el cabal que s'aprofita del Besòs, primer pas per tal que aquest riu substitueixi el Ter com a gran font d'abastament de la regió metropolitana.
Fora de la regió metropolitana, sí que han entrat en servei l’aprofitament de l’afluent de l’EDAR de Figueres fins a la Muga i el tractament d’ultrafiltració a la depuradora d’Empuriabrava. A més, han finalitzat els mòduls de dessalobració en aquest mateix punt -que s’havien anunciat com a dessalitzadores portàtils i que finalment no s’instal·laran a Roses- i els pous de Peralada. Un conjunt d’actuacions a l’Alt Empordà que suposen una inversió global de més de 18 milions d’euros.
ETAP, EDAR, ERA i ITAM
Potabilitzar, depurar, regenerar o dessalar són quatre processos que requereixen quatre tipus d'instal·lacions. Sigles que sovint es poden confondre per al públic en general: l'ETAP tracta aigua per convertir-la en potable, mentre que l'EDAR tracta aigua ja utilitzada per depurar-la. Les ERA van un pas més enllà de la depuració, regenerant l'aigua per a nous usos mentre que les ITAM converteixen aigua salada marina en potable.
- ETAP (estació de tractament d'aigua potable): són les plantes potabilitzadores. S'encarreguen de captar aigua de fonts naturals (rius, recs o aqüífers) i sotmetre-la a processos físics i químics per fer-la apta per al consum humà.
- EDAR (estació depuradora d'aigües residuals): són les plantes depuradores. L'objectiu és netejar l'aigua residual procedent dels habitatges, indústries i clavegueram abans de retornar-la al medi natural, siguin rius o directament al mar.
- ERA (estació de regeneració d'aigua): Ssón instal·lacions que tracten l'aigua ja depurada per una EDAR per millorar-ne la qualitat i permetre el seu reutilització en usos com el reg agrícola, la neteja de carrers o usos industrials. En un projecte pioner, a Catalunya s'ha utilitzat com a recurs prepotable bombant-la riu amunt al Llobregat.
- ITAM (instal·lació de tractament d'aigua Mmarina): són plantes dessalinitzadores. S'encarreguen de treure la sal i altres impureses de l'aigua del mar per convertir-la en aigua potable a partir d'un procés d'òsmosi.
