No només fa calor a Catalunya o al sud-oest d'Europa. El juliol del 2026 es va tancar com el segon més càlid d'ençà que hi ha registres, empatat amb el 2024 i només superat per l'extraordinari mes canicular viscut el 2023. Tot plegat, mentre els oceans bullen -mai havien estat tan càlids en aquesta època de l'any- i els grans rius europeus s'assequen, provocant imatges dantesques i una crisi energètica per la impossible d'alguns centrals nuclears d'operar amb normalitat.
L'inici d'estiu a Europa més càlid
Europa occidental ha tancat el període entre juny i juliol més càlid d'ençà que es tenen registres. Concretament, una anomalia de +2,79 respecte a la mitjana 1991-2020, un període que ja inclou l'efecte de la crisi climàtica.
El servei de Canvi Climàtic de Copernicus adverteix de dos fenòmens extrems: l'onada d'incendis d'alta intensitat -especialment als estats espanyol i francès, però també en grau més baix a Grècia i Portugal- com també la sequera acumulada a bona part d'Europa. En aquest sentit, les imatges del Danubi agonitzant o de grans parcs d'Anglaterra torrats, s'han viralitzat aquestes setmanes.
Aquest estiu, com ja havia passat els darrers anys, alguns reactors nuclears de França i Suïssa han hagut d'aturar-se a causa de la temperatura excessiva dels rius on es refrigeren. Segurament, la novetat ha estat que també hi hagut casos on ha estat pel baix cabal tant a l'estat francès, com sobretot a Hongria i Romania.
El 2026 frega el rècord de juliol més càlid
La temperatura mitjana del planeta es va situar en 16,90 ºC. Pot semblar un valor relativament “fresc”, però la realitat és que se situa 1,47 ºC respecte als nivells preindustrials, un valor que frega el temut grau i mig. De fet, tècnicament empata amb el 2024 i només queda per sota del juliol de 2023, quan l'escalfament va ser extraordinari: +1,52.
Tanmateix, on hi ha hagut rècord ha estat als oceans -concretament, a la franja extrapolar-, on s'ha assolit una mitjana de 20,96 ºC, el valor més alt mai registrar un juliol, impulsat en part pel desenvolupament progressiu del fenomen del Niño al Pacífic equatorial. Un episodi que, per cert, amenaça en superar tots els valors coneguts i provocar un escalfament extrem de cara al 2027.
El clima europeu ha entrat en un “cercle viciós”
Samantha Burgess, una de les responsables de Copernicus, lamenta que el clima europeu ha entrat en un “cercle viciós” a causa del blocatge quasi permanent dels anticiclons, que provoquen temperatures molt elevades i, sobretot, l'absència de precipitacions en bona part del continent.
Segons la climatòloga, quan els sòls s'eixuguen d'una manera tan dràstica, perden la capacitat natural d'amortir les temperatures mitjançant l'evapotranspiració. Això fa que la calor s'acumuli a la superfície amb molta més facilitat, en un exemple clar de com el canvi climàtic fa que la sequera i les temperatures extremadament altes es reforcin mútuament, generant episodis cada vegada més persistents i difícils de revertir.
Paral·lelament, l'impacte dels incendis forestals ha assolit xifres extraordinàries a l'oest europeu -sobretot a Espanya i França- tant en superfície cremada com en l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera. Laurence Rouil, directora del Servei de Vigilància de l'Atmosfera de Copernicus (CAMS), adverteix que les condicions de temperatura i humitat no només estan afavorint focs de gran magnitud i alta intensitat al sud, sinó que expandeixen la temporada d'incendis cap al nord del continent. El fum d'aquests grans incendis, elevat a capes altes de l'atmosfera, s'ha desplaçat a milers de quilòmetres, empitjorant la qualitat de l'aire en països teòricament poc exposats.
