Malgrat que no hi pot haver una resposta única, hi ha força consens social que l'espècie de pingüí més emblemàtica és l'emperador. Un dels símbols de l'Antàrtida, el més gran de tots -pot arribar a uns 1,2 metres- i una història de superació biològica: comença el cicle reproductiu en el pic de l'hivern i el mascle s'està dos mesos incubant l'ou sense menjar. Icònic per documentals com El viatge de l'emperador, ara rep l'amenaça directa de la crisi climàtica. De fet, aquest dijous la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura -l'organisme de referència en biodiversitat- ha anunciat que passa a estar en perill d'extinció. Un empitjorament que també afecta l'os marí antàrtic.
Relació directa amb l'escalfament global
La UICN ha avançat alguns dels canvis més rellevants de la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades. Concretament, ha situat el pingüí emperador i l’os marí antàrtic en la categoria d'“en perill”. Aquest canvi de catalogació no és un mer tràmit administratiu, sinó el reflex de la fragilitat de l'Antàrtida, un ecosistema que actua com a termòmetre del planeta. En aquest sentit, l'organisme internacional de referència vincula directament el declivi de les poblacions amb el desglaç accelerat i l'alteració de les cadenes alimentàries a causa de l’escalfament global.
El pingüí emperador (Aptenodytes forsteri), que fins ara es considerava en una situació de “quasi amenaçat”, ha pujat dos esglaons de cop en l'escala que avalua la possible extinció d'una espècie. Per sobre d'“en perill” ja només queda “en perill crític”, la situació prèvia a declarar una espècie extingida en estat silvestre.
Segons les dades recollides per satèl·lit, només entre el 2009 i el 2018 la població va perdre 20.000 exemplars adults, un 10% del total. En aquest sentit, les prediccions que en vinculen l'abundància a les emissions és molt preocupant: si no es produeix una reducció dràstica i immediata, l'any 2080 només podrien quedar la meitat dels pingüins emperadors.
La clau de la supervivència d'aquesta emblemàtica espècie resideix en el denominat gel marí fix, el que queda ancorat a la costa. Es tracta d'una plataforma essencial perquè els pollets creixin i perquè els adults realitzin el procés de muda, moment en què no són impermeables i no poden sobreviure a l’aigua.
El trencament prematur del gel, que ha registrat mínims històrics des de 2016, condemna les colònies senceres a la mort abans que les cries estiguin preparades per nedar. Els experts de la UICN qualifiquen l’espècie de “sentinella”, un indicador biològic que mostra la gravetat de les conseqüències del canvi que provoquem en el clima.
Empitjorament crític de l'os marí
La situació és igualment crítica per a l’os marí antàrtic (Arctocephalus gazella). Aquest mamífer ha passat de la categoria de “preocupació menor” -l'escenari de normalitat- directament a “en perill”. Una transició brusca -tres esglaons de cop- que s'explica per una davallada contundent. Dels més de dos milions d'exemplars comptabilitzats el 1999, s'ha passat a uns 900.000 el 2025.
El motiu principal és la manca d'aliment vinculat a la crisi climàtica. L'augment de la temperatura de l'oceà està empenyent el krill cap a profunditats inaccessibles o cap a latituds més fredes, deixant les cries d'os marí sense el suport nutricional necessari per sobreviure en el primer any de vida.
- L'os marí antàrtic també ha passat a estar en perill d'extinció
- Kit M. Kovacs & Christian Lydersen - Norwegian Polar Institute
Més espècies amenaçades
L’amenaça a la biodiversitat de l'Antàrtida no s'atura aquí. L'elefant marí meridional (Mirounga leonina) també ha empitjorat l'estat de conservació fins a ser considerat “vulnerable”. En aquest cas, a la pressió climàtica s'hi ha sumat un factor biològic letal: la grip aviària.
El virus, que s'ha propagat amb una virulència inèdita en mamífers marins des del 2020, ha provocat mortalitats de fins al 90% en algunes colònies de cadells de la foca més gran del món, aprofitant l'alta densitat d'animals a les platges de cria, una vulnerabilitat que podria augmentar amb l'escalfament de les regions polars.
Més enllà d'aquestes espècies concretes -els canvis s'incorporaran oficialment a la Llista Vermella a finals d'any-, des de la UICN es mostra la preocupació per tota la fauna depenent del gel, com la resta de foques i pingüins. “Tot i que és logísticament molt costós, ens cal molta més informació de la fauna de la regió”, adverteix Kit Kovacs, responsable de foques de l'organisme internacional.
Davant d’aquest escenari, Grethel Aguilar, directora general de la UICN, insta els governs que es reuniran aquest mes de maig a la reunió consultiva del Tractat de l’Antàrtida a prendre decisions valentes. “Aquestes importants troballes ens haurien d'impulsar a l'acció en tots els sectors i nivells de la societat per abordar decisivament el canvi climàtic”, conclou.
