La primavera és una estació de contrastos. O agrada molt o es detesta -especialment en el cas dels al·lèrgics-. Pels que la poden gaudir, són dies en què el sol es pon tard, de temperatures agradables i de l'esclat de colors per la floració. Un bon exemple, sense sortir de la ciutat de Barcelona, és el denominat arbre de l'amor, que omple de tons lilosos els carrers, places i xamfrans de la capital catalana.
El pic de la floració de l'arbre de l'amor
L'arbre de l'amor, Cercis siliquastrum en el seu nom científic, és una espècie originària de l'est de la Mediterrània, en zones com els Balcans o l'Orient Mitjà. A la península Ibèrica va ser introduït, ja que és molt utilitzat en jardineria.
D'aquesta manera, no només és habitual veure'l en parcs públics o jardins privats, sinó també en places, carrers i xamfrans de ciutats catalanes com Barcelona, un bon exemple de biodiversitat urbana.
El seu pic de floració se situa entre mitjans de març i principis d'abril. D'aquesta manera, ara és un dels millors moments per admirar-lo i fotografiar-lo. Els seus colors porpra i magenta van molt cotitzats a Instagram i sense haver de sortir de la ciutat.
Arbre de l'amor... o arbre de Judes
La denominació arbre de l'amor és la més habitual en català. És bonica, s'adequa als colors de les flors i serveix com a bon aperitiu per un mes marcat per Sant Jordi.
Ara bé, hi ha altres dues denominacions tant en català -però especialment en altres llengües- curioses. Arbre de Judea -per ser una espècie pròpia d'aquest antic regne actualment repartit entre Israel i Palestina- o arbre de Judes. Aquesta referència bíblica està vinculada a la Setmana Santa: concretament, es considera que l'apòstol que va trair Jesucrist es va suïcidar penjant-se d'un Cercis siliquastrum.
- A Barcelona hi ha uns 20.000 arbres de l'amor
- Hugo Fernández
On veure l'arbre de l'amor?
Segons l'Atles de la Biodiversitat de Barcelona hi ha quasi 20.000 exemplars a Barcelona d'aquest bonic arbre. La majoria són de tonalitats liles, però també n'hi ha de les variants cultivades Alba (fulles blanques) i Rosea (fulles roses).
Se'n poden trobar a la pràctica totalitat dels barris de la ciutat. Ara bé, hi ha algunes zones on la seva concentració és important. Destaquen els carrers Xifré i de la Nació, al barri del Clot-Camp de l'Arpa. També n'hi ha un bon nombre al parc de la Sagrada Família o, ben a prop, al passatge de Vilaret.
També és molt típic en xamfrans de l'Eixample -per exemple a la superilla de Consell de Cent- o a la plaça Letamendi. Més lluny del centre destaca una zona de la rambla de Fabra i Puig, els Jardins de Trinidad Gallego o molts punts de la muntanya de Montjuïc.
Entre els que estan catalogats, destaquen dos exemplars de la plaça de Joanic, al districte de Gràcia, que daten de 1956, així com un del turó de la Rovira, en una zona muntanyosa d'Horta Guinardó. A l'àrea metropolitana de Barcelona, també és d'interès el que hi ha al parc de Can Vidalet d'Esplugues de Llobregat. Els altres dos Cercis siliquastrum catalogats estan als municipis de les Franqueses del Vallès i a Montseny.
