Sí, gossos i gats són una amenaça per a la biodiversitat a Europa. Prop del 44% de les llars de la Unió Europea té almenys un animal de companyia. De fet, la tendència d'incorporar animals de companyia a la nostra vida no ha parat de créixer en les últimes dècades, però es va disparar a partir de la pandèmia de la Covid-19. En concret, s'estima que la població europea d'aquests animals va augmentar un 11 % el 2022 i va arribar als 340 milions, principalment gats (127 milions) i gossos (104 milions).
I se sap que, a mesura que creix la població humana en contacte amb els animals de companyia, augmenta també l'interès pel benestar animal en la societat. Una cosa similar succeeix amb la vida salvatge: quan les poblacions de les espècies silvestres disminueixen, la preocupació per la conservació de la biodiversitat s'intensifica. Però aquesta confluència no sempre conviu en harmonia. Encara que hi ha un certa intersecció entre els objectius del benestar animal i els de la conservació de la fauna silvestre, és evident l'existència d'un biaix a l'hora de prioritzar entre els animals de companyia i els silvestres, sobretot quan tots dos grups interactuen.
Un estudi recent identifica les claus del conflicte entre els defensors del benestar animal referit als animals de companyia i els partidaris de la conservació de la natura. El treball analitza les oportunitats legals en el marc de la Unió Europea per a reduir l'impacte dels domèstics sobre els silvestres.
Dos marcs legals que no encaixen
La Unió Europea disposa d'una sòlida legislació ambiental en què les directives sobre ocells i hàbitats han estat clau per a protegir la vida silvestre. En canvi, la legislació sobre benestar animal -sobretot la relativa a animals de companyia- és molt més recent i encara presenta un desplegament incipient.
Lògicament, el benestar animal s'ha vinculat únicament a les espècies domèstiques, i deixa les silvestres sota la legislació ambiental. Ara bé, aquest desequilibri ha generat un buit normatiu important: què ocorre quan els animals de companyia fan mal a la fauna silvestre?
Animals domèstics que s'han tornat silvestres
Entre els tipus d'impactes més importants d'aquests animals sobre la vida silvestre trobem els derivats dels que s'assilvestren. Els animals abandonats o fugits poden formar poblacions autosuficients en la natura, amb conseqüències greus per a les espècies autòctones.
Els lloros que fugen de les cases en són un bon exemple. Espècies com la cotorra de Kramer o la cotorreta pitgrisa han establert colònies en moltes ciutats europees. Encara que es constata un cert consens a considerar-les com a espècies invasores, gestionar-ho representa un complex conflicte socioambiental.
No hi ha dubtes que les cotorres competeixen amb espècies natives per llocs de nidificació i recursos, però representen espècies carismàtiques i estimades per part de la ciutadania, i per això controlar-les genera fortes controvèrsies socials.
Ara, si hi ha un animal assilvestrat com a centre de les preocupacions és el gat domèstic, considerat com un dels depredadors invasors més nocius del planeta, responsables d'un 25 % de les extincions contemporànies de rèptils, ocells i mamífers arreu del món.
Malgrat les dades, a Europa continua existint una gran resistència a reconèixer als gats assilvestrats com a espècies invasores, fet que limita les opcions legals per a gestionar-ne l'impacte.
Animals de companyia amb llibertat de moviments
Molts animals amb propietari passen part del temps a l'exterior sense supervisió. En el cas dels gossos, els impactes se centren en la depredació de la fauna silvestre i la transmissió de malalties.
Per la seua banda, els gats que deambulen lliurement des de sa casa també depreden, fins i tot quan estan ben alimentats, i això afecta sobretot ocells i petits vertebrats en entorns urbans i periurbans.
Un cas particular és el de les colònies felines. El control de les poblacions de gats de carrer sol recaure en els estats membres de la UE, cosa que dona lloc a enfocaments molt dispars, que van des de la retirada d'animals fins als programes de captura, esterilització i retorn (mètode CER).
Encara que es tracta d'un mètode socialment acceptat, les dades científiques mostren que, en la majoria de casos, no és eficaç per a reduir la població de gats ni tampoc l'impacte sobre la fauna silvestre a curt termini.
Passejar animals de companyia per espais naturals
Passejar al gos per espais naturals s'ha convertit en una de les activitats d'oci més comunes. Un bon exemple d'aquesta tendència és la creixent popularitat de les platges per a gossos, un tipus de gestió que probablement és positiva per a la salut de les animals de companyia i dels seus propietaris, però de cap manera per a la fauna silvestre.
En platges naturals, per exemple, els gossos poden afectar greument ocells que nidifiquen en terra, com els corriols camanegres. Fins i tot quan no hi ha depredació directa, la simple presència d'un gos pot provocar que els ocells abandonen els nius o reduïsquen el temps d'incubació, amb efectes negatius sobre l'èxit reproductor.
Reconciliar el benestar animal amb la conservació
A mesura que la biodiversitat disminueix i la població d'animals de companyia augmenta a les cases europees, el conflicte entre la conservació de la fauna silvestre i la defensa del benestar animal s'intensifica. Per això resulta tan urgent reconciliar aquestes perspectives divergents i alinear els seus respectius marcs jurídics.
La Unió Europea té marge legal per actuar. Les directives ambientals ja obliguen els estats membres a prevenir danys a espècies protegides, cosa que podria traduir-se en restriccions més clares sobre la lliure deambulació d'animals de companyia, especialment en espais naturals protegits.
Al mateix temps, el desplegament d'una nova legislació sobre benestar animal ofereix una oportunitat per a reforçar la responsabilitat dels propietaris, alhora que redueix l'impacte de la llibertat de moviments i prevé l'abandó o l'assilvestrament.
Cal que les autoritats tinguen ben en compte la necessitat de regular els impactes dels animals domèstics i que els seus propietaris s'impliquen en la tasca d'evitar-los. Només així evitarem arribar al punt irreversible en què els únics animals silvestres que observem en les nostres passejades per la natura siguen els de la nostra companyia.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeix aquí l’original.
