Catalunya, a diferència de la majoria dels països de clima mediterrani, ha esquivat fins ara els megaincendis. Tanmateix, amb l'impacte de la crisi climàtica i el creixement de la superfície forestal, tard o d'hora s'acabarien produint. Per evitar-los i, sobretot, per protegir el màxim de ciutadans, el Govern ha optat per una nova estratègia. Els denominats eixos de confinament seran grans franges que actuïn com a barreres per tal que els grans incendis saltin d'un massís a un altre i assoleixin capacitats destructives fora de mida. Per fer-ho, caldrà actuar en quasi 35.000 hectàrees i, de moment, s'ha començat en punts prioritaris com la ciutat de Girona.
Protegir 150.000 veïns
Els megaincendis no només tenen capacitat de cremar milers d'hectàrees en poques hores sinó de penetrar a nuclis urbans i provocar desenes de víctimes mortals. Exemples com els de Xile, Califòrnia o Portugal mostren com assoleixen una energia i velocitat que supera àmpliament la capacitat d'extinció dels cossos d'emergència.
En aquest sentit, els darrers mesos s'ha treballat conjuntament entre Bombers, Agricultura i Territori per definir 14 eixos al conjunt de Catalunya. Sumen un total de 224.000 hectàrees, de les quals la majoria estan formades per conreus, espais oberts o zones urbanitzades. Ara bé, en un 15% d'aquestes franges cal actuar-hi eliminant totalment o parcialment la vegetació.
D'aquestes, dues aniran des de la Jonquera fins a Platja d'Aro. Aprofitarà infraestructures com l'AP-7, però també boscos que queden entre diversos massissos. L'objectiu és que un gran incendi, per exemple, no pugui saltar des de l'Albera cap a l'Alta Garrotxa, o des de les Gavarres a la vall de Llémena.
Precisament, el Departament d'Agricultura considera estratègic actuar a la zona compresa entre Girona i Celrà. L'objectiu és, a banda d'evitar aquests megaincendis, protegir el màxim nombre de persones. De moment, s'ha començat treballant en una norantena d'hectàrees al voltant de la capital gironina, unes actuacions que blinden barris on viuen fins a 150.000 persones.
Una superfície impermeable al foc
Entre Girona i Celrà l'eix de confinament suma 1.900 hectàrees. De moment, s'actua en una norantena tant al sud com al nord de la ciutat. Les previsions d'Agricultura és que, en sis anys, tot aquest sector quedi completat.
“L'objectiu és crear una superfície impermeable al foc”, explica Miriam Sangerman, cap de la secció de Boscos a les comarques gironines. En aquest sentit, els treballs als municipis de Girona, Quart, Sant Julià de Ramis i Palol de Revardit consisteixen en treballs forestals selectius, com l’estassada de matoll, l’aclarida de l’arbrat, la poda i la gestió de les restes vegetals, amb l’objectiu de reduir la continuïtat del combustible forestal i afavorir un comportament del foc menys intens.
Mentre en punts situats al nord es troba sobretot en zones obertes, en una de les zones seleccionades a l'oest de Girona caldrà fer-ho en un alzinar molt dens. Allà, no només cal eliminar el sotabosc sinó també un nombre important d'arbres per tal que la densitat sigui mínima. “La clau és evitar que un foc de superfície pugui saltar a les capçades”, explica l'enginyer forestal Quim Santarén. En espais amb un alt risc d'incendi, és tan important tallar com després retirar i triturar les restes.
