Al llarg dels darrers mesos el Govern ha comunicat a totes les comarques els objectius de renovables que hauran d’acollir. El Plater -acrònim de Pla territorial sectorial per a la implantació d'energies renovables- ordena la distribució de plaques solars i aerogeneradors eòlics per tal de complir amb els objectius que han de fer possible ser un país descarbonitzat (i desnuclearitzat) l’any 2050. De fet, el document -que en breu es posarà a exposició pública per rebre les al·legacions dels ajuntaments- assenyala en un mapa les zones aptes i prioritàries per a cada població. En aquest sentit, Nació ha tingut accés als documents que on es marquen els objectius tant per a edificis, espais transformats i zones de prats, boscos i conreus per als 947 municipis de Catalunya.
Un objectiu que és un mínim
L’anàlisi de fins a 141 capes d’informació geogràfica ha permès marcar totes aquelles zones del país que són aptes per acollir parcs fotovoltaics (un 22,5% del país). D’aquestes, el document en considera la meitat com a prioritàries. Es tracta d’un total de 3.362 km2, dels quals finalment -si s’acaben implantant totes les renovables previstes- se n’ocuparan menys d’una desena part (1,0% de Catalunya).
Els objectius comarcals i municipals que marca el Plater corresponen a aquesta darrera qüestió. Es tracta del mínim que ha d’assumir cada ajuntament per tal que el conjunt de Catalunya arribi l’any 2050 generant el 100% de l’energia renovable. I atenció: malgrat que el consum total hauria de disminuir un 30%, la demanda elèctrica està previst que es multipliqui per 2,3. Cal tenir en compte, per exemple, que cal electrificar tota la mobilitat o la climatització dels edificis.
El Plater fixa una xifra per a cobertes solars en edificis, parcs en zones transformades -carreteres, canals, embassaments, antics abocadors, abocadors o espais urbans- i també per a zones no artificialitzades, bàsicament prats, conreus i boscos. Ara bé, segons destaquen fonts de l’Icaen, el valor a tenir en compte és el total. "Si un ajuntament considera que pot augmentar les instal·lacions en zones transformades, això li permet restar-ho dels espais més naturals", apunten.
Per altra banda, el Govern s’ha compromès a monitorar l’avanç dels objectius i permetre que els ajuntaments puguin frenar nous projectes una vegada hagin complert la seva quota. "El desplegament de renovables es farà amb criteris de solidaritat territorial i amb un objectiu per cada municipi amb intensitats diferents en funció del recurs disponible", explica la consellera Sílvia Paneque.
Els municipis amb més potència solar
Les comarques de la Catalunya Central -Solsonès, Berguedà i Bages-, la Noguera i l’Alt Empordà s’hauran de convertir en els grans forns solars del país, segons la planificació de l’Icaen.
D’aquesta manera, és lògic que siguin municipis d’aquestes comarques els que tinguin quotes més importants en espais no transformats. En el top 20, hi ha sis municipis del Solsonès, cinc de la Noguera, tres del Berguedà i dos del Bages, així com un del Lluçanès, de l’Anoia, el Pallars Jussà i el Pla de l’Estany.
Ara bé, aquesta classificació la lidera Barcelona si es tenen en compte les teulades (i també els espais transformats). També s’hi colen altres ciutats com Lleida, Tarragona, Reus, Sabadell i Terrassa.
Al·legacions dels ajuntaments
Anna Camp, directora de l’Icaen, ha presentat els darrers mesos el document preliminar del Plater a totes les comarques del país. Pròximament, s'obrirà el procés d’exposició pública, un termini que legalment hauria de ser de 30 dies, però en aquest cas s’allargarà tres mesos per facilitar la presentació d’al·legacions per part dels ajuntaments.
Concretament, poden respondre acceptant la quota i els mapes municipals o bé proposant modificacions. En aquest sentit, els que rebutgin de ple la proposta tenen l'opció, com a màxim, de reduir la zona prioritària fins al 10% que garanteixi la possibilitat d'assumir l'objectiu mínim. No només tindran un visor interactiu -accessible per a tota la ciutadania- sinó també una eina d’edició per facilitar la modificació dels mapes previstos.
1 MW quantes plaques solars són?
El megawatt (MW) és la unitat que mesura la potència, és a dir, la capacitat d'una instal·lació per generar electricitat en un moment precís. Un 1 MW equival a 1.000 kW. Per posar-ho en context de consum domèstic, s'estima que 1 MW de potència pot subministrar electricitat de manera simultània a unes 300 o 500 llars de mitjana.
Un aerogenerador actual sol tenir entre 2 i 4 MW -malgrat que en alguns parcs que s’estan projectant a Catalunya ja freguen a 6 MW, mentre que per a l’eòlica marina arriben perfectament als 12-15 MW-. Ara bé, a quantes plaques solars equival 1 MW?
De nou, depèn de cada model. Si ens fixem en els parcs solars sobre terreny de Catalunya, actualment tenen uns 620 W (a les teulades d’un habitatge acostumen a ser entre 400 i 500 W, expliquen fonts de la patronal fotovoltaica). D’aquesta manera, per assolir una potència d’1 MW en caldrien unes 1.613.
El municipi amb més potència prevista sobre zones no artificialitzades és Artesa de Segre amb 317 MW. Una dada que equival a més de mig milió de plaques, unes 511.000. Si tenim en compte la superfície -el Plater estima una mitjana d’1,6 hectàrees per MW- serien unes 507 hectàrees, una xifra equivalent a 92 vegades el Camp Nou.
