Oficialment, a la ciutat de Barcelona es roben menys de tres bicicletes cada dia. Tanmateix, es tracta d'una xifra clarament inferior a la real: en només un de cada tres furts, la víctima es dirigeix a la comissaria i, a més, en molts casos no es pot acabar formalitzant. “És una fuga diària d'usuaris”, lamenta l'investigador Jordi Honey, un dels participants en un nou espai de coordinació -usuaris, experts, administracions i cossos de seguretat- per acordar mesures per frenar-ho. En aquest sentit, s'ha posat sobre la taula la possibilitat d'utilitzar bicis esquer per entendre com funcionen els grups de delinqüents que s'hi dediquen.
Molt més robatoris que denúncies
El 2025 es van tramitar un total de 1.046 denúncies -925 l'any anterior-. Són relativament poques per una ciutat com Barcelona, però és una xifra que queda molt lluny de la real. Les mateixes policies admeten que hi ha una “subestimació”. En aquest sentit, una enquesta realitzada entre la comunitat ciclista fa uns anys, apunta que en un màxim del 30% dels casos s'acaba anant a comissaria. “Si es pogués fer amb una mostra més fidedigna, la xifra seria clarament inferior”, apunta Jordi Honey, investigador de l'ICTA-UAB especialista en mobilitat sostenible.
Tanmateix, dirigir-se a les instal·lacions policials no suposa formalitzar la denúncia. Per tal que consti en les estadístiques -i s'intenti resoldre-, cal que s'adjuntin elements acreditatius de la propietat: sigui el nombre de bastidor o la factura de compra.
També existeixen registres -el que té més implantació és el BiciRegistre amb tot just 20.000 elements-, però no es poden creuar entre si ni amb els policials. La situació contrasta amb França -hi ha un registre obligatori vinculat a la venda de noves bicis- o el Regne Unit, coordinat per la policia amb més de 2-3 milions d'inscripcions.
Bicis amb GPS
Què passa amb una bicicleta després de ser robada? On són els punts més calents? Com es revenen? L'estudi presentat aquest dijous proposa una mesura trencadora: les bicis esquer. Vehicles equipats amb un dispositiu GPS per tal de tenir dades empíriques d'aquests circuits postrobatori.
Honey explica que ja s'ha fet a Amsterdam i en diversos punts dels Estats Units. Si aconsegueixen el finançament, serà el mateix ICTA-UAB el que coordini l'experiència. “Reduir els robatoris és molt important, ja que és una fuga d'usuaris que no tornen a comprar o utilitzar bicis”, afegeix.
Adrià Arenas, portaveu del Bicicleta Club Catalunya (BACC), realitza una mica d'autocrítica: “És una qüestió que ha quedat en un segon pla perquè ens hem fixat molt en nova infraestructura”. En aquest sentit, considera “imprescindible construir aparcament segur a gran escala” i que no es poden fer nous carrils bici si no no van acompanyats d'aquests elements.
A la ciutat de Barcelona hi ha 39.000 elements amb u invertida -permeten lligar per dos punts-, però mal repartides. Més enllà d'ampliar-los, en els darrers anys diverses administracions han impulsat experiències com els bicitancats. L'estudi conclou la necessitat d'evitar sistemes diferents d'accés: “Hi ha bona voluntat per fer-ho més fàcil”, conclou Honey.
