A Barcelona un del 4% dels desplaçaments es realitzen en bicicleta o patinet. Tanmateix, el nivell de coneixement de com es distribueix pel conjunt de la ciutat és molt menor que el motoritzat o el transport públic. Per solucionar aquest dèficit, per primera vegada s'ha realitzat un model que estima la intensitat de trànsit en bicicleta a un total de 21.000 trams de carrers i avingudes de la capital catalana. “Si no coneixes la realitat, és impossible aplicar després polítiques”, assegura Adrià Arenas, portaveu del Bicicleta Club de Catalunya (BACC).
Dades oficials complementades amb ciència ciutadana
“A Barcelona som uns privilegiats”, explica Jordi Honey, investigador de l'ICTA-UAB especialista en mobilitat ciclista. Això és perquè l'ajuntament disposa de fins a 381 punts de mesura específics per a la bicicleta -en el cas dels cotxes són 450 de fixes, però també se n'utilitzen de mòbils per construir un model de molta qualitat-.
Ara bé, aquests comptadors -molts són dobles per estar en carrils de dos sentits- estan situats bàsicament als carrils bici d'avingudes i carrers principals. Un model que només tingués aquest compte aquestes dades, sobreestima clarament les xifres per al conjunt de la ciutat. “El repte era generar un model que tingués en compte les dinàmiques reals”, explica Honey a Nació.
Per solucionar-ho, s'ha apostat per la denominada ciència ciutadana. Les dades oficials s'han complementat amb l'anàlisi de 30 punts estratègics per part de voluntaris -utilitzant l'aplicació BiciZen aconseguint fins a 1.063 recomptes- i també les dades amb càmera en sis punts clau més que formen part de l'estudi Radiografia ciclista de Barcelona del BACC.
Malgrat que el model resultant, elaborat conjuntament amb Barcelona Supercomputing Center, ja suposa un gran pas endavant, “encara es pot afinar més”. En aquest sentit, dels 40 punts representatius que es pretenia mostrejar -veure llista-, finalment només se n'han incorporat 30.
Més de 21.000 trams
Per aconseguir aquest primer mapa de la intensitat de circulació de bicicletes va ser necessari classificar el conjunt de la xarxa viària de la capital catalana. Concretament, hi ha un total de 3.976 carrers que, al seu torn, es divideixen en 21.661 trams. Cadascun d'aquests s'ha marcat en alguna d'aquestes set categories:
- Carril bici protegit
- Carril bici protegit per aparcament
- Carril bici en eix central
- Vorera bici
- Carril compartit amb vehicles (carrers 30)
- Carril bus-bici
- Carril bici sense protecció
Però com es passa de dades en 450 punts a un mapa de quasi 22.000 punts? El model utilitza intel·ligència artificial -concretament machine learning- i té en compte el perfil de cada tram. En aquest sentit, estima la intensitat a partir de qüestions com l'altitud, si és de pujada o de baixada, la presència d'infraestructura ciclista i la seva qualitat, la proximitat d'estacions del Bicing o la distància respecte a les centralitats de la ciutat.
En general, els valors màxims -per sobre dels 10.000 trajectes diaris- es registren en carrils bici segregats de grans eixos, però també alguns situats al centre d'avingudes. “Destaquen trams de la Diagonal, la Gran Via o el passeig de Sant Joan. Tenen molt trànsit motoritzat, però la infraestructura és segura”, apunta l'investigador de l'ICTA. Per altra banda, alguns carrers de l'Eixample així com la Travessera de Gràcia també registren intensitats força elevades -els punts amb més trànsit motoritzat arriben als 50.000 vehicles-.
I per què serveix tenir un model com el desenvolupat? “No deixa de ser un punt de partida per entendre la ciutat”, explica Jordi Honey. Ara bé, també té aplicacions pràctiques: seguretat viària -el nombre d'accidents s'ha de poder creuar amb el volum-, la necessitat d'instal·lar noves estacions del Bicing, avaluar la intermodalitat o estudiar la construcció de nova infraestructura ciclista, entre altres. “Si no coneixes la realitat, quin volum de trànsit, com són els usuaris o quin tipus de bicicleta utilitzen, és impossible aplicar polítiques”, conclou el portaveu del BACC.
