El transport públic acostuma a ser notícia -especialment Rodalies- quan no funciona. Però també hi ha una realitat que les dades deixen clara: cada vegada té més usuaris, tant en valor absolut com en quota modal. En aquest sentit, l'any 2024 es va tancar amb un nou rècord de 3,6 milions de desplaçaments diaris, una xifra que representa el 18,2% del total i que aconsegueix superar la situació prèvia a la pandèmia.

“Hi un creixement molt significatiu, especialment per persones que ja eren usuàries i que cada vegada el fan servir més”, destaca Manuel Valdés, director general de l'ATM Barcelona. De fet, al conjunt de les comarques de Barcelona, si s'hi suma la mobilitat activa -caminar, bicicleta o patinet- representen dos de cada tres desplaçaments, una dada que a la capital catalana ascendeix fins al 83%.

L'ús del transport públic es dispara

L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona i l'Institut Metròpoli han presentat aquest dimarts l'Enquesta de mobilitat en dia feiner -amb més de vint anys de dades i oficial des de fa una dècada-. Les dades -que exclouen menors de 16 anys, turistes i transportistes- mostren que al conjunt de les comarques de Barcelona cada dia es fan uns 20 milions de desplaçaments -quasi 4 per persona-, dels quals 3,6 milions són en transport públic.

Són molts o pocs? La xifra és un rècord històric i suposa un 8,6% més que el 2023. “Concorda amb les dades de validacions”, apunta Núria Pérez, cap de l'àrea de Mobilitat de l'Institut Metròpoli. A més, per segona vegada, se situen per sobre dels nivells prepandèmia i superen en 300.000 viatges la xifra assolida el 2019. En quota modal, suposen un 18,2%, un valor superior a la situació prèvia a la Covid (17,2%) com respecte a l'any passat (16,4%).

L'augment de l'ús de transport públic es produeix malgrat la consolidació del teletreball al voltant del 10%. Era anecdòtic abans de la pandèmia (2%), va arribar a una punta del 15-20% l'any 2020 i, després d'una caiguda brusca, s'ha estabilitzat. En canvi, les persones que no es mouen en cap situació els dies laborables baixen fins a un mínim 6,3%.

A l'hora d'explicar les causes de l'increment, els autors de l'estudi apunten com a clau els descomptes -en el cas de Rodalies, la gratuïtat- que s'han aplicat fins ara, així com la política que prioritza els abonaments a les targetes multiviatge. De fet, malgrat que només un 1% dels ciutadans assegura haver esdevingut nous usuaris, sí que hi ha un 14% -especialment dones i joves- que el fan servir més per les bonificacions. En canvi, els que asseguren que no el fan servir mai han caigut en un any del 25 a menys del 20%.

Malgrat els problemes en el seu funcionament, l'ús de la T-mobilitat s'ha començat a generalitzar. La inclusió de la majoria dels títols de l'ATM ha provocat que en un sol any s'hagi passat d'un 17% d'usuaris a més del 51%. “La valoració és bona, ja que els usuaris la puntuen amb un 8,4”, destaca Valdés. Ara bé, els retards i cancel·lacions -especialment en els serveis ferroviaris- afecten quasi la meitat dels usuaris.

El transport privat només representa un 17% dels desplaçaments a Barcelona

Quin paper juga el transport privat a la mobilitat? La seva aportació es redueix a un 17% a la ciutat de Barcelona, però puja fins al 33,5% si es té en compte tot el sistema integrat, una àrea que és equivalent al conjunt de la demarcació. “Hi ha molta variació entre la capital i comarques com el Moianès, on més del 55% dels desplaçaments són en cotxe”, destaca Pérez.

En el cas del transport públic la quota varia d'un 28,8 a un 18% en funció de l'àmbit territorial mentre que la mobilitat activa passa d'un 54 a un 48,3%. Sigui com sigui, els modes sostenibles són àmpliament majoritaris en tots els casos: dos de cada tres desplaçaments al conjunt del sistema tarifaria i fins a un 83% a la capital catalana.