Aquest dissabte la xarxa de Rodalies deixa de ser gratuïta. Tant si s'agafa un tren com "un servei alternatiu per carretera" -o combinar les dues opcions- cal pagar. La justificació és que el pitjor de la crisi s'ha superat, l'oferta ja és del 96% -aquí Renfe hi suma els busos- i ja hi ha el 90% dels passatgers habituals.

Malgrat que hi ha línies com l'R4 que, tres mesos i mig després, funcionen en el seu recorregut íntegre, la normalitat queda molt lluny. Ho repassàvem aquesta setmana a Nació -si voleu trobar les nostres notícies a Google, feu clic aquí-: entre Regionals i Rodalies hi ha una desena de línies amb trams tallats o en obres. Algunes programades, altres d'urgència com la que ha obligat a deixar sense servei l'R13 entre Sant Vicenç de Calders i la Plana-Picamoixons. El vídeo de TV3 de l'estat dels túnels no té pèrdua...

Tall de dos mesos a l'R13 per obres d'emergència en dos túnels.

Hi entrem per saber com està aquest tram, construït el 1883. pic.twitter.com/dDHJkQJrCz

— Pere Bosch (@pereboschg) April 27, 2026

Amb l'esperança que abans de l'estiu la situació millori -s'haurien d'eliminar la majoria de les limitacions de velocitat temporals restants-, l'autobús continua disparant-se com a alternativa. En pocs anys ha passat de 50 a 90 milions anuals de passatgers i, està previst, que enguany se superi per primera vegada la barrera del centenar. La Generalitat, en una decisió que ha generat força malestar al món local, acaba d'optar per allargar fins al 2034 les concessions -la majoria heretades primer del franquisme i després del pujolisme- a canvi d'una descarbonització quasi total de la flota (tant de bo la condició acabi fent bona la decisió).

Trens mínimament fiables i busos descarbonitzats són necessaris per garantir la mobilitat de treballadors i estudiants, però també per evitar frenar la reducció de la contaminació de les ciutats pocs anys abans de l'entrada en vigor d'uns nous límits molt més restrictius. En aquest camí, hi ha una fita clau: 1 de gener de 2028. Els cotxes amb etiqueta groga passaran a tenir vetat l'accés a les zones de baixes emissions. La data ha patit endarreriments de tota mena i, a mesura que s'acosti, augmentarà la pressió perquè decaigui. En aquest context, cal accelerar l'aposta pel transport públic -trens fiables, busos elèctrics i tramvies ben connectats- perquè el seu estat no serveixi d'excusa per avançar cap a ciutats amb menys cotxes (i molt menys contaminants).

Energia solar, eòlica marina i hidràulica reversible

Molt sovint explico com Catalunya és molt lluny de complir els objectius de renovables. L'any passat, per exemple, només el 15,5% de la demanda elèctrica es va satisfer amb energia neta del país. Malgrat tot, també hi ha bones notícies:

• La Generalitat construeix parcs solars en autopistes i abocadors. Aquests són els primers projectes impulsats i finançats directament per L'Energètica pública.
• Nou impuls per a la central hidràulica reversible de la Baells: 6 milions d'euros dels fons Next Generation per cobrir més d'un terç del cost d'elaborar i tramitar el projecte.
• El parc eòlic experimental de la Costa Brava, que porta dos anys pendents de la declaració d'impacte per part de l'Estat, a punt de desencallar-se.

Aquesta setmana també és notícia

• Pesta porcina | El Tour evitarà Collserola: el brot de pesta obliga a retallar 16 quilòmetres de la segona etapa
• Biodiversitat urbana | Barcelona eliminarà més de la meitat dels plataners en la pròxima dècada
• Energia | Nou de cada deu edificis de Catalunya amb certificat energètic suspenen en emissions de CO2

La volta al món en quatre notícies

1. Tauró o monstre marí? El misteri marí canadenc que encara intriga els experts 90 anys després (llegit a The Guardian).
2. Una marea marró de 40 milions de tones de sargàs: científics mexicans vigilen el Carib amb satèl·lits i drons (llegit a El País).
3. Fortes tempestes amb pedra de grans dimensions provoquen 12 ferits i danys a milers de cases al centre i al nord del Vietnam (llegit a Viêt Nam News).
4. Haití, el país més pobre d'Amèrica i amb un estat en descomposició, pateix “de manera desproporcionada” els impactes del canvi climàtic (llegit a Haiti Libre).