La plataforma d'assaig d'eòlica marina Plemcat, impulsada per la Generalitat al golf de Roses, està a punt de desencallar-se. El Ministeri per a la Transició Ecològica va treure a informació pública el projecte fa quasi dos anys -a finals de maig del 2024- i està previst que pròximament publiqui la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA), el pas previ perquè pugui tirar endavant, segons ha pogut saber l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
L'Estat va aprovar el febrer de 2023 els POEM de les cinc demarcacions marines espanyoles. A Catalunya, només hi va incloure l'anomenada Leba1 al golf de Roses, un espai marítim de 250 km i una distància mínima de la costa de 12 km on podran instal·lar-se parcs eòlics marins comercials. El següent pas hauria de ser una subhasta pública -que encara no té data- en què les empreses interessades (vuit fins al moment) puguin optar a instal·lar-s'hi. El Plemcat es concep com un espai de proves i l’avantsala per instal·lar parcs comercials a la Leba 1, l'única zona de Catalunya prevista als Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) on podran fer-se aquestes infraestructures.
Els detractors del projecte alerten dels seus "perills" i avisen que si rep llum verda ho combatran als jutjats. Els opositors d'aquesta iniciativa consideren que si aquest projecte estatal rep llum verda es dona la "porta d'entrada a un macropolígon". En concret, el membre de la plataforma No al Plemcat, i del Fòrum l'Escala-Empúries, Jordi Estévez, creu que tot plegat respon a un "joc d'interessos" i que se n'acaben "beneficiant" les mateixes empreses. "Sembla un guió d'una sèrie d'intriga econòmica", afirma.
Divisió d'opinions a l'Empordà
En la mateixa línia que Estévez, el portaveu de la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí, Jordi Ponjoan, afirma que el Plemcat "contradiu els interessos de protecció i conservació de la natura" en aquesta zona del Mediterrani" i que és una "trampa": Sembla que des de l'administració, en aquest cas, posen una catifa vermella a les grans multinacionals energètiques", afirma el portaveu. "És una avançada del que serà el desplegament posterior d'industrialització", afegeix Ponjoan. Al seu entendre, no hi ha cap justificació per fer aquesta investigació prèvia. "Coneixem el que s'està fent a França des de fa tres anys i, per tant, es pot saber exactament quins impactes tindran aquestes instal·lacions", insisteix.
Per al col·lectiu Renovem-nos, en canvi, es tracta d’un projecte necessari. Sobretot, si es té en compte que Catalunya és "un dels països més endarrerits en la transició energètica”: “I l'eòlica s'ha de desenvolupar allà on hi ha el recurs", afegeix un dels seus membres, Sergi Nuss. "Les comarques gironines són un territori que s'abasteix d'aproximadament un 1% de l'energia que consumim", remarca el representant del col·lectiu, que assegura que depenen totalment d'altres zones del país i del món per "satisfer les necessitats energètiques".
