Pedro Fresco Torralba (València, 1981), llicenciat en Química, és un dels grans experts del país en energia. Hi ha treballat des de l'empresa privada, des de l'administració -com a assessor de Teresa Ribera i com a director de Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana-, i, des de fa tres anys, com a director general d'Avaesen -l'associació d'empreses d'energies renovables del País Valencià-. Considerat també un gran divulgador, ha publicat recentment El arte de impulsar el cambio (Barlin Libros), que es promociona com “una visió optimista de la transició energètica en temps incerts”. Parlem amb ell coincidint amb el primer aniversari de la gran apagada: “Actualment, estem molt millor que l'abril del 2025”.
Un any després, tenim clar perquè es va produir la gran apagada?
Sí. De fet, ja fa uns 10 mesos que és molt clar que el 28 d'abril de l'any passat es va produir un còctel de situacions que van acabar provocant la gran apagada. De fet, el recent informe del regulador europeu identifica fins a 17 causes que van generar una sobretensió incontrolable pel sistema.
Va ser com un efecte domino?
Sí, exacte. Però a mi m'agrada comparar-ho amb un accident de cotxe. Suposem que es va produir perquè no es va frenar temps. Ara bé, les causes de no haver pogut frenar acostumen a ser multifactorials: un estat deficient de la via, una senyalització incorrecta o que els frens no estan perfectes. Tornant a l'apagada, aquest descontrol de la tensió va tenir 17 causes, amb importància diferenciades. Des de dues oscil·lacions -una a Europa i una altra al sistema elèctric ibèric-, al deficient control del sistema per les centrals síncrones -nuclears, cicles combinats...- o la desconnexió d'algunes plantes de generació, entre altres. Per cert, el mateix informe deixa clar que les renovables no van ser la causa i que no estaven cridades a fer aquest control de tensió.
Aquest missatge culpabilitzant les renovables -més enllà que s'hagi demostrat que és fals- ha calat entre la societat.
Els sectors que van intentar utilitzar l'apagada per paralitzar la transició energètica han fracassat. I una mostra clara és que, arran de la recent crisi energètica per la guerra de l'Iran, es torna a veure clar que cal accelerar-la. Les enquestes també mostren aquest fracàs, però és de veres que fins a un 30% de la població continua pensant-ho i això és un problema. Es va crear un caldo de cultiu que ha permès estendre un missatge clarament manipulat.
L'octubre del 2025 es va aprovar que les plantes de renovables passessin a poder controlar la tensió, com fan les nuclears o les de cicle combinat. Per què es va tardar tant?
Red Eléctrica ja ho havia demanat el 2020. En aquell moment, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va fer un programa pilot de dos anys que el 2022 va renovar. No es va fer més de pressa perquè la CNMC va optar per fer proves fins que l'apagada va obligar a canviar els plans.
I és difícil que un parc solar o eòlic controli la tensió?
Tècnicament, no és difícil i el cost tampoc és desmesurat. De fet, en el cas de les instal·lacions modernes -que són la majoria de les existents- no han de fer cap canvi en el maquinari i només es tracta d'un procés d'habilitació per part de REE en què bàsicament es reprograma el funcionament.
Ara que ja és tècnicament possible, és significatiu el pes que tenen les renovables en controlar la tensió?
Sí, el darrer balanç és de 75 instal·lacions habilitades, que sumen una potència global de 4.592 MW [una central nuclear té uns 1.000 MW de potència]. Això ja representa un 36% del total del control dinàmic de tensió.
És una quantitat notable. I es nota en l'operació de la xarxa?
Sí. En les darreres setmanes ja es pot veure com durant les hores solars el pes dels cicles combinats és menor i, per tant, redueix el cost de l'electricitat perquè es deixa de pagar aquest sobrepreu. De fet, la remuneració pel control de tensió per part de les renovables és molt reduïda. Tant, que el sector reclama augmentar-ho per tal d'aconseguir que molts milers de MW més passen a fer-ho.
Després de l'apagada, REE va optar precisament per donar més entrada als cicles combinats per reforçar el control de la tensió. Aquesta estratègia conservadora té data de caducitat?
Com deia abans, ja està anant a la baixa i continuarà fent-ho. Fins fa poc era impossible veure en hores solars que els cicles combinats baixassen de 2.000 MW i ara ja estan a 1.500. Efectivament, Red Eléctrica és conservadora, però s'entén des de la perspectiva que es vol assegurar que les coses funcionen. Tornant al símil de l'accident de cotxe. Si tens un sinistre, els mesos posteriors condueixes amb un excés de prudència. Ara bé, crec que cal recuperar la normalitat en els pròxims mesos i deixar d'operar amb el règim reforçat.
Malgrat el que explica, hi ha veus que recurrentment alerten que estem a tocar d'una nova gran apagada. Està justificat?
És absolutament injustificable assegurar que hi ha el risc d'una nova apagada. Actualment, hi ha dos elements que fa un any no existien. Les renovables ja controlen la tensió i, a més, s'ha canviat les corbes d'entrada i sortida al sistema. Abans, una planta solar o eòlica havia de passar del 0 al 100% de potència en dos minuts, i això podia suposar un risc per a la gestió del sistema. Ara ho poden fer en 15 minuts. Aquest canvi -que es va aplicar l'octubre de 2025 després que es detectassen noves oscil·lacions- està funcionant correctament i, de fet, també és una de les 21 recomanacions de l'informe dels experts europeus.
El risc zero no existeix...
Evidentment, el risc zero no existeix ni en aquest àmbit ni en qualsevol. Ara bé, ja abans dels fets del 28 d'abril del 2025 era molt improbable. Però és que ara ho és moltíssim més, perquè comptem amb dos cinturons de seguretat més. I, en els pròxims mesos i anys, entraran en funcionament noves mesures que encara reduiran més el risc.
Ara fa un any, quan encara es desconeixien les causes, tots els experts receptaven més emmagatzematge i més interconnexió per augmentar la resiliència de la xarxa. S'ha avançat?
Actualment, s'estan aprovant procediments més àgils per hibridar els parcs solars i/o eòlics amb bateries. Ens donen seguretat de subministrament, ens eviten malbaratar electricitat i també ens ajuda a controlar la tensió. Ara bé, anem molt endarrerits. A tot l'Estat només hi ha 200 MW de bateries connectades a les xarxes i en calen milers. Califòrnia, per exemple, té una mida similar a la xarxa ibèrica i compta amb 15.000 MW per emmagatzemar energia.
I les interconnexions?
Entre el 2028 i el 2029 entrarà en servei la del golf de Biscaia, que suposen 2.000 MW. Tanmateix, França no en vol cap més. I el que està fent el govern espanyol és intentar que la Comissió Europea els obligue a acceptar-les. Si això no és possible, hi ha l'alternativa de fer-ho directament amb Itàlia. No és la solució ideal, però tampoc és forassenyada.
L'apagada va ser aprofitada pel lobby nuclear per exigir reconsiderar el calendari de tancament. És viable un sistema elèctric sense nuclears?
Absolutament, i només depèn de la voluntat política. Les nuclears no van tenir cap paper ni en provocar ni en superar l'apagada. De fet, no es van començar a connectar fins tres dies després. I, actualment, el paper de control de la tensió recau dels cicles combinats i també de les renovables. De fet, aquesta funció té més sentit en una lògica distribuïda que centralitzada. Per altra banda, estem parlant d'un calendari progressiu a deu anys vista. En aquest període, entrara en servei moltes més renovables, però també bateries, interconnexions i centrals hidràuliques reversibles.
Recentment, es van donar a conèixer els expedients de la CNMC a grans empreses energètiques i la mateixa REE per la gestió de l'apagada. Què n'hem d'esperar?
En primer lloc, cal molta cautela. Estem en un context de guerra comercial i econòmica entre companyies i apareixen moltes informacions esbiaixades i incompletes. Per altra banda, el gran nombre d'expedients confirma que va ser un problema multifactorial on molt dels agents implicats en la gestió de la xarxa no van fer exactament el que tocava. Finalment, crec que no cal treure conclusions ràpides: hi haurà alguns d'aquests expedients que poden acabar amb sanció i altres no. I si es confirmen, estic segur que s'obrirà un procés judicial. L'apagada pot durar una dècada als tribunals.
