Just fa un any Catalunya -i el conjunt de la península Ibèrica- es quedava a les fosques. La impossibilitat de treballar o moure's en transport públic, les dificultats per comprar o per comunicar-se per telèfon van ser algunes de les qüestions més generals i comentades. Tanmateix, un dels elements crítics que van passar relativament desapercebuts van ser els problemes amb l'aigua. Un any després, l'ACA ha xifrat en 400.000 persones afectades només a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per evitar que es torni a repetir, el Govern ha enllestit un pla per assegurar el subministrament almenys durant un dia sencer. “En quatre anys de sequera no es va tallar mai l'aigua, en 12 hores d'apagada, sí”, assevera la consellera Sílvia Paneque. Això sí, des del Departament de Territori no posen data per tenir-ho en funcionament.
Problemes a partir de la cota 100
On va haver-hi problemes de subministrament el dia de la gran apagada? Josep Lluís Armenter, director de l'Agència Catalana de l'Aigua, assenyala que per sota de la cota 100 -on se situa bona part de la població de l'àrea metropolitana- no hi va haver afectacions.
El punt crític es va situar a partir de 120-150 metres. Per sota, l'aigua hi arriba per gravetat: des de la potabilitzadora de Cardedeu fins al dipòsit de la Trinitat i, des d'allà, fins als domicilis. En canvi, era impossible bombejar-ne cap a les zones superiors. Aquest fet va suposar que quedessin afectats la majoria de les zones per sobre de la Ronda del Mig, així com barris com el Carmel, a banda de ciutats com Esplugues i Sant Just Desvern, entre altres.
En total, van ser uns 300.000 abonats i uns 400.000 habitants, segons els càlculs de l'ACA, “d'un total de 3,2 milions d'habitants”. Aigües de Barcelona, per exemple, explicava el mateix dia de l'apagada que l'afectació s'havia concentrat “en alguns barris situats a les cotes més altes de l’àrea metropolitana de Barcelona, just sota Collserola”. A l'espera de recuperar el subministrament elèctric, una de les mesures que es van habilitar va ser l'ús de grups electrògens, precisament un dels elements que el nou pla fixa en cas de noves emergències.
COMUNICAT
— Aigües de Barcelona (@aiguesbcnclient) April 28, 2025
A causa de l’apagada elèctrica generalitzada, el servei d’abastament de l’aigua s’ha vist afectat en alguns barris situats a les cotes més altes de l’àrea metropolitana de Barcelona, just sota Collserola, entre el Llobregat i el Besòs.
Des d’Aigües de Barcelona estem… pic.twitter.com/B8OtW8D38V
De fet, la situació hauria pogut ser molt pitjor. La millora de la gran potabilitzadora de Cardedeu -dotada amb un pressupost de 125 milions d'euros- incorpora tractaments més potents, un fet que obliga a bombar aigua. Si aquestes millores ja estiguessin operatives, segurament bona part de l'àrea metropolitana s'hagués quedat sense subministrament.
Un pla per garantir aigua durant 24 hores
“No hi havia cap protocol d'actuació per una emergència tan general com la del 28 d'abril del 2025”, admet Daniel Meroño, gerent de l'ACA. “Va ser un abans i un després. Es va posar a prova el binomi aigua i energia”, afegeix Armenter.
De fet, es va perdre totalment la comunicació entre l'administració hidràulica i els operadors d'aigua, tant els dedicats al subministrament com els de sanejament. Precisament, aquest és un dels elements que no només s'han inclòs en el nou Pla de Continuïtat de Servei, sinó que pràcticament ja s'han solucionat a través d'ampliar la xarxa Rescat -el sistema que ja fan servir els cossos d'emergència- per tal de comunicar-se internament i amb tots els agents implicats.
No només s'ha tingut en compte una improbable nova apagada, sinó altres escenaris extrems com llamps, incendis, huracans i terratrèmols, entre altres. L'objectiu és que en tots aquests supòsits no només es pugui garantir la comunicació, sinó també el subministrament durant 24 hores.
En aquest sentit, el pla anunciat pel Govern identifica totes les actuacions necessàries per fer-ho possible. N'hi ha que ja es poden aplicar ara -com tenir clar en quines benzineres es pot obtenir gasoil per activar grups electrògens -estacions de servei que no necessitin electricitat per funcionar- o la reducció de pressió per allargar les hores d'autonomia. Altres, en canvi, són a més llarg termini, com la construcció de nous dipòsits que puguin emmagatzemar aigua per a situacions d'urgència. Només en grups electrògens, l'ACA calcula que caldrà invertir 6,8 milions d'euros.
De fet, malgrat que moltes infraestructures hídriques tenen plaques fotovoltaiques -12,4 MW només en depuradores-, no permeten funcionar en cas de fallada del subministrament elèctric, ja que no es poden aïllar de la xarxa.
“Hem de deixar Catalunya preparada per a situacions similars”, explica la consellera Paneque. En aquest sentit, considera que es va passar “d'una vulnerabilitat més gran del que havíem pogut imaginar a una agenda de preparació, previsió i millora contínua”. Això sí, des del Departament de Territori s'evita posar una data sobre quan estaran en funcionament totes les actuacions.
El metro també s'adapta
A banda de les infraestructures hídriques, l'altra gran adaptació, un any després de l'apagada, l'ha protagonitzat el metro. En aquest sentit, segons va anunciar ahir TMB, s'ha definit un sistema que permeti moure els trens aturats al túnel fins a l’estació més propera per evitar les evacuacions de passatge per les vies. Concretament, s'instal·laran generadors amb autonomia il·limitada per subministrar prou energia per aplicar aquesta solució a tota la xarxa, segons va anunciar Laia Bonet, primera tinent d'alcaldia de la ciutat. Està previst que estiguin en funcionament el 2028.
A més, llarg termini, tots els combois nous aniran equipats amb el sistema anomenat “última milla”, que garanteix l’arribada dels trens a l’estació més propera per si sols. Aquesta tecnologia permet que, en cas de tall de subministrament, el comboi utilitzi una reserva d’energia pròpia per recórrer els darrers metres fins a l’andana més propera. Així, les evacuacions es poden fer sempre des de l’estació, minimitzant el temps de rescat i evitant caminar per les vies. El dia de la gran apagada, de fet, va caldre evacuar una vintena de trens del suburbà barceloní.
Poques setmanes després de l'apagada, el president Salvador Illa va assegurar que pretenia “garantir 48 hores d’autonomia energètica a tots els serveis essencials”, un desig que no s'ha concretat en cap pla, més enllà de l'anunciat sobre el subministrament d'aigua. Això sí, bona part dels equipaments crítics -per exemple hospitals i comissaries- ja van poder funcionar durant l'apagada gràcies a grups electrògens.
