El president de la Generalitat, Salvador Illa, garantirà que tots els serveis essencials -com ara hospitals i residències- tinguin una autonomia de 48 hores sense electricitat i anunciarà un nou edifici per al 112 per gestionar emergències (ara només n'hi ha un a Reus), segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat ACN. Illa compareix aquesta tarda al Parlament a petició pròpia per donar explicacions sobre la gestió de la gran apagada elèctrica del 28 d'abril, i està previst que l'oposició li retregui les poques explicacions. El president no va comparèixer fins al vespre, un cop ja ho havia fet Pedro Sánchez, si bé la consellera d'Interior, Núria Parlon, sí que va explicar-se en dues ocasions a Palau.
Illa té previst parlar del reforç de la xarxa Rescat per respondre a l'apagada i amb èmfasi al món local. El Govern ha defensat que la resposta catalana ha estat "decent i a l'altura" i ha anunciat dos expedients informatius a Red Eléctrica i a Endesa per a "esbrinar les causes" de la crisi elèctrica i col·laborar amb la investigació oberta pel govern espanyol, que no es preveu ràpida ni senzilla. L'oposició -especialment Junts- aprofitarà per qüestionar la gestió comunicativa de la crisi, el retard en comparèixer i el poc protagonisme del president, a qui acusen d'haver "desaparegut". Illa defensarà la seva gestió, repassarà les hores de compareixences i els plans activats per donar-hi resposta i reclamarà "sentit de país" davant d'una apagada que suposa la primera gran crisi de la legislatura.
Dimecres serà el torn de Sánchez, que compareixerà al Congrés. A la inauguració de les jornades del Cercle d'Economia, Sánchez va fer una aposta sense fissures per la transició energètica després que l'hagin qüestionat algunes veus arran de l'apagada. "Volem reforçar un sistema elèctric ja robust i ho farem d'acord amb l'interès general, no per cap interès particular", va dir, i va refermar la intenció de continuar avançant en una transició energètica cap a energies verdes. També va insistir que el govern espanyol treballa "amb prudència i rigor" per esclarir les causes de l'apagada general, i també en col·laboració amb les operadores. Les relacions entre Moncloa i les elèctriques, però, no passen per un bon moment.
La vicepresidenta tercera del govern espanyol, Sara Aagesen, ha negava dilluns de forma taxativa les informacions que apunten que les empreses elèctriques havien advertit mesos abans l'executiu del risc d'una apagada fruit de la seva aposta per les renovables. "Absolutament no, mai ens van advertir", va dir. Aagesen sosté que a hores d'ara no es pot assegurar que les renovables fossin la causa del problema. A més, l'anàlisi de les dades que ha obtingut el govern espanyol ha posat de manifest que 19 segons abans de l'apagada també es va produir una altra pèrdua de generació a diverses instal·lacions "al sud d'Espanya" que el sistema va poder amortir.
Mentre creix la pressió política, encara es desconeixen la causa o la concatenació de causes que van provocar el col·lapse del sistema. Fins ara, es coneixen dos incidents previs a la gran apagada. El primer, a les 12:33:16, va provocar una baixada de la freqüència del sistema, però la xarxa va ser capaç d'autoestabilitzar-se. Al cap d'1,5 segons se'n produeix un segon -per pèrdua de generació- que acaba desestabilitzant el sistema, es talli la interconnexió amb França -dos segons després- i es desencadeni el zero elèctric.
