La CNMC obre 35 nous expedients sancionadors a diverses empreses per l'apagada

Endesa rep 12 de les sancions mentre que Iberdrola se n'emporta fins a 12, una d'elles de per una "infracció molt greu"

Publicat el 24 d’abril de 2026 a les 19:32
Actualitzat el 24 d’abril de 2026 a les 19:34

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert 35 nous expedients sancionadors a diverses empreses a conseqüència de l'apagada elèctrica del 28 d'abril del 2025. Les noves carpetes se sumen a les 20 que l'ens regulador va presentar divendres passat.

En aquest cas, Iberdrola és l'empresa que més en rep amb 19, totes per infraccions greus excepte una, per infracció molt greu, vinculat a les centrals nuclears Almaraz Trillo. Endesa és la segona empresa amb més expedients, amb 12, tots per infraccions greus. L'Associació Nuclear Ascó – Vandellòs, Totalenergies, Engie Cartagena i Contourglobal La Rioja n'han rebut una cadascuna.

Al llarg del procés per determinar les responsabilitats de l'apagada que va afectar Espanya i Portugal, tal com s'ha fet en les diferents compareixences públiques, els actors del sistema han coincidit a dir que aquell 28 d'abril es va produir una "tempesta perfecta" amb diversos orígens. Per la seva banda, les empreses energètiques han defensat que l'operador del sistema era coneixedor de les problemàtiques de tensió que tenia la xarxa perquè hi havia hagut avisos previs. Per contra, Red Elèctrica ha apuntat que la responsabilitat recau en l'incompliment de les centrals de generació elèctrica a l'hora de controlar la tensió amb absorció reactiva.

666 milions d'euros per reforçar la xarxa

Segons càlculs de l'operador del sistema elèctric espanyol, el cost de l'operació reforçada que s'aplica des que es va produir el zero elèctric el 28 d'abril del 2025 s'eleva a 666 milions d'euros. Aquesta xifra equival a uns 4 cèntims al dia per consumidor de la tarifa regulada, i un consum mensual de 300 quilowatts/hora. D'ençà que es va produir l'incident, el sistema opera amb aquest mode reforçat que implica fer servir més centrals de generació convencionals, com cicles combinats, centrals nuclears o hidràuliques, a les quals es pot recórrer per utilitzar-les davant de qualsevol desequilibri.