Molt sovint hi ha petits pobles de Catalunya que es queixen de talls de subministrament elèctric, un fet que també succeeix en barris vulnerables de les àrees metropolitanes. Per altra banda, comunitats energètiques o autoconsums compartits tenen problemes per tal de connectar les seves instal·lacions. Tots aquests afectats s'han unit amb l'objectiu de posar llum a la foscor de la xarxa elèctrica de distribució. En aquest sentit, pretenen impulsar una auditoria independent que analitzi el compliment de les inversions realitzades, la qualitat del servei i l'anàlisi de les afectacions, entre altres.
La xarxa de distribució és una caixa negra?
Actualment, el 95% de la xarxa de distribució pertany a e-distribución, empresa del grup Endesa, mentre que la resta pertany a petites companyies privades locals, cooperatives o municipals. Entitats veïnals, administracions locals, així com el cooperatisme energètic, consideren que és una “caixa negra”. En aquest sentit, denuncien opacitat i manca d'informació, tant quan hi ha incidències com a l'hora d'impulsar projectes com els autoconsums energètics. “Volem saber on estem i cap on anem. Ara mateix no sabem quasi res”, es lamenta Noel Duque, president de l'Associació de Municipis per l'Energia Pública (AMEP) i tinent d'alcalde de Terrassa.
Davant d'aquesta situació, s'ha presentat la denominada Aliança per l'Auditoria de la Distribució Elèctrica. L'objectiu és fer una feina de formigueta per anar posant a la disposició de la ciutadania totes les dades que, actualment, són difícilment accessibles. En aquest sentit, Mònica Guiteras, portaveu de la Xarxa per la Sobirania Energètica, espera poder-ho analitzar també amb Endesa: “Si hem pogut seure en una taula per parlar de pobresa energètica, també ho podrem fer sobre distribució energètica i l’accés a la seva informació”.
A més, esperen comptar amb la “col·laboració activa” d'entitats públiques com la direcció general d'Energia, l'Icaen, el Ministeri de Transició Energètica o la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. “Farem molta feina que no hauríem de fer nosaltres”, assegura Guiteras.
Fre a les comunitats energètiques
Més enllà de la gran apagada de fa un any, en l'última dècada es comptabilitzen fins a 5.400 incidències més o menys massives. Destaquen zones de Tortosa, municipis com Mont-roig del Camp o, darrerament, els pobles del Ripollès. Unes situacions que també es produeixen en barris vulnerables com Sant Roc a Badalona o Torre Baró a Barcelona.
“Les empreses disposen de la informació de l’estat i de la capacitat de la xarxa, i aquesta informació no arriba ni als usuaris ni a les administracions locals. Hem de saber si es fan les actuacions necessàries, si la xarxa està actualitzada i quina capacitat té”, assegura Arnau Gonzàlez, del pol cooperatiu Batec.
Un altre sector afectat és el cooperativisme energètic. El cas de Som Energia és paradigmàtic. Els seus fundadors es van posar en marxa en veure que no podien instal·lar plaques a casa i ara ja tenen 86.000 socis. Ara bé, Roger Reixach, tècnic en comunitats energètiques, assegura que els problemes són constants. “Costa tant que hi ha molts projectes que no tiren endavant i, si arriben a posar-se en funcionament, els problemes continuen”, lamenta. Posa com a exemple des de no autoritzar la connexió a la xarxa a no pagar els excedents produïts.
Per superar aquesta situació, entitats com la XSE, l'AMEP, l'Associació de Micropobles, la Federació d'Associació de Veïns de Barcelona, així com cooperatives i comunitats energètiques engeguen aquesta auditoria per “recuperar el control públic” de la xarxa. L'objectiu a curt i mitjà termini és la fiscalització de les inversions, planificació, la revisió de les amortitzacions i del marge empresarial destinat a reinversió; l'avaluació del manteniment real de les instal·lacions, així com la potencialitat de noves electrificacions.
