Sorpasso renovable a Europa. Per primera vegada en la història, l'energia solar i l'eòlica han superat els combustibles fòssils en la generació d'electricitat a la Unió Europea. Segons l'últim informe de l'European Electricity Review publicat pel think tank Ember, la combinació d'aquestes dues fonts renovables va assolir l'any passat el 30% de la producció total, situant-se per sobre del 29% obtingut mitjançant combustibles fòssils. Aquest canvi de paradigma reflecteix una transformació estructural en el model energètic europeu, impulsada per la necessitat de reduir la inestabilitat global vinculada a la dependència dels recursos fòssils.
L'estat espanyol s'ha consolidat com un dels líders d'aquesta transició, registrant xifres molt superiors a la mitjana comunitària. A Espanya, l'eòlica i la solar van representar el 42% de la generació elèctrica. Beatrice Petrovich, autora de l'informe, subratlla que aquest progrés és fonamental en un context on l'energia neta no només és una qüestió ambiental, sinó també una eina estratègica per a la seguretat i l'estabilitat econòmica dels estats membres.
El gran motor d'aquest creixement ha estat l'energia solar, que ha augmentat la seva producció un 20,1% per quart any consecutiu. Amb aquesta embranzida, la solar ja representa el 13% de l'electricitat europea, superant fonts tradicionals com el carbó i la hidroelèctrica. Aquesta tendència ha estat general a tota la Unió Europea, ja que tots els països del bloc van incrementar la seva capacitat solar respecte a l'any anterior, destacant casos com Hongria, Xipre, Grècia, Espanya i els Països Baixos, on aquesta font ja supera el 20% del seu mix energètic.
Menys producció hidroelèctrica
Malgrat aquests avenços, la meteorologia no va acompanyar. La distribució irregular de la pluja va provocar una caiguda del 12% en la producció hidroelèctrica en un context on l'eòlica va caure un 2%. Tot i així, el conjunt de les energies renovables va aportar el 48% de l'electricitat total de la UE. L'energia del vent, malgrat la petita davallada, es va mantenir ferma com la segona font de generació més important de la Unió amb un 17%, situant-se per davant del gas natural.
Finalment, l'informe d'Ember, una referència en el sector, destaca el desplegament massiu de bateries a la xarxa elèctrica per gestionar l'intermitència de les renovables. Itàlia i Alemanya encapçalen actualment l'emmagatzematge d'energia, però la majoria de països ja tenen nous projectes en marxa. En el cas de l'estat espanyol, tot i que la capacitat instal·lada encara és modesta en comparació amb la seva potència solar i eòlica, la cartera de nous projectes de bateries ha assolit el seu màxim històric el 2025, preparant el terreny per a una xarxa més resilient.
Augment temporal del gas
L'any passat la generació d'electricitat amb gas a la Unió Europea va créixer un 8%, un repunt motivat principalment per la baixa producció hidroelèctrica. Malgrat aquest increment puntual, el petrogàs manté una clara tendència a la baixa a llarg termini, situant-se encara un 18% per sota del seu pic de 2019. A l'estat espanyol, l'augment va ser més pronunciat, amb un repunt del 19% respecte a l'any anterior, tot i que la xifra continua sent quasi un 30% inferior al màxim registrat el 2022. Aquesta pujada s'explica, en bona part, per un ús més intensiu de les centrals de gas per oferir serveis de suport i estabilitat a la xarxa elèctrica arran de la gran apagada.
No obstant això, els experts preveuen que aquest protagonisme sigui temporal gràcies a l'actualització de la normativa energètica aprovada el juny de 2025. Segons Wilmar Suárez, analista d'Ember, aquests canvis ja permeten des d'aquest gener que les energies renovables assumeixin funcions crítiques com el control del voltatge. Amb l'entrada d'aquestes alternatives netes en la gestió dels serveis de xarxa, s'espera que la dependència de les centrals de gas disminueixi dràsticament, consolidant el camí cap a un sistema elèctric més descarbonitzat.
