Setmana de pressupostos. S'ha parlat poc sobre si aquests comptes -hem normalitzat que en 10 anys tot just és la cinquena vegada que s'aprovaran- contribuiran a millorar la situació a les escoles, als centres de salut, a l'accés a l'habitatge o a accelerar la transició energètica. En canvi, el debat s'ha monopolitzat en el Tren Orbital.
Dilluns vaig poder ser al gran acte de presentació de Sant Sadurní d'Anoia. Poques novetats pels que ja coneixíem el projecte presentat fa dues dècades i aprovat en forma de pla director urbanístic el 2010 (un tràmit important perquè ha reservat els sòls per on s'haurien d'instal·lar les vies).
Que un projecte poc madur hagi estat l'element per desencallar els pressupostos ha generat força crítiques i, fins i tot, mofes. Tampoc hi ha ajudat que el document entregat dilluns no inclogués el ramal de Sitges -que sí que formava part del projecte original- i, després d'una accidentada entrevista a l'alcaldessa, s'hi afegís l'endemà.
Tanmateix, tal com hem explicat aquesta setmana, la regió metropolitana de Barcelona ja disposa d'una línia orbital. Es tracta de l'R8, construïda l'any que va néixer un servidor i que havia de servir, entre altres, pel denominat tren nuclear. Quaranta-quatre anys després i, malgrat el seu potencial, està clarament infrautilitzada: una freqüència d'un tren per hora i sentit, estacions lluny dels nuclis urbans i unes pèssimes connexions.
En aquest sentit, clama al cel que malgrat creuar-se amb les línies S1 i S2 de FGC, sigui pràcticament impossible fer transbord. Fa anys que es prometen uns intercanviadors i, malgrat que s'han inclòs com a fase 0 del Tren Orbital, la realitat és que la seva posada en funcionament s'ha endarrerit del 2028 al 2031-2032.
Catalunya necessita planificar la mobilitat ferroviària per a les dues pròximes dècades, però cal prioritzar les actuacions urgents i, encara que poc mediàtiques, millorin de manera significativa la xarxa: punts de connexió, dobles vies en estacions, apartadors i salts de moltó, entre altres. De fet, no està clar si el Tren Orbital -o alguna de les seves últimes fases- s'inclou en l'exhaustiu pla de serveis: el document que Territori ha de fer públic aviat i que indica com s'han d'organitzar les línies en l'horitzó 2030-2040.
En un context en què cal remuntar una situació dramàtica, presentar projectes faraònics -amb terminis molt optimistes i finançament poc clar- pot augmentar encara més la desconfiança cap a Rodalies i el conjunt del sistema de transport públic. Tant de bo m'equivoqui i el 2041 es pugui viatjar de Vilanova fins a Mataró sense passar per Barcelona. Si no, sempre ens quedarà el monoraïl dels Simpson.
Salvar la sargantana pitiüsa
Als Països Catalans hi ha poques espècies de fauna endèmiques. Una és la sargantana pitiüsa que, no només està en perill d'extinció, sinó que veu com serps invasores estan exterminant poblacions senceres.
- El 2003 va arribar a Eivissa la colobra de ferradura importada conjuntament amb oliveres.
- En dues dècades, ja ocupa el 90% de l'illa i també ha arribat a Formentera.
- A més, ha estat capaç d'arribar a diversos illots nedant.
- En una desena dels 40 illots, ha exterminat unes poblacions que havien evolucionat de manera independent generant subespècies amb tonalitats diferents.
Aquesta setmana també és notícia
- Canvi climàtic | Catalunya frena en sec la reducció d'emissions
- Mobilitat | Bicis esquer amb GPS: la proposta per acabar amb els robatoris
- Gestió forestal | Girona es blinda contra els megaincendis
La volta al món en quatre notícies
- «Ja no és excepcional»: Karachi lluita sota la nova i brutal realitat de la calor extrema amb valors fins a 46ºC en plena primavera (llegit a The Guardian).
- El president del Panamà anuncia la creació d'una comissió amb les principals institucions -també el canal- per preparar-se pels efectes del Niño (llegit a Prensa Latina).
- «Convertir la crisi en oportunitat»: el ràpid desplegament de l'energia eòlica i solar a Lituània contribueix a limitar la dependència dels fòssils russos (llegit a Euronews).
- El primer ministre d'Antigua i Barbuda demana la capitalització completa del fons climàtic de pèrdues i danys (llegit a Caribbean Today).
