Salvador Illa i Oriol Junqueras han escenificat l'acord de pressupostos. Ho han fet en un acte a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) amb desenes de convidats on s'ha presentat públicament el renovat projecte del Tren Orbital. Quatre alcaldes -dos dels socialistes i dos de republicans- han volgut destacar la importància d'un eix ferroviari que connecti la segona corona metropolitana evitant Barcelona, però sobretot el pes dels dos partits a l'hora de vendre l'entesa a l'opinió pública. El president de la Generalitat i el d'ERC han coincidit tant en la necessitat de planificar noves infraestructures -més enllà de posar al dia les existents-, com sobretot que la futura línia de Rodalies permetrà definir el "model de país" del futur.
Un canvi en el model ferroviari
El Tren Orbital és un projecte a mitjà-llarg termini. De fet, la primera fase no podrà entrar en servei abans del 2034 mentre que el conjunt de la infraestructura es podria completar el 2041. Més enllà de quilòmetres de nova construcció -malgrat que la meitat aprofitarà vies existents- i noves estacions, l'acte ha volgut destacar l'entesa entre Govern i ERC, però també la importància del municipalisme i de trencar en el model radial on Barcelona sempre és el centre de tot.
“Fa un salt qualitatiu en l'Arc Metropolità, però també permet la connexió amb la Catalunya interior a través de les connexions de la resta de línies”, ha assegurat Sílvia Paneque. En aquest sentit, la titular de Territori ha recordat que no només va en detriment de la resta d'inversions pendents sinó que “és fonamental per tenir una xarxa mallada i eficient”. De fet, si s'acaba construint completament, connectaria amb totes les línies de Rodalies com de FGC.
Oriol Junqueras ha anat més enllà. Considera que aquesta infraestructura -presentada pel tripartit fa dues dècades- ha de permetre un "canvi de model". No només ferroviari, sinó també "econòmic, demogràfic i industrial". En la mateixa línia s'ha expressat el president Illa -que ha volgut destacar el "sentit de país" d'ERC i del seu líder poques hores abans que es ratifiqui l'acord de pressupostos-: "S'han de planificar les infraestructures del futur. Estem definint el model" de les pròximes dècades.
Poques concrecions en el finançament
I qui pagarà una obra de 121 quilòmetres -69 de vies noves- i 40 estacions, 23 de nova construcció? La resposta fàcil és l'Estat. Ara bé, hi ha poques concrecions sobre com i quan es podrà disposar dels 5.200 milions d'euros que pot costar l'obra -1.200 més que la proposta de fa dues dècades-. En aquest sentit, fonts de Territori admeten la possibilitat d'un préstec del Banc Europeu d'Inversions i tampoc tanquen la porta a la col·laboració público-privada, en un context on s'ha obert la via de convertir en concessions algunes de les noves infraestructures.
En l'acte públic, només Junqueras ha parlat de diners. I ho ha fet per assegurar que aquesta futura inversió s'ha d'afegir als 8.000 milions d'euros -3.000 dels quals executats- previstos per a Rodalies. Cal recordar que només la fase 0 -la millora de l'R8- i part de la fase 1 -la connexió entre les línies R3 i R8 i l'R8 amb l'R4 al Vallès- estan inclosos en el Pla de Rodalies.
Àmplia representació institucional del Govern i ERC
L'acte, celebrat al Cava Centre de Sant Sadurní d'Anoia ha comptat amb algunes de les primeres espases del Govern -a banda del president i la portaveu, hi havia el conseller de Presidència, Albert Dalmau-; la presidenta de la Diputació i portaveu del PSC, Lluïsa Moret, així com alguns dels principals negociadors d'ERC -Lluís Salvadó i Marc Sanglas, entre altres-.
Han intervingut els alcaldes republicans de Sant Sadurní d'Anoia -que ha reclamat que el Tren Orbital permeti descartar l'allargament del Quart Cinturó-, de Sitges i de Caldes de Montbui-, així com els socialistes de Sabadell i Vilafranca del Penedès. En les primeres files també destacaven alguns dels alcaldes del denominat Arc Metropolità, l'eix de ciutats de la segona corona que algun dia quedaran connectat amb el Tren Orbital sense haver de passar per Barcelona, com David Boté (Mataró), Juan Luis Ruiz López (Vilanova) o Ana Maria Martínez (Rubí). També hi era el terrassenc Jordi Ballart, l'únic alcalde de la segona corona que no forma part del PSC.
