Coincidint amb el Dilluns de Pasqua, vaig “rescatar” un tema de dies enrere sobre el Pla d'Actuació de la Bicicleta aprovat pel Govern. Com acostuma a passar, les xifres són espectaculars: 240 milions d'euros, uns 260 quilòmetres de nous carrils bici interurbans així com l'aposta per les rutes cicloturístiques i els aparcaments segurs a estacions de trens.
Més enllà de matisos -86 milions formen part d'actuacions ja en execució o pendents del pla anterior-, hi ha un element del document que em sembla interessant. La gran part dels recursos es destina a “noves vies ciclistes interurbanes destinades a la mobilitat quotidiana”. Que passi a ser habitual un element encara excepcional: anar en bici al poble o ciutat del costat per treballar, estudiar o fer encàrrecs bàsics.
Ho vaig titular bonic -Catalunya aposta per la bicicleta pels desplaçaments de fins a 10 quilòmetres- i alguns comentaris -molt assenyats-, qüestionaven la frenada dels darrers anys a Barcelona o que moltes de les actuacions continuen pensant en el turisme i l'esbarjo de cap de setmana. “Una pista de sorra que s'entolla no garanteix poder anar a treballar”, em comentaven a les xarxes socials. Totalment d'acord: si han de servir per als dies laborables, més enllà d'evitar pendents, garantir un mínim d'il·luminació cal que siguin asfaltats o encimentats i evitin l'acumulació d'aigua.
Ara bé, el que em va sorprendre més va ser les desenes de respostes destructives. “Normalitzem la misèria” -Amsterdam, París i Copenhaguen no són les ciutats més pobres del món-, “quina Catalunya? La que no aporta PIB?”, “no veieu més enllà del vostre mas” o “arribes suat i fent pudor” en són algunes (de les publicables). Algun dia m'hauran d'explicar aquest odi a la mobilitat activa i sostenible. És més barata, més saludable, força relaxant i sense emissions. Us recomano provar-ho i, en tot cas, exigir les condicions per fer-ho possible: rutes segures, aparcaments i facilitats de les empreses.
Calor de juny a inicis d'abril
Heu suat amb la bici, caminant o al metro? És normal. Vivim uns dies més propis de juny que d'abril. La bona notícia? Que aquest diumenge es viurà una normalització brusca de temperatures i tornaran els ruixats.
- Catalunya va superar dijous per primera vegada els 30 graus aquest 2026 amb màximes de fins a 31,9 °C a la Ribera d'Ebre.
- És normal? No. Però no és cap rècord. De fet, és el sisè any més matiner, però molt lluny del 2017 quan es va produir un 9 de març.
- I també ha caigut la primera nit tropical. I, en aquest cas, sí que és excepcional. El 2026 només queda per darrere del 2024 quan es va produir un 7 d'abril.
Aquesta setmana també ha estat notícia
- Renovables | Quantes plaques solars haurà d’acollir el teu poble? Consulta-ho municipi a municipi
- Biodiversitat | El canvi climàtic situa en perill d'extinció el pingüí més emblemàtic
- Mobilitat | Així serà la primera electrolinera ultraràpida de Barcelona
La volta al món en quatre notícies
- Glaceres en perill: la reforma legislativa de Milei que amenaça l'aigua a l'Argentina (llegit a Climática).
- La desforestació va augmentar un 66% l'any 2025 trencant una tendència d'anys de reducció (llegit a Mongabay).
- Un petit signe d'esperança: els goril·les de muntanya donen la benvinguda a dos parells de bessons a la regió de Virunga (llegit a The Guardian).
- L'administració Trump pagarà 1.000 milions de dòlars a Total Energies perquè abandoni els projectes d'eòlica marina i se centri en els de combustibles fòssils (llegit a la CNN).
