Fa pocs dies que es va posar a exposició pública el Plater, el document que marca els objectius de renovables a cada comarca i a cada municipi. En el cas d’Alcarràs (Segrià), fixa una quota de 121 MW de solar fotovoltaica, una xifra que ha quedat àmpliament superada amb la connexió de la primera gran instal·lació solar de Catalunya, formada per sis parcs que comparteixen punt d’evacuació. Aquest municipi del Segrià preveu cobrar 3 milions d’euros per les obres i un més cada any per l’activitat. "Preveiem millorar serveis i, sobretot, dedicar-los a la millora dels camins rurals", explica el seu alcalde Jordi Castany.
Els parcs solars no són com la pel·lícula
Alcarràs es va fer famosa internacionalment gràcies a la gran pel·lícula de Carla Simón. En la pel·lícula s’abordava l’abandonament rural i ho vinculava a la transició energètica. Una de les imatges més impactants poc té veure amb la realitat, ja que s’arrencaven presseguers per posar-hi plaques. La normativa catalana ho prohibeix de manera expressa.
"Hem aconseguit contribuir a la transició energètica i, al mateix temps, preservar el mosaic agrícola del municipi", assegura l’alcalde en declaracions a Nació. En aquest sentit, les vuit plantes autoritzades ocupen una gran finca de 800 hectàrees -la de Valmanya, a tocar de l’antiga casa de l’esposa de Francesc Macià-, propietat del grup agroalimentari Vall Companys.
"Pot suposar un impacte en el paisatge, però és una contraprestació que hem d’assumir per no dependre del petroli i les nuclears", assenyala Castany. Des del consistori, a més, es destaca que malgrat convertir-se en el gran pol solar de Catalunya això no afecta les explotacions agrícoles del municipi que, de mitjana, tenen 15 o 20 hectàrees. Lamenta, això sí, que la mediació que van intentar per aconseguir un acord per les indemnitzacions de la línia d’evacuació no tingués èxit.
Alcarràs concentra un terç de la potència solar
Catalunya va tancar el 2025 amb tot just 455,9 MW, segons les dades del Ministeri de Transició Ecològica facilitades per Jaume Morron, expert en renovables. A mitjans gener, es va connectar en proves a la xarxa el parc solar Carbeso Solar, al municipi de Pujalt (Anoia). Amb 42,6 MW de potència nominal -46 de potència pic- aquesta instal·lació promoguda per Ignis es va convertir en la més gran de Catalunya sobre terreny.
"Va generar molta controvèrsia i ara ens hi comencem a acostumar", assegura l'alcalde, Pere Masana. En aquest sentit, recorda que es van autoritzar tres parcs amb continuïtat territorial, dels quals els dos de l'empresa aragonesa Forestàlia, de moment, no han tirat endavant. "Vam aconseguir que el promotor ens financi la creació de comunitats energètiques a tots els nuclis del municipi", explica en declaracions a Nació. Ara bé, lamenta que tinguin un enfocament extractiu: “Aprofiten un recurs i se'n van. Deixen poca petjada”. Pujalt, de fet, té dos parcs eòlics -a part del projecte comunitari Viure de l'Aire del Cel- i ara espera el boom de les bateries. “El Plater arriba tard i tampoc regula l'emmagatzematge”, afegeix.
La mateixa Ignis va rebre l’autorització per construir quatre parcs a Alcarràs. Dos els va construir -i, segons ha pogut confirmar Nació, es van començar a connectar a partir de mitjans de febrer- i els altres els va vendre a la multinacional alemanya IB Vogt.
Els altres quatre parcs -que si es té en compte la potència pic freguen el màxim de 50 MW per ser tramitats des de Catalunya- també estan connectats. Segons el Ministeri, entre les sis instal·lacions -que formen un clúster ja que comparteixen punt de connexió i línia d’evacuació- sumen 252,3 MW de potència nominal, magnitud que té en compte el màxim que poden abocar a la xarxa.
D’aquesta manera, Catalunya té actualment una potència sobre terreny de 805,9 MW, de la qual un 31% es concentra a Alcarràs. “Hem superat àmpliament l’objectiu del Plater. Ja hem complert la nostra quota amb la transició energètica”, explica Jordi Castany. En aquest sentit, en principi, descarta noves instal·lacions -el Pl més enllà de si s’acaben desencallant les altres dues pendents.
Entre el clúster del municipi del Segrià i el parc de Pujalt, la fotovoltaica va sumar en poques setmanes uns 300 MW que, juntament amb altres projectes petits, ha permès pràcticament duplicar la potència instal·lada, tal com va destacar aquest dimecres la directora general d’Energia, Marta Morera, en una jornada organitzada per Unef. "Tot i que a Catalunya es prioritza l'autoconsum i la generació distribuïda amb parcs petits, és positiu que també hi hagi parcs més grans per poder incrementar ràpid la potència renovable i apropar-nos als objectius de la Proencat", assegura Pere Borràs, codelegat d'aquesta patronal a Catalunya.
Els principals parcs de Catalunya
Abans de la connexió dels primers parcs que es poden considerar de gran dimensió -especialment en el cas d’Alcarràs-, la instal·lació de major potència s’ubicava a Constantí amb 14,9 MW, una xifra que equival a poc més de dos molins eòlics dels que s’instal·len actualment.
També destacava el parc dels Valentins, a Ulldecona (Montsià), que combina la producció solar amb l’agrícola i que ha comprat L’Energètica. L’empresa pública també disposa d’un parc a Vidreres que, malgrat ser petit (2,8 MWn), és encara ara el segon més gran de les comarques gironines, una demarcació que continua sense tenir cap parc eòlic terrestre ni cap de solar de dimensió mitjana o gran.
De fet, la situació de Catalunya contrasta amb la del conjunt de l’Estat que ja té 40.000 MW instal·lats. En aquest sentit, l’energia solar fotovoltaica -sense tenir en compte l’autoconsum- només va aportar l’any passat un 1% de la demanda elèctrica, un fet que queda molt lluny dels objectius fixats per la mateixa Generalitat.
