L'abril va ser el més càlid a Catalunya d'ençà que hi ha registres i en algunes escoles les temperatures es van començar a disparar. Un avís del que passarà les pròximes setmanes i que amenaça amb un final de curs complicat, més enllà de les vagues. De fet, la meitat dels centres educatius públics no estan preparats pel nou clima que ja tenim. Adaptar-los costaria un màxim de 1.300 milions d'euros en una dècada, segons un informe de la fundació Equitat.org. “No es pot rendir a 30 graus”, assegura Clara Riera, directora d'una escola que ha afrontat unes obres integrals de rehabilitació energètica.
Fins a 65 dies per sobre de la temperatura màxima
Catalunya ha encadenat del 2022 al 2024 els quatre anys més càlids. Aquest fet, provoca que cada vegada més municipis -i, per tant, escoles i instituts- tinguin valors més elevats. El codi d'edificació indica que les aules han d'estar a un màxim entre 23 i 26 ºC. L'informe de l'antiga Fundació Bofill situa com el llindar els 27 graus d'índex de calor, una magnitud que, tal com explica Joana Ortiz, investigadora de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), no només inclou la temperatura sinó també la humitat.
En aquest sentit, l'estudi identifica que aquest màxim s'assolirà a finals de la dècada entre 22 i 65 dies, en funció de la zona del país. “La temperatura a les aules es dispara molt més, no només per la presència dels infants sinó també en funció de l'orientació i de si està sota coberta”, apunta Ortiz, especialista en eficiència i confort tèrmic d'edificis i una de les coautores de l'estudi.
Recerques internacionals confirmen pitjors resultats per als alumnes quan se superen aquest tipus de temperatures. “Nosaltres no en tenim evidències empíriques, però no és possible treballar o estudiar mínimament bé si es passa fred o calor”, destaca Clara Riera, directora de l'escola pública Sant Sadurní de Montornès del Vallès.
Instituts i escoles no adaptades al clima actual
“Les escoles del país es van dissenyar per a un clima que ja no existeix”, destaca Ismael Palacín, director d'Equitat.org. En aquest sentit, 1.220 dels 2.500 edificis escolars no es van construir o reformar amb criteris d'adaptació i acumulen dèficits, d'aïllament, materials o ventilació.
De fet, abans del 2000 aquest aspecte no formava part dels reglaments que regulen la construcció. És el cas de l'escola Sant Sadurní, construïda als anys 60, i que fa dos cursos va afrontar unes obres de “gran envergadura” per tal de ser un edifici molt més eficient i sostenible.
- Obres de rehabilitació energètica a l'escola Sant Sadurní de Montornès del Vallès
- Cedida a Nació
Una partida de més d'1 milió d'euros dels fons Next Generation ha permès reduir fins a un 70% el consum energètic. Concretament, segons explica l'arquitecta municipal Sandra Ribas es va actuar de manera integral en les façanes per tal de tenir un aïllament potent, es va construir una estructura per tal que el sol no impactés directament sobre les aules -un passadís que, al mateix temps, serveix com a sortida d'emergència- i es va instal·lar un sistema de climatització amb aerotèrmia. “Ha suposat l'eliminació dels combustibles fòssils, ja que és 100% elèctric i, en bona part, subministrada per plaques solars”, afegeix la tècnica de l'Ajuntament de Montornès.
La directora del centre explica que se'ls va proposar abandonar el centre durant un any, però que ho van rebutjar. “Vam assumir com a equip docent que ho podríem gestionar i que patiríem per fer un salt endavant”, relata en declaracions a Nació. En aquest sentit, la millora ha estat absoluta: “Tant de bo totes les escoles ho poguessin fer”, afegeix Riera.
- Així ha canviat la façana de l`escola Sant Sadurní de Montornès del Vallès
- Cedida a Nació
Precisament, la fundació Equitat.org ho considera un cas exemplar, no només per l'actuació sinó sobretot per la coordinació entre administració i comunitat educativa. En aquest sentit, reclamen un pla d'adaptació global perquè no depengui d'iniciatives individuals -com l'aposta de l'AFA Samuntada de Sabadell per tenir un edifici més sostenible- i que suposi un nou element de desigualtat entre centres o entre municipis. De fet, mentre ciutats com Barcelona -gràcies al Pla Clima- estan millorant molt, a la resta de Catalunya la situació és molt pitjor.
El cost d'adaptar els centres
I quants diners costarà adaptar les escoles i instituts al nou clima de Catalunya? L'estudi signat per Joana Ortiz, l'ambientòloga Mar Satorras (Institut Metròpoli) i Isabel Ruíz-Mallén, professora de la UOC, estima un rang d'inversió entre els 500 i els 1.300 milions d'euros en un màxim de deu anys.
En aquest sentit, es calcula que les renovacions integrals suposen destinar poc més d'un milió d'euros per escola. Inclou la rehabilitació de les façanes, els sistemes de refrigeració, la instal·lació de plaques fotovoltaiques i la renaturalització dels patis. “Sempre cal prioritzar els sistemes passius, ja que hi ha escoles que, segurament, encara no necessiten climatització”, explica Ortiz a aquest mitjà. De fet, sense aquesta part, les actuacions es poden reduir a menys de 400.000 euros.
La renovació dels centres, en dades
- Centres pendents de transformar: 1.220
- Ritme anual de transformació: 244 (5 anys) o 122 (10 anys)
- Pressupost anual: 175 milions (5 anys) o 87 milions (10 anys)
- Cost per alumne anual: 400 euros (5 anys) o 200 euros (10 anys)
La fundació Equitat.org acaba estimant que seria necessari invertir en total uns 2.000 euros per alumne, un cost que consideren molt inferior al de no actuar. En aquest sentit, la investigadora de l'IREC recorda que més enllà del rendiment escolar, la manca de confort tèrmic impacta en la salut i en les desigualtats socials.
Per altra banda, recorda que no tenir escoles i instituts adaptats -com sí que passa amb la resta d'equipaments públics- pot acabar suposant retallar el calendari escolar. Malgrat que ara mateix sembla exagerat, suspendre classes per la calor no només ha passat en zones llunyanes com el Pakistan o l'Índia, sinó en dues ocasions recents a les illes Canàries. “L'escola ha de ser un refugi climàtic”, conclou.
