La ciutat de Barcelona ja té més de 270 quilòmetres de carril bici construït, més del doble que fa deu anys. De fet, malgrat que aquests espais fa més de tres dècades que són presents a la ciutat, l'accelerada s'ha produït sobretot en els últims temps. Així, després que Pasqual Maragall inaugurés el primer carril bici permanent l'any 1990 a la Diagonal, i la resta d'alcaldes posteriors anessin engreixant la xarxa ciclable, l'impuls més destacat apareixeria durant els mandats d'Ada Colau.

Ara, amb l'etapa Jaume Collboni, malgrat planificar-ne nous trams, s'ha frenat el creixement dels anys previs. De fet, està previst que les xifres de l'actual govern municipal (16 km) quedin per darrere de les executades per Xavier Trias (26,4), segons les dades recopilades per Nació a partir dels informes oficials de l'Ajuntament. Fonts de l'actual consistori, per la seva banda, asseguren que més enllà de les xifres es treballa per "recosir eixos ciclables" i per augmentar-ne la seguretat, especialment amb l'estratègia de traslladar les bicis de la vorera a la calçada.

Només 16 km en el primer mandat de Collboni

Segons el retrat aconseguit a partir de diverses fonts de dades públiques, l'evolució dels quilòmetres de carril bici existents a la ciutat mostra que l'etapa de BComú al capdavant del consistori -amb el PSC com a soci durant gran part de l'acció de govern- va deixar fins a 143 km nous dedicats a la bicicleta. Al mandat de Trias (CiU) van desenvolupar-se'n 26,4. Abans, entre Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu s'havien estrenat 93,6 quilòmetres de carril bici permanent.

Aquestes són les xifres oficials si s'atribueix a cada alcalde el primer any que governa sencer perquè els mandats comencen al juny, però a la pràctica les obres d'un executiu no deixen fruits fins que passa almenys mig any. Així, aquest sistema de recompte encara no permet veure l'obra completa del primer mandat de Collboni, ja que caldria esperar fins a acabar el 2027. Tanmateix, les dades dels primers anys i les projeccions anunciades mostren una frenada clara: el 2024 es van estrenar quatre quilòmetres d'espai per a la bicicleta; el 2025, cap; i durant el primer trimestre del 2026 se n'han sumat 3,1. De fet, a principis de l'any passat, el mateix govern socialista anunciava que els seus plans fins a final de mandat consistien a ampliar la xarxa de carrils bici en 12 quilòmetres. Això deixaria un creixement total d'uns 16 km durant l'etapa Collboni.

De fet, d'aquesta dotzena de quilòmetres projectada entre el 2025 i el 2027 a tota la ciutat, la meitat corresponen a Montjuïc. La idea inicial era fer-hi arribar un nou carril bici durant el període en què el primer equip del Barça jugava a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, ja que s'havia de millorar la mobilitat a la zona, però finalment s'ha projectat la seva entrada en vigor per a principis de l'any vinent. A banda, s'han activat políticament alguns projectes pendents, com el reclamat carril bici del passeig de Maragall. La iniciativa sortia mencionada a un acord entre el PSC i ERC l'estiu passat, però d'entrada l'obra no contemplava cap calendari clar. Se centrava a encarregar la redacció del projecte per 51.000 euros.

Aquest tarannà, però, dona seguiment a la línia política marcada fins ara per l'executiu socialista. El fenomen urbanístic dels carrils bici mai no ha estat la seva prioritat discursiva i, de fet, al programa electoral del 2023 només es mencionava la proposta de Montjuïc i la idea de "continuar l'expansió" marcada al pla de mobilitat urbana 2024, sense matisos afegits. L'establiment d'itineraris per travessar plaça Catalunya -una de les actuacions més reclamades pels usuaris- es deixa per al consistori que es formi després de les municipals.

Perdre pistonada internacional

Aquest nou rumb canvia la postura internacional de Barcelona pel que fa a la població que es mou en bicicleta. L'urbanista i investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) Jordi Honey-Rosés assegura que el govern Collboni es caracteritza per "haver posat fre a les transformacions més ambicioses" per fer la ciutat "més amigable a la bici".

"No només ho dic jo, sinó que Barcelona ha caigut uns 30 llocs en el rànquing de ciutats bike-friendly realitzat per Copenhaguenize", un estudi internacional liderat per una consultora danesa. L'any 2019 la capital catalana ostentava la 13a posició. Al darrer índex, el del 2025, queia fins al número 42, quan sempre havia estat en el top-20. Lideren el rànquing Utrecht, Copenhaguen, Gant, Amsterdam i París -ciutat que precisament ha viscut un canvi radical amb una aposta sense reserves per la bici i la renaturalització-.

Barcelona farà 12 km de nous carrils bici, però deixa plaça Catalunya pel 2027

En aquest sentit, Honey-Rosés remarca que ara a Europa moltes altres ciutats s'han posat les piles, mentre que l'urbanisme barceloní ha anat relegant la prioritat ciclista. Així, recorda que més enllà de construir quilòmetres de carrils bici, també es pot animar a l'ús de la bicicleta millorant les actuals vies segregades, fent un millor disseny d'interseccions que s'han detectat com a perilloses, fent un pas endavant contra els robatoris de bicis -un dels factors que frenen el seu ús a la capital catalana- o, fins i tot, implementant un peatge urbà.

Des de l'actual govern municipal s'assegura que l'estratègia passa "sens dubte per contribuir treballant per millorar la xarxa ciclista". Fonts consultades per Nació apunten a dos grans objectius: recosir la xarxa actual -per exemple amb petites actuacions com les dels Jardinets per connectar el passeig de Gràcia i la zona pacificada del barri- i de millora de la seguretat, especialment amb l'estratègia de baixar els carrils bici de la vorera a la calçada. En aquest sentit, la gran obra prevista és la reforma de la Meridiana que, en la nova fase, permetrà allargar l'actual carril bici central de grans dimensions.