El febrer de 2024, mentre els embassaments se situaven en mínims històrics, l'aleshores ministra Teresa Ribera va anunciar que destinarien 500 milions d'euros per construir dues noves dessalinitzadores que contribuïssin a blindar Catalunya de les sequeres. Ara, quasi 20 mesos després, la consellera Sílvia Paneque torna de Madrid amb el compromís que l'ampliació de la planta de Blanes i la nova dessaladora del Foix es puguin tramitar conjuntament. Això sí, després de reunir-se amb el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha evitat posar dates concretes sobre la seva construcció.
Aportaran fins a 90 hm3 d'aigua
“Si els incendis s'apaguen a l'hivern, la lluita contra la sequera es fa amb els embassaments plens”, ha assegurat Paneque després de reunir-se amb el número 2 del Ministeri de Transició Ecològica. En aquest sentit, torna a Madrid amb el compromís del govern espanyol que les dues dessalinitzadores es tramitin conjuntament i “facin un pas definitiu cap a la seva licitació”, un tràmit que fa mesos no s'acaba de desencallar.
De les dues, la més gran és l'ampliació de la planta de Blanes, que passarà de l'actual producció màxima de 20 hm3 a 80. En el cas de la nova planta del Foix, entre Cubelles i Cunit, tindrà una capacitat d'aportar al sistema uns 30 hm3 i estarà connectada tant a la xarxa de Barcelona com a la de Tarragona, fet que desperta suspicàcies entre entitats com la Plataforma en Defensa de l'Ebre.
Una vegada entrin en servei la capacitat de produir aigua dessalinitzada a Catalunya es més que duplicarà i passarà dels actuals 80 fins a 170. Cal recordar que mantenir funcionant a ple rendiment aquestes instal·lacions és una de les raons -juntament amb les pluges- que s'arribi a la tardor amb els embassaments per sobre del 70%.
La consellera de Territori també ha fet un segon anunci: la licitació d'un estudi d'alternatives per a la futura dessalinitzadora de la Costa Brava nord, el gran canvi en la planificació que va introduir el PSC en arribar a la Generalitat.
Una dessaladora que semblava desencallada fa 20 mesos
En l'objectiu de blindar Catalunya davant de futures sequeres una de les infraestructures més importants -per la quantitat d'aigua que podrà produir- és la nova dessalinitzadora de Blanes. De fet, si hi sumem l'actual instal·lació, es convertirà en la instal·lació destinada al consum humà més gran d'Europa, superant a la del Prat.
Malgrat que les institucions coincideixen amb la seva necessitat, el camí no està sent gens fàcil. Davant de la impossibilitat que fos finançada per la Generalitat pel seu elevat cost, el govern espanyol va anunciar el maig de 2023 que l'assumia i la declarava d'interès general. A finals d'aquell any, es va aprovar el projecte bàsic i l'estudi d'impacte ambiental.
Després de mesos d'incertesa, una reunió el febrer de 2024 -en el moment més crític de la sequera- entre el conseller David Mascort i la ministra Teresa Ribera va permetre resoldre com es faria. Es va anunciar que Acuamed la licitaria, que conjuntament amb la dessaladora del Foix es finançarien amb fons europeus i que, posteriorment, es traspassarien a Aigües Ter-Llobregat. En aquell moment es va donar per fet que la licitació seria un fet a l'abril, però fonts consultades per Nació assenyalen que l'Advocacia de l'Estat va posar objeccions a un acord que implicava el Ministeri, Acuamed, la Generalitat i ATL amb finançament europeu.
No va ser fins a inicis de juliol que el consell de ministres va acordar modificar el conveni de gestió directa d'Acuamed, amb set noves actuacions entre les quals les dues dessalinitzadores catalanes. Malgrat que la licitació semblava imminent -a tot estirar el setembre de 2024-, ha passat un any sencer i els diversos terminis que consellera Sílvia Paneque anava suggerint vencien.
Fonts del Departament de Territori expliquen que el juliol passat es va desencallar un element clau: la modificació dels estatuts de l'empresa estatal Acuamed per tal que pugués fer-se'n càrrec. Ara, la reunió d'aquest dimecres ha servit perquè el projecte de Blanes es passi a tramitar conjuntament amb el Foix. En el cas de la Tordera, inicialment tant el Govern com el Ministeri planificaven la nova dessalinitzadora per al 2028. Però el nou cronograma que va presentar l'actual executiu ja ho va endarrerir fins al 2029, ja que el termini d'execució de les obres és d'uns 50 mesos. Després de la trobada a Madrid, Paneque ha evitat posar dates.
