Massa sovint es confon transició energètica amb desplegament de renovables. Tanmateix, és un procés complex que va molt més enllà i té, com a element clau, la descarbonització dels sectors econòmics. O dit d’una altra manera: han de poder continuar produint béns o serveis sense produir emissions (netes) de CO2.

Es tracta d’un escenari més fàcil d’explicar que d’aconseguir. En aquest sentit, segons càlculs de la Generalitat, només en el cas de la indústria té un cost de 9.500 milions d’euros -addicionals a la inversió dedicada a la modernització dels processos productius-, dels quals 4.900 s'haurien d'assumir des de l'administració pública. Es tracta d’una de les conclusions del document presentat per Sílvia Paneque aquest dimecres al DFactory de la Zona Franca i que pretén ser el punt d’inici d’un procés de negociació tant amb els sectors industrials com amb empreses individuals per “ajudar-los i acompanyar-los” en el camí cap a les emissions zero. “El creixement econòmic i la descarbonització són plenament compatibles”, assegura la consellera de Territori.

Més del 30% de les emissions de Catalunya

La Generalitat, a través de l’Institut Català de l’Energia, pretén analitzar sector per sector com descarbonitzar l’economia catalana. De moment, ha començat amb la indústria amb la presentació d’un full de ruta per intentar complir tant els objectius energètics per a final d’aquesta dècada com sobretot la neutralitat climàtica l’any 2050. Després serà el torn dels edificis -ja en elaboració-, el transport i el primari.

I per què començar per la indústria? No només és el segon consumidor d’energia a Catalunya sinó que és el responsable del 30,6% de les emissions de CO2. Ara bé, el potencial de descarbonització és molt elevat -no es tracta d’un sector difús com el transport- i, a més, és estratègic que el país pugui mantenir-la al mateix temps que mitiga el canvi climàtic.

I quins són els objectius? Els marquen els pressupostos de carboni, recorda Jaume Margarit, cap de Planificació Energètica de l'Icaen: reduir un 50% fins al 2030 (de 12,2 a 9,0 milions de tones de CO2). Ara bé, són transformacions que requereixen temps. Ho adverteix Maria Mas, directora gerent de l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona: “Una comanda per substituir un forn de vapor per un elèctric té un termini d'entrega de dos anys”, assenyala. “El que no estigui planificat avui, no serà una realitat el 2030”, afegeix.

Encara més escèptic s'ha mostrat Albert Avellaneda, director de Ciment Català, un dels sectors més difícils de descarbonitzar. “Per fer-ho necessitem estratègies de captura i emmagatzematge de carboni i no s'està avançant”, lamenta.

Sovint, els problemes són més bàsics per iniciar les transformacions. Ho assenyala Josep Casas, director de l'àrea d'Energia i Sostenibiliat de la patronal Cecot: “Al Vallès el 30% de les cobertes de les indústries encara estan cobertes de fibrociment”, assenyala. 

“La indústria s’ha d’enfortir com un dels grans motors de l’economia catalana”, recorda Paneque. En aquest sentit, assenyala que els països nòrdics marquen el camí en fer-ho compatible amb la sostenibilitat: Dinamarca amb l'eòlica o Suècia amb l'acer verd. Per la consellera, el nostre país té els tres elements necessaris per fer possible aquesta aposta: sol i vent, talent i també innovació.

Indústria, energia i emissions, en xifres

• Segon sector consumidor, només per darrere del transport.
• Demanda d'energia: 4.932,7 ktep, 35% del total.
• Tendència: descens del 9,4% en el consum entre 2021 i 2023.
• Intensitat energètica: 0,11 tep per 1.000 euros reals (quasi el doble que la mitjana de l'economia catalana: 0,06 tep).
• Emissions de combustió: 9,6 milions de tones de CO2 (30,6% del total).
• Emissions de procés: 3,8 milions de tones de CO2 equivalent.
• Valor afegit brut (VAB): 41.460 milions d'euros (equivalent a un 74% del conjunt de l'economia catalana).
• Ocupació: 497.727 treballadors.

Estratègies per a 20 subsectors

La indústria catalana es divideix en 20 sectors: des del cimenter al siderúrgic passant pel paperer, l’automoció o el químic, entre altres (que l'Icaen encara ha subdividit en 50). Com més electrointensius i termointensius són -ús d’energia elèctrica o calorífica per unitat de producció- més difícil pot ser la descarbonització. Segons Xavier Roca, director general d'Indústria, les polítiques industrials europea i catalana ja hi estan alineades: des d'apostar pel cotxe elèctric a aconseguir processos sense emissions i matèries primes sostenibles.

En aquest sentit, el “Full de ruta per a la transició energètica i la descarbonització en l’horitzó 2050” presentat per l’Icaen en una jornada al DFactory de la Zona Franca analitza totes les estratègies que han d’emprendre les empreses dels cinquanta subsectors i analitzen si, actualment, són viables tecnològicament, però sobretot econòmicament.

Algunes de les estratègies més rellevants són:

• Autoconsum solar fotovoltaic
• Eficiència energètica i optimització de processos
• Electrificació de processos tèrmics de baixa i mitjana temperatura
• Electrificació de processos tèrmics d’alta temperatura
• Diversificació energètica de processos tèrmics
• Canvis en el procés i materials
• Captura i emmagatzematge de CO2     

L'estudi ha de ser la base perquè administració i empreses assoleixin acords individualitzats perquè cada empresa es descarbonitzi i, per tant, millori la seva competitivitat a llarg termini. En aquest sentit, s'iniciarà un procés de diàleg amb els actors de cada subsector per tal d’identificar els passos a seguir, establir objectius concrets i dissenyar els instruments per fer-ne l’acompanyament, accions que es formalitzaran en acords.

Inversions que seran estalvis a llarg termini

Què representen 9.500 milions d’euros? És exactament la quantitat que Catalunya rebria en dos anys si tira endavant la proposta de nou finançament o el 75% de la despesa anual de les administracions públiques en educació.

Des de la Generalitat, s’és conscient que caldrà establir mecanismes per ajudar i incentivar a assumir a aquesta despesa tan important amb una aportació pública necessària de 4.900 milions, segons Margarit. Ara bé, les estimacions de l’Icaen és que en l’escenari 2050 suposaran un estalvi de fins a 1.200 milions d’euros anuals gràcies a l’alta penetració de les renovables, a l’encariment dels combustibles fòssils i dels costos associats a les emissions de CO2.