El temporal ha estat molt menys intens de l’esperat, però el temps sí que ha girat com un mitjó com apuntaven els meteoròlegs. En aquest sentit, la refrescada ha estat general, res a veure amb els valors que s’han viscut a Catalunya tot l’estiu i a inicis de setembre. Ara bé, les temperatures disparades no són només al nostre país o a Europa occidental: el conjunt del planeta ha batut el rècord absolut de temperatura mensual. O dit d’una altra manera, l’agost del 2026 va ser el mes més càlid d’ençà que hi ha registres.
El planeta torna a bullir
El juliol acostuma a ser al conjunt del planeta el període més càlid -cal tenir en compte que hi ha més terra emergida a l’hemisferi nord que al sud-. Algunes vegades ho acaba sent l’agost, però enguany s’ha produït un element extraordinari: ha estat el més càlid, superant el juliol de 2023.
Concretament, segons les dades del projecte europeu Copèrnicus, el conjunt del planeta es va situar en 16,96 ºC. Algú podria pensar que és una temperatura fresca? Ni de bon tros. No només és la més alta sinó que suposa un escalfament d’1,65 graus respecte a l’era preindustrial.
De fet, el planeta no superava el temut llindar dels 1,5 graus des del novembre passat. L’anomalia d’aquest agost no és rècord absolut -+1,78 ºC el desembre de 2023-, però contrasta amb la majoria dels agostos, entre 1,1 i 1,5.
El Niño contribuirà a disparar l’escalfament
Tot apunta que el valor d’aquest agost suposarà un punt d’inflexió. En aquest sentit, el planeta s’enfronta a un episodi del Niño que podria ser dels més intensos de les darreres dècades. Aquest fenomen, considerat el que provoca més variabilitat natural de la temperatura, amenaça en amplificar molt l’escalfament provocat pel canvi climàtic.
De fet, anys més càlids de cada dècada han acostumat a coincidir amb el segon any dels episodis del Niño. En aquest sentit, tot apunta que el 2027 marcarà un nou màxim anual.
De moment, l’agost ja va suposar un rècord de la temperatura dels oceans liderada per l’intens escalfament del Pacífic equatorial, la zona on es formen aquest fenomen temut a bona part del planeta.
L’estiu més càlid a Europa
Bona part d’Europa ha encadenat onades de calor des de finals de maig fins a inicis de setembre. En aquest sentit, Copèrnicus constata que ha estat l’estiu més càlid. Ara bé, el que sorprèn -com ha passat a Catalunya- és la magnitud de l’anomalia.
Fins ara, el rècord era del 2003 -l’any en què països com França van descobrir l’impacte del canvi climàtic en la salut- amb una anomalia d’1,98 ºC respecte al període 1990-2020. Enguany, en canvi, s’ha disparat fins a 2,54.
“Les comunitats, les economies i els ecosistemes de tot el món noten cada cop més els impactes d'aquestes condicions”, apunta Samantha Burguess, responsable de projecte Copèrnicus.
