L’ozó és un contaminant que preocupa a Catalunya. S’ha vist aquest estiu, durant el qual s’han disparat els avisos per la superació dels llindars d’informació. Ara bé, es tracta d’un problema que afecta cada vegada més persones d’arreu del món.
Segons l'últim informe Atmosphere Watch, publicat pel Servei de Monitoratge de l'Atmosfera de Copèrnicus (CAMS), un 34% de la població global ha estat exposada enguany a nivells perillosos d'ozó troposfèric. Aquest fenomen, conegut com el “peatge climàtic de l'ozó”, posa de manifest com l'escalfament global i la contaminació atmosfèrica es retroalimenten, convertint l'aire que respirem en un risc directe per a la salut pública, l'agricultura i els ecosistemes.
Un contaminant secundari
L'ozó és una molècula formada per tres àtoms d'oxigen i, per aquest motiu, es coneix com a O3 -l'oxigen que respirem en té dos-. Ara bé, no es tracta d'una substància que s'emeti en cap procés industrial o el trobem al medi ambient de manera natural: és un contaminant secundari format a partir de la descomposició d'altres elements.
Concretament, els principals precursors són els òxids de nitrogen (NOx) i els compostos orgànics volàtils (COV) emesos principalment pels vehicles i la indústria. La llum solar, en interaccionar-hi, provoca que es trenquin aquestes molècules i els àtoms d'oxigen alliberat es recomponen amb el que hi ha a l'atmosfera formant l'ozó.
Evidentment, aquest procés es genera tot l'any, però és a l'estiu -amb una major radiació solar i, especialment, en episodis de forta calor- quan aquesta reacció es multiplica i pot suposar un problema tant per a les persones com per als ecosistemes.
Només un 5% respira aire de bona qualitat
Actualment, només un 5% de la humanitat ha pogut respirar al llarg d’aquest 2026 un aire que, segons els criteris de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre l'ozó, és de bona qualitat. Si s’hi sumen els llindars considerats acceptable o moderat, tot just s’arriba al 32%.
En canvi, un 34% pateixen condicions extremadament pobres mentre que un 34% més es reparteixen a parts iguals entre nivells de qualitat pobra o molt pobra.
Per continents, Àsia presenta les pitjors dades, a causa de l’impacte del transport i l’activitat industrial, combinada amb els incendis. Concretament, un 53% pateix condicions extremadament negatives, fet que inclou ciutats com Delhi, Dakha, Lahore o Chongqing. Ara bé, si s’hi inclouen les següents dues categories, fins al 90% dels asiàtics pateix elevats nivells d’ozó.
A Nord-amèrica, per la seva banda, també els grans incendis dels Estats Units i el Canadà intensifiquen els efectes de la contaminació primària i provoquen que els nivells d’ozó siguin dolents per a un 70% dels seus habitants.
L’impacte de les onades de calor a Europa
A Europa, les dades no són especialment millors. Concretament, la meitat dels habitants del vell continent respiren aire contaminat per ozó. Aquesta situació, segons Copèrnicus, palesa una “paradoxa complexa”: malgrat la reducció dels contaminants directes -l’any 2030 els llindars legals màxims es reduiran a la meitat-, l’increment de les onades de calor recurrents ha neutralitzat part d'aquests avenços, accelerant la formació d’ozó, especialment a l’estiu.
La situació més crítica es viu al nord d’Itàlia, en ciutats com Milà. L’aire queda estancat a la plana padana i, combinat amb la forta activitat industrial i el trànsit, afavoreix la concentració d’ozó. Els Països Catalans -i la majoria de la costa mediterrània- se situa en un segon nivell, amb valors d’ozó molt pobres. De fet, el Principat viu el pitjor any de les dues darreres dècades amb un total de 33 dies i fins a 121 hores amb la superació del llindar d'informació.
Curiosament, a casa nostra hi ha un efecte del canvi climàtic que afavoreix la contaminació d'ozó. La reducció de brises marines amenaça en mantenir-ne les concentracions al litoral i que no es dissipi cap a l'interior.
La contaminació no entén de fronteres
L'estudi elaborat pel Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF) posa un èmfasi especial en el fet que la contaminació no entén de fronteres nacionals.
Durant el juliol, per exemple, el fum generat pels devastadors incendis del Canadà van recórrer milers de quilòmetres fins a cobrir grans metròpolis com Nova York en ple Mundial de futbol, abans de creuar l'Atlàntic i elevar les concentracions de partícules fines (PM2,5) a diferents punts de l'Àrtic, Groenlàndia i, fins i tot, d’Europa.
A més, grans plomalls de pols del Sàhara han travessat l'Atlàntic de manera recurrent cap a les illes Canàries, el Cap Verd i el Carib -i també a casa nostra-, demostrant que la qualitat de l'aire local depèn directament de fenòmens meteorològics i químics originats a milers de quilòmetres de distància.
En aquest context, els experts recorden que l'ozó troposfèric també actua com un potent gas d'efecte d'hivernacle, creant un bucle de retroalimentació: com més augmenten les temperatures globalment, més facilitat té l'atmosfera per generar ozó (i a més ozó, més augmenten les temperatures). Laurence Rouil, directora del CAMS, destaca la necessitat urgent de disposar de dades en temps real per dissenyar polítiques públiques coordinades, recordant que aquest contaminant no només amenaça la salut cardiovascular i respiratòria de milions de persones, sinó que redueix de forma alarmant la capacitat de produir aliments i la salut dels ecosistemes.
