Aquests dies d'onada de calor la mala visibilitat domina Catalunya. La causa és una nova intrusió de pols sahariana. En aquest sentit, un estudi publicat per la prestigiosa revista Nature ha confirmat que l'actual situació no és aïllada ni molt menys. La contaminació per pols mineral ha augmentat de manera consistent i generalitzada entre els anys 2012 i 2021.
La investigació, que radiografia una dècada de dades atmosfèriques, apunta que les regions del sud d'Europa i de la conca mediterrània són les principals damnificades per un fenomen global que amenaça greument els objectius de salut pública i de qualitat de l'aire de la Unió Europea.
Les zones d'Europa més afectades
Per arribar a aquestes conclusions, un equip de científics liderat per Petros Vasilakos, Imad El-Haddad i Kaspar Daellenbach ha compilat prop de 18.500 mesuraments diaris de metalls vinculats a la pols -com ara l'alumini, el titani, el silici, el calci i el ferro- en 103 estacions rurals i urbanes de tot el continent.
Mitjançant el desenvolupament d'un model de machine learning, els investigadors han pogut traçar l'evolució diària d'aquestes partícules. El mapa resultant no deixa lloc a dubtes: l'increment és general, però esdevé especialment crític a Itàlia, a la península Ibèrica així com al Mediterrani oriental, on la densitat de la pols en suspensió ha assolit fites inèdites.
La dada més preocupant de l'estudi és l'impacte humà i sanitari que ja s'està pagant. L'any 2021, la pols transportada des d'altres latituds ja representava el 31% del valor límit anual de partícules PM 10 que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el 26% respecte a les partícules més fines (PM 25). Ara bé, cal recordar que els límits legals europeus, malgrat que es rebaixaran a la meitat el 2030, continuen per sobre de la recomanació de l'agència de Nacions Unides.
Al sud d'Europa la mitjana ja arriba a 46 episodis de pols anuals. No és d'estranyar, que l'Aemet hagi desenvolupat -conjuntament amb el Barcelona Supercomputing Center-, una eina de predicció d'aquestes intrusions.
De fet, l'estudi demostra, a més, una correlació directa i alarmant entre la qualitat de l'aire i les taxes de supervivència: durant aquests dies d'intrusió sahariana, els nivells de pols registrats s'associen amb un increment del 0,67% de la mortalitat diària, a causa de l'agreujament de patologies respiratòries com l'asma i de malalties cardiovasculars. Altres investigacions ja havien demostrat la capacitat de transportar bacteris i fons procedents del Sàhara.
El doble de pols que l'època preindustrial
La investigació aporta un matís clau sobre la naturalesa del fenomen: el problema no és que els episodis de pols en suspensió siguin més freqüents que abans, sinó que s'han tornat molt més virulents al sud d'Europa.
Aquest diagnòstic s'enquadra en una transformació històrica i de llarg abast. L'anàlisi de testimonis de gel extrets dels Alps revela que la deposició de pols ha crescut un 110% des de l'època preindustrial, un fet que els autors de l'article vinculen directament amb la progressiva aridesa i desertificació del nord d'Àfrica, combinada amb alteracions estructurals en els patrons de circulació atmosfèrica a causa del canvi climàtic.
Malgrat la solidesa del model, els científics adverteixen que el diagnòstic encara podria ser més precís si es milloressin les xarxes de monitoratge. Actualment, la cobertura de mesurament és feble o limitada en punts estratègics com el nord-est d'Europa, els Balcans i Escandinàvia. Amb tot, les conclusions són un toc d'atenció per a les administracions europees: la lluita contra la contaminació ja no es pot limitar a reduir les emissions locals de la indústria o del trànsit, sinó que cal tenir en compte aquest impacte regional.
