Hi ha hagut diades d'explosió, d'eufòria, de germanor, de reivindicació, d'expectativa abans d'un gran esdeveniment vinculat al procés, de reacció, de frustració, d'agror i de transició. En quina categoria es pot emmarcar l'Onze de Setembre del 2026, en clau independentista? Es mou entre la transició -l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha situat com a gran cita la Diada de l'any vinent, quan es complirà una dècada de l'1-O- i la reflexió, tenint en compte que Òmnium Cultural ha apostat per crear un front cívic amb l'objectiu de frenar l'extrema dreta d'Aliança Catalana. Quin és el paisatge que es dibuixa després de la jornada reivindicativa? Quin futur li espera a l'independentisme?
Cimera d'aquí a un mes
Durant els anys àlgids del procés, les cimeres es van convertir en el pa de cada dia. N'hi va haver abans del 9-N i, quan quedaven pocs mesos per l'1-O, es va solemnitzar la posada en marxa d'una estructura discreta -l'estat major del procés- que monitorava tots els moviments. Els intents per refer la unitat, ja sigui a través de taules de partits o de reunions informals. no han acabat de fructificar. Per això és rellevant que Josep Vila, president de l'ANC, posés ahir sobre la taula la celebració d'una cimera per enfocar el "nou embat", expressió d'arrels processistes i que, en el post-procés, no s'ha posat mai en marxa. S'ha de reunir d'aquí a un mes, i hi va convidar tots els actors.
El rol d'Aliança
El partit de Sílvia Orriols ha estat un dels grans protagonistes de la Diada. No tant pel seu paper actual -una alcaldia rellevant i dues diputades- sinó pel que projecten les enquestes. N'hi ha que ja dibuixen les properes eleccions com un cara a cara entre l'alcaldessa de Ripoll i el president Salvador Illa. Si a la cimera s'hi convida Aliança, què faran la resta dels actors? Promouran el cordó sanitari o, com defensa Artur Mas, s'hi asseuran? ERC i la CUP ja han deixat clar que no hi volen tenir res a veure, amb Orriols; el dubte és què farà Junts, que diu tenir una recepta per combatre'ls però que, de moment, no la concreta. Òmnium surt de la Diada al capdavant del front cívic contra l'extrema dreta.
Tots els discursos, això sí, estan empeltats de l'amenaça que suposa Aliança -obertament islamòfoba i que felicita els ultres de Saxònia-Anhalt quan guanyen les eleccions - per a la convivència. No és casualitat que Illa destinés part del discurs de l'Onze de Setembre a alertar contra els discursos d'odi, ni que Oriol Junqueras verbalitzi un missatge en contra d'una Catalunya "més petita". De moment, això sí, l'independentisme evita caure en el replegament identitari, un dels riscos sorgits després del fracàs del procés i que expliquen part de les arrels d'Aliança. Passi el que passi, queda clar que la majoria sobiranista, mentre Orriols creixi, no es podrà vertebrar entre partits ni tampoc a les institucions.
L'última Diada sense Puigdemont?
"Fins que no ho veiem, no ens ho creurem". És una de les frases que més van repetir ahir els dirigents de Junts, preguntats en privat per les paraules de Pablo Llarena en una trobada amb periodistes durant l'obertura de l'any judicial a Madrid i que anaven en la línia d'amnistiar Carles Puigdemont si el Tribunal Constitucional (TC) avalava el recurs de Jordi Turull, tot i l'oposició del ponent. Haurà estat aquesta l'última Diada amb Puigdemont a l'exili? Què voldrà fer quan torni? El veurem com a cap de l'oposició? Servirà el seu retorn com a revulsiu davant la caiguda a les enquestes per la pujada d'Aliança? Com el rebran els alcaldes de Junts? Són preguntes que, l'any vinent, ja estaran resoltes.
Abans que arribin PP i Vox
També és altament probable que sigui l'últim Onze de Setembre amb Pedro Sánchez a la Moncloa, tenint en compte que el 2027 hi ha d'haver eleccions espanyoles i que el PP i Vox es troben al caire de superar els 200 escons. L'aterratge d'Alberto Núñez Feijóo al poder, tant si és amb l'extrema dreta dins o fora del govern, pot tenir un gran impacte a Catalunya, en funció de les decisions que adopti el PP. I pot servir com a catalitzador d'un nou moviment de protesta, reactiu, que pugui recordar a tot el que va passar fa més d'una dècada. I també permetrà veure, probablement, un nou perfil d'Illa com a president, sobretot si hi ha aspectes lesius contra la llengua que vinguin de Madrid.
Més joves al carrer
Una de les novetats d'aquesta Diada -que ha estat menys agre que edicions anteriors, perquè s'han aparcat els retrets i no hi ha hagut xiulades; Junqueras, per exemple, ha pogut manifestar-se amb tranquil·litat- és la presència de més joves al carrer. Es tracta de persones que no van viure amb plena consciència els anys àlgids del procés i que connecten amb el moviment per altres qüestions, com ara la defenda de la llengua, materialitzada en iniciatives com el Correllengua Agermanat. Sabrà l'independentisme adaptar-se als seus malestars per construir una nova majoria? Deu anys després de l'1-O, el paisatge que deixa la Diada retrata matisos i tendències encara per definir-se.
